"Papes, vull ser notari"

BarcelonaL'Ona és llicenciada en dret i fa més d'un any que es desperta cada dia a les sis del matí. Mitja hora més tard, ja és davant dels llibres. Només aixecarà els colzes per dinar i descansar una estona al migdia, i es tornarà a posar a estudiar fins al vespre. I així sis dies a la setmana, amb l'única variació del dia que va a cantar el temari davant del preparador. No s'està preparant les oposicions per ser jutge o advocada de l'Estat. L'Ona vol ser notària. Dimarts es presenta a les oposicions que es fan al Col·legi de Notaris de Catalunya. Però no és l'única prova que haurà de passar. Si supera l'exposició de la primera part del temari de dret civil i fiscal, encara li quedaran tres exàmens teòrics més (que aborden la part del dret mercantil, notarial, registral o hipotecari) i un de pràctic: en total, uns sis anys de preparació per memoritzar uns 400 temes i ser capaç de resumir-los davant d'un tribunal en poc més d'un quart d'hora. "Tothom diu que un notari només signa i cobra, però hi ha molta feina darrere", explica.

A la convocatòria d'enguany, la primera que es fa al col·legi català després de vuit anys, s'hi presenten 796 aspirants –un 61% són dones– per a un centenar de places. L'estabilitat professional que dona la professió és l'anhel de molts dels aspirants, però un cop s'aconsegueix treure's l'oposició no tot són flors i violes. "Això és una llegenda; es pot viure bé, però no tant com es pensa la gent", explica el degà del Col·legi, José Alberto Marín. Els notaris són els únics treballadors públics amb la doble condició de funcionari i empresari. Això vol dir que la plaça no te la treu ningú, però el sou depèn dels aranzels –que no s'han tocat des del 1989– que es cobren per les actes aixecades, els tràmits realitzats i la feina d'assessorament. I aquí "hi juga la competència" entre despatxos.

Marín també desmunta un altre mite. Els notaris no només resolen herències i tràmits hipotecaris. El catàleg de tasques que han anat assumint al llarg dels anys és cada vegada més ampli: parelles de fet, casaments, declaracions de discapacitat i assessorament al ciutadà sobre qualsevol mena de matèria jurídica perquè els ciutadans siguin capaços de donar "un consentiment informat". "Normalment, qui ve al notari amb una idea clara en surt amb la contrària", diu Marín, que explica que els ciutadans estem informats, "però no completament", perquè desconeixem "totes les possibilitats" que hi ha sobre la taula a l'hora de fer un tràmit de l'àmbit civil o mercantil. Aquest vessant del tracte amb els ciutadans és el que va acabar de convèncer l'Ona d'opositar. A la seva família no hi ha cap altre notari i per a ella va ser decisiva la figura d'un professor de dret que va tenir l'últim any de carrera que acabava d'aprovar les oposicions i que li va donar l'"empenta" decisiva per fer el pas. "Sense el suport de la família" seria impossible, admet, conscient de la durada del procés per preparar-se l'examen.

Donar fe de rècords insòlits

Una altra de les funcions més desconegudes, però que poden portar els notaris a situacions més excèntriques, és la de donar fe. Marín explica que ell mateix o els seus col·legues de professió s'han trobat en situacions tan inversemblants com la d'un home que volia que un notari acredités que era capaç de pujar cinc pics de 3.000 metres seguits, fent els cims amb ell. O d'un senyor que volia batre el rècord de temps assegut en una cadira. I calia que el notari estigués dies sencers davant seu sense moure's per acreditar que ell tampoc ho havia fet. "Acceptem qualsevol petició d'acta de fe, però tenim el dret legítim d'oposar-nos-hi si ens ha de fer perdre molt de temps, perquè tenim l'obligació d'atendre a tothom, o si ens pot posar en risc". Ell mateix va imposar una sèrie de condicions a l'hora de donar fe que un model determinat de vehicle tremolava quan superava els 150 km/h. "Els vaig dir que tanquessin una autopista per fer la prova i em posessin proteccions".

Però la majoria d'actes de fe són en el marc de tràmits administratius, processos judicials, així com per aixecar acta de juntes generals i reunions de grans i petites empreses que sol·liciten els seus serveis. "Moltes reunions s'acaben convertint en discussions familiars, ens trobem amb situacions que és millor no reproduir-les", diu Marín, rient. Per sort, en les actes els notaris només han de deixar constància del que té a veure amb l'ordre del dia.