Pot una comunitat de veïns portar als tribunals una ocupació conflictiva?
El Col·legi d'Advocats de Barcelona proposa un canvi legal que ja ha arribat al Parlament i se centra a actuar contra els narcopisos
BarcelonaLa proposta de desallotjaments exprés ha protagonitzat un debat al Congrés aquesta setmana, només uns dies després d'un pronunciament de l'Audiència de Barcelona per fixar un criteri comú davant les ocupacions. Més enllà de les mesures que fins ara han captat més l'atenció, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) ha presentat una proposta per habilitar les comunitats de veïns per actuar per la via civil si no ho ha fet el propietari davant d'una ocupació que generi problemes de convivència o salubritat. Es tracta d'una solució "molt transversal" que va més enllà de l'àmbit penal, segons defensa el degà del Col·legi, Jesús Sánchez.
Sánchez explica en conversa amb l'ARA que la mesura està pensada "essencialment" per a les finques on s'ha establert un narcopís o on hi ha un habitatge ocupat dedicat a activitats delictives. "El que no farà el president d'una comunitat de propietaris és treure un ocupant si el propietari de l'habitatge manté una posició passiva i li és igual que estigui ocupat. Ara bé, en situacions com els narcopisos, o quan hi ha un risc importantíssim d'incendis, tenen legitimació per denunciar", afegeix el degà del col·legi d'advocats.
![Comptadors de la llum en una comunitat de veïns, en una imatge d'arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
En concret, l'Icab proposa que el president d'una comunitat de veïns, en nom de la junta de propietaris, pugui intercedir per fer complir el que ja estableix la llei de propietat horitzontal quan fixa que ni el propietari ni l'ocupant d'un pis poden fer-hi "activitats prohibides en els estatuts que resultin danyoses per a la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites". Aquesta potestat per intercedir permetria a la comunitat anar als tribunals no només per aturar les activitats molestes que es poden derivar d'una ocupació, sinó també per denunciar les mateixes ocupacions.
Tal com ho planteja el col·legi de l'advocacia barceloní, el president de la comunitat hauria de requerir als ocupants que aturin aquestes activitats que causen molèsties i, si no ho fan, demanar autorització a la junta de propietaris per presentar una demanda civil. En aquest cas, continua la proposta de l'Icab, el jutge podria dictar una mesura cautelar i ordenar als ocupants que aturin aquestes molèsties, sota l'advertència que si no ho fan podrien cometre un delicte de desobediència. "Proposem que el president tingui capacitat d'acció pròpia en casos on, per exemple, un gran tenidor no fa res. Així tens acció directa representant la comunitat i els seus interessos", afegeix Sánchez.
De la mà de Junts
Per fer tirar endavant les seves propostes contra l'ocupació, l'Icab ha trobat en Junts un aliat per fer que es converteixin en llei. De fet, la formació ha fet seves dues de les mesures impulsades pel col·legi d'advocats. D'una banda, ha presentat al Parlament una proposta per modificar el Codi Civil català per fer que les comunitats de propietaris puguin intervenir si a la finca hi ha un pis ocupat que causa problemes de convivència.
L'Icab també és l'impulsor d'una segona proposta en matèria d'ocupacions que aquest dimecres Junts va dur al Congrés: la d'una mesura cautelar que permeti desallotjar un pis ocupat en un termini de 48 hores. La proposició de llei va tirar endavant amb els vots del PSOE, el PP, Vox i el PNB. "S'ha creat una cultura en què sembla que per ocupar no passi res. No existeix, enlloc del món, el dret a ocupar un habitatge, perquè en el moment que es fa vulnera el dret d’un propietari", defensa Sánchez sobre la seva mesura.
"Sense marge d'interpretació"
La proposta, remarca Sánchez, no implica canviar "en absolut" el Codi Penal, sinó que només inclou canvis procedimentals o en l'àmbit civil. En referència a la proposta de desallotjaments exprés en ocupacions, afegeix: "Probablement, amb una interpretació adequada de les normes que ja tenim no faria falta cap modificació. Com que hi ha jutges que opinen d'una manera i uns altres d’una altra, el que fem amb la proposta és que no hi hagi marge d'interpretació de les normes".
De fet, aquest marge d'interpretació sobre en quins casos es pot fer un desallotjament cautelar (sense esperar que s'acabi el procediment judicial) ha portat els magistrats de l'Audiència de Girona a establir un acord d'unificació de criteri, en què van avalar els desallotjaments policials exprés i sense autorització judicial abans de 24 hores. "No hi ha pitjor inseguretat jurídica que uns diguin A i els altres B davant la mateixa situació. Proposem una millora tècnica per interpretar de manera adequada quan es pot dictar una cautelar i quan la policia pot actuar", defensa Sánchez.
Un altre tribunal que recentment ha acordat unificacions de criteris en causes relacionades amb les ocupacions és l'Audiència de Barcelona. En el seu cas, els magistrats no van pronunciar-se sobre els desallotjaments, però sí que van consensuar que no es pot considerar un delicte de coaccions que el propietari d'un pis ocupat deixi de pagar-ne els subministraments. "Crec que fins ara s'havia fet una interpretació errònia del delicte de coaccions; l'Audiència ho interpreta adequadament i com ja feia un sector de la doctrina", valora Sánchez sobre una postura que també considera "de sentit comú".
