Pla de xoc contra els suïcidis a les presons i les agressions a funcionaris

BarcelonaDes de principi d'any cinc interns s'han tret la vida a les presons catalanes o mentre estaven de permís o en tercer grau, una dada que millora substancialment el rècord de conductes autolítiques que es va registrar l'any passat, amb 14 suïcidis, 13 d'ells a l'interior dels centres penitenciaris, i 154 temptatives. Malgrat tot, el departament de Justícia ha posat en marxa un pla de xoc que suposarà la contractació de 111 professionals formats específicament per prevenir tant aquest tipus de conductes com les agressions a funcionaris penitenciaris, que també havien registrat un repunt en els últims anys. Es tracta d'una "aposta històrica", en paraules de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart.

Els nous professionals s'incorporaran als centres penitenciaris el març de l'any que ve, després de passar per una formació específica. La idea és que integrin un equip multidisciplinari, amb un psicòleg i un educador per a cada centre penitenciari especialitzats en les dues conductes. En el cas de la presó de Brians 1 (el centre de referència per a l'ingrés de presos preventius de l'àrea de Barcelona), seran dos psicòlegs i dos educadors. També es reforçaran els tècnics especialitzats en el règim d'aïllament. També s'hi suma personal de tractament intern, així com tècnics especialistes en vigilàncies i en prestacions. El nou model parteix d'una experiència pilot que ja s'ha testat al centre penitenciari de Quatre Camins, on hi ha un psicòleg i un educador especialitzats en la matèria.

Tot i la millora de les dades enguany, el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, ha recordat que la pandèmia ha accentuat l'increment de les problemàtiques de salut mental entre la població penitenciària. El 2021 ja es va actualitzar el protocol contra els suïcidis (elaborat conjuntament amb el departament de Salut). El nou pla implica fer un pas més en la mateixa direcció. "Calia trencar la tendència", ha insistit també Ubasart.

Una quarantena d'agressions greus

Una part dels nous professionals també s'especialitzaran en la prevenció de les agressions al personal penitenciari, un dels cavalls de batalla dels sindicats, que fa temps que denuncien un augment progressiu de l'agressivitat als centres penitenciaris i una manca de mitjans per fer-hi front. L'any passat es van registrar una quarantena d'agressions greus a professionals de les presons i 330 de caràcter lleu.

La idea és que els nous professionals treballin en diferents enfocaments per intentar prevenir i reduir aquest tipus d'atacs. "Les conductes violentes són la conseqüència, no la causa, que és sobre el que cal intervenir", ha puntualitzat Calderó. Es tracta d'un canvi de política respecte al reforç de les mesures de contenció a les presons que havia introduït Junts els dos primers anys al capdavant de la conselleria, ara en mans d'ERC. L'anterior consellera, Lourdes Ciuró, va modificar la circular de l'anterior conselleria republicana, que pretenia limitar al màxim les contencions a la presó.

Ara ERC recupera els fonaments d'aquella circular. En aquest sentit, Calderó ha recordat que l'objectiu és aconseguir "zero contencions" als centres penitenciaris i substituir aquest tipus d'intervencions per altres "estratègies alternatives", com ara l'ús de cel·les encoixinades, tot i que encara no s'han testat. Tampoc s'ha provat l'ús d'esprais per part del personal penitenciari, un dels últims acords que el departament havia signat amb els sindicats de funcionaris de presons. Calderó ha deixat clar que aquests esprais estan previstos al reglament general de les presons, però el departament no els ha "volgut aplicar mai", i ha recordat que la seva utilització està pendent d'avaluació i protocol. "No els posarem en marxa si no és amb garanties absolutes de seguretat per als interns i els professionals", ha dit.