Les sis situacions en què Interior deixarà d'aplicar la 'llei mordassa'

BarcelonaFa un mes el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va anunciar un nou criteri amb l’aplicació de la llei mordassa per deixar de posar algunes multes. La intenció del departament és deixar de sancionar les persones que es manifesten pacíficament després de múltiples denúncies polèmiques al moviment de l’habitatge i a fotoperiodistes. La conselleria ha enllestit la instrucció interna que recull el nou criteri jurídic i que, segons ha pogut consultar l’ARA, enumera sis situacions que ja no es multaran.

Quatre accions fan referència explícita als desnonaments: asseure’s a terra davant l’habitatge, concentrar-se al voltant del domicili, protestar oferint resistència pacífica i esperonar altres persones que no formen part de la mobilització a participar-hi. Són situacions que no seran motiu de sanció, com tampoc ho seran asseure’s a terra i agafar-se dels braços per dificultar o impedir el pas dels Mossos d’Esquadra –mentre la resistència sigui passiva– i que els promotors d’una concentració pacífica no comunicada esperonin altres persones a unir-s'hi.

En canvi, el document també recull les conductes, algunes dels desnonaments, que es continuaran multant amb l’article 36.4 –obstrucció als agents– de la llei mordassa. Són tancar-se amb clau dins d’un habitatge per impedir l’accés dels agents, col·locar mobiliari urbà per impedir als agents o a la comitiva entrar al domicili, posar cadenats o altres objectes i situar-se dins d’un immoble que està a punt de ser desnonat, trencar la cinta d’un perímetre de seguretat i desobeir les ordres dels agents que indiquen que es respecti el perímetre, obstruir la detenció d’algú, impedir el lliurament d’una citació judicial o el compliment d’una ordre de precinte i que els promotors d’una concentració pacífica no comunicada esperonin altres persones a unir-s'hi per fer resistència activa.

A més, el text d’Interior especifica que agredir els agents o la comitiva judicial i tenir una actitud violenta verbal i física, tirant objectes contra un habitatge i enfrontant-se als policies, no se sancionarà amb aquesta llei perquè ja és un delicte penal.

La instrucció serà vinculant a la direcció general d’Administració de Seguretat (DGAS), que ara s’encarregarà d’instruir les actes que arribin dels Mossos i valorar si les denúncies recollides s’han de convertir o no en una multa de la llei mordassa. En un document de 24 pàgines, Interior cita sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg per justificar el canvi de criteri. El text argumenta que si les persones denunciades han expressat, de manera pública i pacífica, la disconformitat amb una autoritat pública, això està emparat per drets fonamentals. També fa referència als professionals de la informació, els quals “cal diferenciar” de la resta dels participants quan cobreixen una protesta.

Dos articles afectats

Interior calcula que són uns 2.000 expedients anuals, de mitjana, els que ara es poden deixar de sancionar: es vol aplicar a les denúncies que es tramiten d'acord amb els articles 36.4 i 36.6 –desobediència a l’autoritat– de la llei mordassa. Pel que fa a les manifestacions no comunicades, que també poden ser motiu de multa, la instrucció d’Interior aposta per fer “un judici de proporcionalitat” per evitar sancionar una concentració per la qual no s’havia demanat autorització sempre que sigui pacífica i respongui a un fet actual.

Tanmateix, el nou criteri no garanteix que s’acabin les identificacions dels Mossos. Pot passar, doncs, que d’entrada els agents facin unes denúncies però que després no acabin en sancions. Fonts d’Interior justifiquen que els policies “no poden deixar de fer la seva feina”, de manera que poden continuar aixecant actes quan les persones es neguen a marxar d’un desnonament o fan una manifestació no autoritzada, tot i que puntualitzen que les denúncies no haurien de tenir recorregut.

Però el codirector d’Irídia, l’advocat Andrés García Berrio, considera que “la manera d'actuar dels Mossos ha de canviar”. García Berrio defineix com a “coaccionadora” la pràctica d’identificar els participants d’un desnonament que protesten de manera pacífica. El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ho veu “absolutament intimidatori”, perquè pensa que “desincentiva” la mobilització, i reivindica que es derogui la llei mordassa.

Des del 2019 s’havia “generalitzat” l’aplicació d’aquesta llei als desnonaments, explica Aragonès: un ús “excepcional” de Catalunya, perquè no s’havia vist a la resta de l’Estat. Fins ara s’han recopilat 364 multes al moviment de l’habitatge. L’advocada d’Alerta Solidària Eva Pous avisa que han continuat arribant més sancions i defineix l’actuació dels Mossos de “sistemàtica”. Pous diu que encara no s’ha pagat cap de les multes perquè s’han presentat al·legacions i recursos. Ara esperen que Interior apliqui el nou criteri i ho deixi en res.