Dos nous investigats pel 'robatori' d'un nen durant el franquisme a Catalunya

BarcelonaFa anys que Joan Beamonte Isern lluita per reconstruir el puzle de la seva vida, fer justícia i que el reconeguin com un nen robat. Després d’anys de batalla als tribunals, el 2018 en Joan va aconseguir que li restituïssin el que mai hauria d’haver perdut, els cognoms del seu pare biològic, i que s’anul·lés la partida de naixement irregular en la qual els pares adoptius el van inscriure com a fill biològic. Aleshores va engegar un nou procediment als jutjats contra aquest matrimoni per haver-li falsejat la identitat. D’això fa més de tres anys, però ara el jutge ha premut l’accelerador del cas després de rebre un informe dels Mossos d’Esquadra i ha citat a declarar dues persones com a investigades, segons fonts judicials consultades pel diari ARA.

El titular del jutjat d’instrucció número 3 de Badalona ha pres la decisió després de llegir les conclusions de l’informe policial que, segons ha pogut confirmar aquest diari, considera que hi ha prou indicis per pensar que es van cometre irregularitats en el procés d’adopció d'en Joan, d'acord amb els testimonis als quals ha pogut prendre declaració i les proves que ha recollit del cas. Es tracta d’un punt clau per a la investigació de l’únic procediment que hi ha ara mateix a Catalunya per un cas de nens robats.

El cas d’en Joan té una particularitat perquè va viure els primers anys de la vida amb el seu pare i la família paterna. Quan el pare va emmalaltir, l’àvia el va portar a un internat. La família el visitava sovint, fins que un dia un matrimoni a qui en Joan no coneixia se’l va emportar. Després es va assabentar que l’àvia va morir sense saber mai què havia passat al seu net.

Dècades després en Joan va començar a reconstruir el puzle de la seva vida. Des de fa uns anys viu amb la certesa que va arribar a tenir dues partides de naixement: la inscripció que van fer els seus pares biològics i una nova partida en la qual els seus pares adoptius el van inscriure com a fill biològic amb els seus cognoms al registre de Sant Adrià de Besòs, lluny d’on havia nascut i d’on el portarien a viure després, a Banyoles.

Aquest segon document el va condemnar a viure durant anys amb una identitat falsa, fins que una jutge va ordenar eliminar-la, per irregular. Després d’això en Joan va tornar a obrir la via penal i va acusar els pares adoptius d'haver-li falsejat la identitat. Com que la partida original es va mantenir, en Joan va tenir, sense saber-ho, dues identitats durant dècades, cosa que va generar situacions surrealistes com que el declaressin pròfug perquè l’havien cridat per fer el servei militar amb la seva identitat original, però mai ho va saber i no s’hi va poder presentar.

La mare adoptiva i un metge

Els dos nous investigats, segons fonts consultades, són la mare adoptiva del querellant (el pare va morir fa alguns anys) i un metge que hauria tingut algun paper, presumptament, en els documents falsejats. Tots dos estan citats a declarar el febrer de l’any que ve. El jutge també prendrà declaració a quatre persones més, però en qualitat de testimonis. La causa està oberta pels delictes de detenció il·legal, suposició de part i falsedat documental.

Fins ara el jutge només havia pres declaració a en Joan, com a querellant, el desembre del 2020. Inicialment, l’instructor va arxivar el procediment, perquè considerava que els delictes que s’hi denunciaven estaven prescrits. Però finalment l’Audiència de Barcelona va ordenar que el cas tirés endavant perquè, segons el tribunal, el delicte de detenció il·legal es mantenia vigent.