Polseres telemàtiques per reduir la presó preventiva

BarcelonaLes probabilitats que té un pres de tornar a delinquir quan surt de la presó augmenten si compleix la totalitat de la pena entre reixes. Segons les últimes dades del departament de Justícia, el 26% dels delinqüents que acaben de complir la pena en règim ordinari (el que implica estar les 24 hores a la presó) tornen a delinquir, mentre que, d'entre els que estan en tercer grau (els que només van a dormir a la presó) o en llibertat vigilada, només ho fa el 10%. La Generalitat fa anys que aposta pel règim obert a les presons, però els últims tres anys aquest tipus de mesures han patit una regressió: només una quarta part dels interns de les presons compleixen la pena en situació de llibertat, enfront del 31,5% del 2020.

Ara la conselleria ha preparat un pla de xoc amb 15 mesures per revertir la situació; no només a l'hora de fomentar el compliment d'una part de la pena fora de la presó, sinó també a l'hora de reduir els ingressos preventius entre reixes. En aquest últim cas es fomentarà l'ús de polseres telemàtiques perquè els jutges les tinguin en compte com a alternativa en el cas de delictes menors o el tràfic de drogues, on sovint l'empresonament es preveu com un mecanisme per evitar el risc de fugida. "Es tracta d'una mesura pionera a l'estat espanyol, però països com Portugal fa dues dècades que l'estan aplicant", assegurava aquest divendres el coordinador de l'estratègia nacional d'obertalitat penitenciària 2024-2025, Josep Maria Torrent durant la presentació del pla, al costat de la consellera Gemma Ubasart i el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó.

Aquestes polseres ja funcionen a Catalunya, sobretot a l'hora de controlar la llibertat vigilada, però ara es volen potenciar també en l'àmbit de les mesures cautelars per reduir el volum d'ingressos entre reixes mentre s'espera judici. Ara bé, ¿com es farà perquè els jutges les valorin com a alternativa a la presó provisional en delictes poc greus en què l'únic que s'intenta minimitzar és el risc de fuga? La Generalitat també té previst engegar aquest any un pla pilot per posar en marxa equips d'assessorament judicial (formats per un treballador social, un psicòleg i un criminòleg) que proporcionin als magistrats informes que els ajudin a decidir entre l'ingrés o la polsera. De fet, la possibilitat de demanar aquest tipus d'informes ja existeix, però el 2022 només es va fer servir 78 cops.

Malgrat tot, la conselleria és conscient que el sistema de les polseres té un risc: que s'acabin utilitzant no com a alternativa a la presó preventiva, sinó en lloc d'una altra mesura que ja preveu la llei i que encara és menys restrictiva que les dues mesures anteriors, el sistema d'obligar els investigats a comparèixer periòdicament als jutjats per signar i demostrar que continuen localitzables. El departament confia que els equips assessors també evitin aquest extrem.

De fet, una altra de les mesures que la Generalitat posarà en marxa ja a la primavera és una aplicació que permetrà signar de manera digital, com ara des del mòbil. Aquest aplicatiu garantirà la ubicació dels investigats i la seva identificació biomètrica. En aquest cas la mesura, que suposa la desaparició de les signatures als jutjats, també busca descongestionar els jutjats.

Una qüestió (també) d'estalvi

Segons el departament, un 42% de les persones privades de llibertat a Catalunya es troben en situació de presó provisional (en el qual l'intern no accedeix a tractaments de rehabilitació perquè encara no està condemnat) o compleixen una condemna per un delicte amb una pena inferior als dos anys de presó. El primer argument a l'hora de reduir aquest tipus d'internaments a Catalunya és el de la reinserció. Però darrere hi ha també un motiu econòmic.

Segons els càlculs de la Generalitat, el cost diari d'un intern (tenint en compte el menjar i el personal que li proporciona el tractament) pot arribar a enfilar-se als 192 euros diaris. És el que costa un metge a la sanitat pública. Només comptant els 1.663 presos que el desembre passat estaven provisionalment a presó a l'espera de judici, la despesa s'enfila als 53 milions d'euros, tenint en compte que aquest tipus d'interns passa, de mitjana, 169 dies a la presó.

A l'hora d'explicar el motiu pel qual es recorre a la presó preventiva, la Generalitat té en compte la manca d'alternatives per reduir el risc de fuga en delictes menors, i per això planteja mesures com les polseres o els equips assessors. A l'hora d'explicar la regressió que s'ha fet en els tercers graus i l'accés a la llibertat condicional, el departament assumeix tota la responsabilitat. Malgrat que hi veu una influència de la pandèmia (que va suposar eliminar els permisos o tornar endarrere alguns graus de compliment), també admet que resulta més fàcil mantenir els interns en règim ordinari que establir-los un itinerari de tractament en semillibertat.

Ara, però, es fomentarà entre els equips i les juntes de tractament –que són els que decideixen la progressió de grau cap a un règim més obert– nous criteris de selecció dels presos que poden viure en semillibertat: s'ampliarà el catàleg de condicions per ser candidat (perquè més interns puguin acollir-s'hi) i es reduiran els criteris d'exclusió. El departament confia que això permeti que se'n beneficiïn el doble de reclusos. També s'homologaran els tractaments toxicològics a les presons perquè es puguin suspendre les penes de fins a cinc anys si s'acredita que el delicte s'ha comès precisament pel factor de les drogues.

"De manera clara, la presó en molts casos no ajuda. No ajuda a la persona tancada però tampoc al conjunt de la ciutadania, que és la primera interessada en el fet que la persona privada de llibertat surti de presó millor del que ha entrat, que no reincideixi", subratllava Ubasart. Entre les 15 mesures previstes pel departament també hi ha el reforç del personal per a mesures penals alternatives o la possibilitat que els interns que han comès un delicte de trànsit per conduir sense carnet se'l treguin a la presó. Malgrat que les penes per aquest tipus de delicte són baixes, el percentatge de reincidència és del 20%: amb el quart antecedent, el conductor sense carnet ingressa a la presó, però hi passa poc temps i, quan en surt, el primer que fa és tornar a agafar el cotxe.