“Només d’entrar em va demanar que li fes un petó”

BarcelonaSempre havia cregut que ningú havia patit el mateix que ell: “Em pensava que era l’únic i tenia por i vergonya”. Però quan a finals del 2019 en Ferran va llegir que dos exalumnes havien denunciat el seu professor de bateria per abusos sexuals, el cap va continuar donant-hi voltes. “Vaig aguantar un any i cada setmana buscava si sortien notícies noves”, diu, fins que al cap d’uns quants mesos no va poder més: “Anava cap a la feina i vaig tenir un atac d’ansietat. Vaig parar a la comissaria dels Mossos i com que estàvem en ple covid, em vaig haver d’esperar a fora perquè a dins ja hi havia una persona. Durant uns segons vaig estar a punt de marxar, però al final, quan em van demanar que entrés, vaig dir: «Vinc a denunciar uns abusos».

En Ferran és un dels exalumnes que han portat als tribunals el professor de bateria Jordi Brull, que feia les classes al soterrani de casa seva, a Quart. Brull havia d'asseure's a partir d'aquest dimarts al banc dels acusats de l’Audiència de Girona per cinc denúncies entre el 2009 i el 2020, però una vaga d'última hora d'un funcionari del jutjat ha obligat a cancel·lar el judici, que ara es posposa per a finals d'any. En Ferran i en Marc –noms ficticis perquè prefereixen mantenir l'anonimat– són dos dels cinc exalumnes i declaren que estan "destrossats" perquè el judici era un moment molt important "per ajudar a les víctimes a superar el trauma". “El dia que van sortir les primeres denúncies tenia classe amb ell, que m’ho va explicar mig plorant”, recorda en Marc. Quan van aparèixer més casos els seus pares li van preguntar si havia patit abusos, però la conversa va ser tensa i ell d’entrada els va respondre que no “perquè necessitava tranquil·litat”.

“Aquella nit no vaig dormir”, continua en Marc, que afegeix: “Sabia que també havia abusat de mi, però no n’era plenament conscient”. L’endemà ho va explicar als seus pares i després va presentar la denúncia. Per a en Ferran i en Marc el procés de parlar del que havia passat va començar el 2020 i han esperat amb molta impaciència la data del judici, que ara s'endarrereix sense dia concret, amb l'angoixa que això comporta. Només es jutjaran la meitat dels 10 casos denunciats perquè cinc ja han prescrit penalment, segons explica l’acusació particular que representa les víctimes, exercida per l’advocat Benet Salellas. Aquesta acusació demana 48 anys de condemna per cinc delictes d’abusos sexuals (com que els fets són anteriors a la nova llei del només sí és sí, es manté encara aquesta distinció) –en diferents modalitats– amb prevalença d’una relació de superioritat, pel fet que fos el seu professor, a més de tres delictes d’exhibicionisme i provocació.

La petició de la Fiscalia és de 43 anys de presó perquè no inclou els delictes d’exhibicionisme. Les dues acusacions coincideixen que Brull va fer servir la relació de confiança i admiració que tenia amb els seus alumnes de bateria per cometre els abusos al soterrani de casa seva, un espai que en Ferran i en Marc descriuen com a “molt estrambòtic”, “ple de fotos” dels alumnes que ell utilitzava canviant-les de lloc perquè se sentissin especials. “Necessitava controlar-nos”, diu en Marc, que assegura que “l’abús començava des del principi; no era només físic i sexual, sinó també psicològic, per manipular-nos”. “El primer dia, només d’entrar, em va demanar que li fes un petó. Em va xocar”, recorda en Ferran, que afegeix: “Volia que li expliquéssim la nostra vida personal, i quan feia dies que no hi anaves, et preguntava com estaves”.

Els escrits de les acusacions recullen que el professor els feia comentaris lascius i massatges per després passar a tocaments, masturbacions o fel·lacions. Algunes víctimes també denuncien que els exhibia vídeos pornogràfics. En canvi, l’escrit de la defensa de Brull, exercida per l’advocat Carles Monguilod, nega les acusacions.

L’estigma d’abusos a homes

El primer dia del judici s'havia convocat una concentració de suport que, de moment, es manté per denunciar-ne la cancel·lació. A través d’un compte a Instagram s’han difós alguns dels abusos, i les víctimes –inclosos els casos que han prescrit– s’han pogut trobar, perquè no tots els alumnes de Brull es coneixien entre ells: “Hem fet teràpia de grup”. També n’hi ha que no han volgut presentar denúncia. En Ferran i en Marc lamenten l’estigmatització dels abusos sexuals als homes: “Ens veuen dèbils i qüestionen que ens hagi passat, però ningú ens havia ensenyat què era un abús”.