Cada mes hi ha cinquanta funcionaris de presons agredits a Catalunya

BarcelonaLa violència i la conflictivitat als centres penitenciaris catalans augmenten cada any. L'ARA ja va avançar que entre el 2017 i el 2023 les agressions de presos a funcionaris s'havien triplicat. En el que portem d'aquest 2024, la mitjana mensual ja és superior a la d'anys anteriors. Fins a l'1 de setembre d'aquest any, hi ha hagut 36 incidents i 50 funcionaris agredits de mitjana cada mes, segons ha explicat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, en diverses respostes parlamentàries. El 2024, a més, va començar amb la tràgica mort de la Núria, la cuinera de la presó de Mas d'Enric, que és el primer cas d'una treballadora assassinada per un pres en la història democràtica. El crim va empènyer centenars de funcionaris de presons a protestar davant dels centres penitenciaris, bloquejant l'accés de milers de reclusos i treballadors, i va obligar el Govern a endurir els requisits perquè els interns puguin treballar a la presó.

En total, en els primers vuit mesos de l'any hi ha hagut 288 incidents i 395 funcionaris agredits per interns. Segons Justícia, es considera una agressió greu quan el treballador agredit necessita assistència mèdica externa i ha d'agafar la baixa perquè no pot treballar, encara que sigui d'un dia. Per això, encara que hi ha lesions que la mútua considera lleus, pel Govern tenen consideració de greus, ja que tenen un impacte emocional i laboral i cal prendre "les mesures òptimes per minimitzar-ne els efectes". Del total d'incidents, 31 han estat greus i 257 han estat lleus i, del total de funcionaris agredits, 43 han estat de forma greu, 92 de forma lleu i 260 amb cap lesió (també es comptabilitzen les agressions verbals). Durant l’any 2023 es van comptabilitzar 371 incidents descrits com a agressions a funcionaris.

141 euros al dia

L’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric va encendre el debat sobre la seguretat a les presons. Fixar mesures per evitar que es repeteixi un crim com aquell va ser el primer gran moviment en l'àmbit penitenciari del Govern de Salvador Illa. En concret, va ampliar els llocs de treball que es consideren de risc i va vetar que hi treballin els condemnats o els que esperen judici “per delictes violents amb resultat de mort o lesions greus”. Això inclou no només les cuines, sinó també algunes posicions a la bugaderia, la botiga, la fleca i l'àrea de manteniment.

A més, Francesc Romero, director de la presó de Mas d'Enric quan es va produir el crim, va ser rellevat a petició pròpia després de l'assassinat i la conselleria de Justícia de l'anterior Govern el va reubicar a l’àrea d’Informació i Seguretat de la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, que se centra en l'àmbit de l'anàlisi i la informació en qüestions relacionades amb la seguretat a les presons catalanes.

En una altra resposta parlamentària, Espadaler ha explicat que el cost mitjà diari d’una persona interna a les presons catalanes és de 141,2 euros. L'1 de juliol hi havia 8.505 persones internes a les presons catalanes. Per tant, el cost mitjà diari per atendre aquesta població penitenciària és d'1,2 milions d'euros.