Per què els menors estrangers que delinqueixen reincideixen més?

BarcelonaSón només un centenar dels 3.634 adolescents que compleixen algun tipus de mesura judicial perquè han comès un o més delictes, però el seu perfil s'escapa dels abordatges tradicionals. L'últim estudi del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE) de la Generalitat constata que els menors estrangers no acompanyats que delinqueixen acaben reincidint més que la resta d'adolescents que passen pel circuit de justícia juvenil i atribueix aquest fet a la manca de referents d'aquests joves, més que no pas a la seva nacionalitat o procedència.

L'estudi de reincidència juvenil de la Generalitat es publica cada quatre anys, però les conclusions d'aquest últim informe arriben coincidint amb un augment de la delinqüència juvenil i en particular dels delictes violents i amb un auge del discurs d'extrema dreta que vincula els adolescents estrangers a alguns episodis violents, com els últims aldarulls a Manresa o l'augment de la violència sexual entre menors. Lluny d'això, la recerca del CEFJE conclou que la nacionalitat no és un factor de reincidència.

La taxa de reincidència juvenil a Catalunya (tant d'adolescents nacionals com estrangers) se situa actualment en el 32,7%. Això vol dir que 7 de cada 10 menors delinqüents no tornen a cometre un delicte un cop surten del circuit de justícia juvenil. Ara bé, els que sí que ho fan tenen un perfil comú: majoritàriament han comès el primer delicte quan tenien entre 14 i 15 anys i acumulen més de 3 antecedents. De fet, la taxa de reincidència dels adolescents delinqüents es dispara fins al 63,9% quan es tracta de nois que han comès més de cinc delictes.

Quins altres factors s'hi sumen? Segons els autors de la recerca, Marta Blanch i Roger Mancho, tots els adolescents que delinqueixen més d'una vegada (tant autòctons com estrangers) comparteixen altres factors de risc, com ara el fet de moure's en un grup on hi hagi altres joves que també delinqueixin, l'escassa habilitat per educar dels seus pares o que no tinguin a prop aquests referents. De fet, l'estudi apunta que el fet d'estar o haver estat tutelat, tant en el cas dels adolescents autòctons com estrangers, és també un factor de risc. Però la nacionalitat no forma part de la llista: "Quan hi ha un procés migratori, si són nanos que han pogut escolaritzar-se i que tenen referents, que venen acompanyats, no hi ha diferència pel que fa a la reincidència", apunta el responsable d’investigació del CEFJE i un dels coordinadors de l’estudi, Manel Capdevila.

Per a Capdevila, la clau és "l'arribada i l’acompanyament que es fa a aquests joves". Per això creu que calen més estudis específics que "aprofundeixin" en la matèria i ajudin a traçar el perfil dels menors estrangers no acompanyats que entren al sistema de justícia juvenil per desenvolupar "una intervenció més específica" que s'adapti a les seves característiques, a la "motxilla" d'experiències que arrosseguen i que aconsegueixi minimitzar el risc de reincidència, també en aquest col·lectiu.

Baixa eficàcia de l'internament

En línies generals, l'estudi també conclou que els delinqüents menors d'edat que compleixen la mesura judicial en règim tancat tenen més risc de reincidir que els que ho fan en llibertat vigilada o en un medi obert. La taxa de reincidència dels adolescents que passen per un centre d'aquestes característiques puja fins al 55,7%. "Les actuacions que estem fent en aquest sentit no estan ajudant, cal potenciar el medi obert, més que no pas les dinàmiques d’internament", apuntava Capdevila.

Un altre dels factors claus en la reincidència és el consum de tòxics. La presentació de la recerca del CEFJE s'ha fet en el marc d'unes jornades en les quals també hi han participat educadores del centre de Can Llupià, que rep majoritàriament els adolescents delinqüents per a qui s'ordena preventivament l'internament. Aquest centre va realitzar una enquesta entre els joves que hi han passat els últims mesos, que conclou que el consum de tòxics es triplica en el cas dels menors que passen pel circuit de justícia juvenil respecte de la població d'adolescents total.

Ara bé, no és un hàbit que adquireixin al centre: un 62% dels nois que admeten que abans de delinquir ja consumien són migrants i bona part d'ells van començar a fer-ho al país d'origen, abans d'iniciar el trànsit migratori tots sols. Entre aquest col·lectiu, set de cada 10 consumien cànnabis cada dia i un 18% sedants o tranquil·litzants sense prescripció mèdica.