La noia que va perdre l'ull en els aldarulls per Hasél: "Per al jutge la mutilació és justa per exposar-m’hi"

Barcelona"La gràcia és que per al jutge la meva mutilació és justa perquè m'hi vaig exposar. No és segur manifestar-se?". Aquest és un fragment d'una carta de la noia que va perdre un ull per l'impacte d'una bala de foam dels Mossos d'Esquadra en les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél i que el seu pare ha fet pública per denunciar l'arxivament del cas decidit pel jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. El 8 de maig el magistrat va tancar la investigació contra un sergent i dos escopeters al·legant que els agents van actuar "en defensa pròpia", ja que estaven envoltats de "manifestants violents", i donant per vàlid que va ser la víctima qui es va posar "en perill". De fet, en la resolució, avançada per El Periódico, Aguirre conclou que la noia (de 19 anys en el moment dels fets) "formava part" del grup que tirava objectes contundents contra la policia, a qui compara amb la kale borroka. “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu.

En la resolució el magistrat –un dels jutges que han fet d'ariet contra l'independentisme en casos com l'operació Volhov i Tsunami– deslliura de tota responsabilitat la policia catalana i considera que la noia ha de "carregar amb les conseqüències" d'haver participat als disturbis. "Si ets d'esquerres, independentista, si vas en contra del que volen que facis, acabaràs mutilat; això ens dona a entendre el jutge", continua la noia a la carta. La seva família l'ha llegit per anunciar que interposaran un recurs d'apel·lació. Tant ella –com a acusació particular– com el col·lectiu Irídia –com a acusació popular– sostenen en els seus recursos que l'Audiència de Barcelona ha de revocar la decisió d'Aguirre perquè és "precipitada" i "indeguda".

Les acusacions entenen que les diligències dutes a terme en la instrucció acrediten l'existència d'indicis de criminalitat en la conducta dels escopeters i la del sergent que els va ordenar disparar –del qual diuen que "va permetre una actuació contrària als protocols policials i la legalitat"–, per la qual cosa creuen que hauria d'enviar-los a judici. "Disparar, en aquesta situació, per sobre de l'abdomen d'una manifestant és acceptar com a probable causar lesions greus", exposen els recursos, que recorden que els protocols dels Mossos ho impedeixen.

Tant la víctima com Irídia subratllen que la noia va ser "greument lesionada" quan caminava "en direcció contrària" a la dels agents, a una distància que "impedia l'existència de cap agressió directa" als policies ni cap "situació de risc" per als altres manifestants. Per aquest motiu, consideren que hi va haver un "ús il·legítim" de la força per part dels Mossos, "contrari" als principis que els regulen i al protocol dels projectils de foam. Segons l'acusació popular, la resolució d'Aguirre no entra a valorar que el tret que la va mutilar no s'ajustava al protocol d'ús del foam i el jutge només apunta que l'actuació va ser proporcionada. Els recursos ressalten que l'actuació també va ser antireglamentària, ja que entenen que no es va respectar el protocol intern d'ús dels projectils de precisió i adverteixen que, atenent la normativa internacional de drets humans, els fets també constituirien un delicte de tortura o, subsidiàriament, contra la integritat moral.

A la seva carta, la víctima explica els danys psicològics que pateix des que va perdre l'ull. Per exemple, diu que ha hagut de "reaprendre a menjar sola" i que va "agafar complex" que la miressin als ulls. També pateix estrès posttraumàtic i atacs d'ansietat greus.