Un mosso admet mala visibilitat quan disparaven els projectils que van buidar l'ull a una manifestant
La Fiscalia no es presenta a les declaracions d'un dels tres agents investigats per la lesió
BarcelonaEl sergent dels Mossos d'Esquadra que estava al capdavant d'un dels operatius per les protestes a Barcelona en suport al raper Pablo Hasél el febrer de l'any passat ha reconegut davant del jutge que les condicions de visibilitat eren dolentes quan els escopeters que estaven a les seves ordres van disparar projectils de foam. Un dels projectils va impactar a la cara d'una noia de 19 anys, que va perdre l'ull. Malgrat tot, aquest comandament, que ha declarat com a investigat davant del jutge que porta el cas, ha justificat l'ús dels projectils, segons han explicat fonts judicials.
Inicialment el jutge del cas va imputar dos escopeters per la seva responsabilitat en les lesions. Després l'Audiència de Barcelona va ordenar-li investigar també aquest sergent, que era el seu màxim responsable a peu de carrer. Segons les fonts judicials consultades, el comandament ha avalat que els seus subordinats disparessin els projectils de foam cap als manifestants per mantenir la seguretat de la línia policial davant del llançament d'objectes i la crema de contenidors. I ha admès que en el moment en què es va autoritzar que es fes servir aquesta arma les condicions de visibilitat no eren bones, pel fum que hi havia a la zona.
L'agent ha contestat a les preguntes de la seva defensa, però no a les de les acusacions particular i popular, perquè s'hi ha negat, ni a la Fiscalia, que no s'hi ha presentat. L'advocat que representa la víctima, Xavier Muñoz Soriano, s'ha queixat del paper passiu del ministeri públic, que trenca "amb el principi acusatori".
Canvis de protocol insuficients
Muñoz també s'ha referit a les modificacions introduïdes en el protocol d'ús dels projectils de foam el 30 de març. El protocol ja especificava que només es podia disparar per sobre de la cintura per impedir el llançament d'objectes contra la policia. Ara la nova instrucció prohibeix que es pugui apuntar a la zona del coll i de la cara en cap cas. Malgrat celebrar els canvis, l'advocat els considera "insuficients". "S'ha demostrat que els projectils de foam no són un instrument de precisió", ha subratllat l'advocat, que considera que caldria modificar el protocol perquè els Mossos d'Esquadra "no puguin disparar-los per sobre de la cintura en cap circumstància".
De fet, segons les fonts consultades, el sergent que ha declarat com a investigat aquest dimecres ha insistit que aquest tipus de projectil no són una arma de precisió, com s'havia apuntat des del cos quan es van començar a fer servir, després que el Parlament prohibís la utilització de les pilotes de goma arran del cas d'Ester Quintana. El responsable de la Brigada Mòbil, que va declarar com a testimoni davant del jutge del cas fa unes setmanes, també va descartar que es tracti d'una arma de precisió.