Només un 14% dels jutges tenen el nivell bàsic de català

BarcelonaLa primera radiografia sobre l’ús del català a l’administració de justícia mostra un panorama desolador. El castellà continua sent la llengua mare de la justícia, malgrat els esforços de la Generalitat per revertir la situació. L’indicador que fins ara es feia servir per mesurar l’ús del català –el nombre de sentències dictades en aquesta llengua– ha arribat a mínims històrics: de cada 100 sentències que es fan públiques, no arriben ni a 7 les redactades en català. Però és que la resta de valors que la conselleria ha revisat per primer cop enguany evidencien que l’opció del català ni tan sols es respecta quan són els mateixos usuaris els qui la demanen: segons els resultats, 376.627 usuaris que han sol·licitat rebre les notificacions en català s’han trobat que se’ls continuaven comunicant en castellà, el 81% del total. "I això no ajuda a sentir una justícia propera", ha assegurat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que ha assegurat que si no es respecta l'opció lingüística, s'està vulnerant els drets de defensa de la ciutadania.

El baix ús del català als jutjats s’explica en bona part pel desconeixement de la llengua que en tenen jutges i magistrats: tan sols un 14% té el nivell C1, que és el que obtenen els estudiants quan acaben l’educació secundària obligatòria (ESO). En el cas dels fiscals, només un 9% té aquest nivell acreditat. El grau de coneixement de la llengua puja per sobre del 25% en el cas dels lletrats de l’administració de justícia (els antics secretaris judicials) i dels funcionaris judicials. Val a dir, però, que la majoria dels professionals no especifiquen el seu nivell.

És cert que la majoria dels jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya són d’altres punts de l’Estat, però la formació en català tampoc és superior entre els advocats, un perfil professional amb gran tradició a Catalunya. Segons la radiografia del departament de Justícia, la majoria d’assignatures que s’ofereixen a la carrera de dret en moltes universitats són en castellà, excepte a la Rovira i Virgili, la Universitat de Girona, la de Lleida i la UOC. El català s’utilitza en el 41% de les hores lectives dels graus i només en el 31% en el cas dels màsters. El 2021 només 38 persones van fer la prova d’accés a l’advocacia (a la qual es presenten milers d’aspirants) en català. Això també explica perquè els advocats només presenten un 6,2% de les demandes en català.

Recollida de queixes via QR

Davant d'aquest panorama, la conselleria de Justícia posarà en marxa una bateria de mesures per reforçar l’ús del català als tribunals a través del Pacte Nacional per la Justícia, que s'aprovarà el juliol. Entre elles, hi ha la creació d’un codi QR a través del qual la ciutadania podrà deixar constància de les vulneracions dels seus drets lingüístics des del mòbil, i una campanya amb el lema "Fer servir el català no canvia la sentència. Fes justícia al català", que s'afegeixen a altres mesures de l’últim any, com ara les beques per incentivar la presència de jutges catalans.

Per tal de fomentar la formació en català entre jutges i fiscals també es negociarà amb l'Escola Judicial que l'obtenció del certificat C1 de català sigui un mèrit. "Això no és una utopia, de fet, de no fer-se seria un greuge comparatiu perquè a València ja existeix", ha recordat Ciuró. De fet, la Generalitat sempre ha reclamat que el coneixement del català no sigui un mèrit, sinó un requisit d'accés a la carrera judicial.

La caiguda de l'ús del català a la justícia contrasta amb la presència que la llengua té en altres àmbits judicials, com araa les presons o la justícia juvenil. Tres quartes parts dels professionals de l’àmbit penitenciari i de l’àmbit de la justícia juvenil parlen en català entre ells, malgrat que quan s’adrecen als presos i els joves ajusticiats ho fan majoritàriament en castellà (el percentatge d’ús del català no supera el 30%). En canvi, el català és la llengua predominant en els tallers formatius i d’alfabetització de les presons i els centres de justícia juvenil.