La mare de la Yaiza es penedia de no haver acabat amb la seva vida, però no d'haver matat la seva filla

BarcelonaAquest judici no és per saber qui va matar la Yaiza, la nena de 4 anys assassinada el 31 de maig del 2021 en un pis de Sant Joan Despí. La resposta a aquesta pregunta la va donar la seva mare, Cristina Rivas, poques hores després del crim, quan va admetre que l'autora de l'assassinat havia sigut ella. La va drogar per acabar asfixiant-la. Després, es va intentar treure la vida. La qüestió central del judici amb jurat popular que s'està celebrant aquesta setmana a l'Audiència de Barcelona és si Rivas era conscient del que feia.

La Fiscalia i l'acusació particular, que representa el pare de la criatura, consideren que sí, i sostenen que va planificar el crim mesos abans amb cerques a internet sobre com matar menors ofegant-los i robant medicaments de la clínica on treballava. Per això, demanen per a ella presó permanent revisable. La defensa de l'acusada, però, esgrimeix que patia un trastorn de personalitat que hauria de rebaixar la seva condemna. Aquest dimarts ha sigut el dia clau del judici per aclarir-ho.

Fins ara, ningú del seu entorn, i això que han declarat la seva mare, l'exparella i pare de la criatura i altres familiars, ha assenyalat que patís aquest trastorn. També el van descartar els mossos d'esquadra que la van investigar, i aquest dilluns ho han fet dos psiquiatres i una psicòloga, tots ells públics i de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, que la van tractar durant l'any posterior al crim. "No té cap trastorn de personalitat ni cap malaltia mental greu. Té uns trets de personalitat que tots podem tenir. No s’aparta de la realitat", ha dit un dels pèrits. Com a molt, han apuntat, tenia signes de depressió després de saber que la seva exparella havia començat una relació amb una nova dona. Una depressió, però, que han qualificat de "lleu".

"Freda i calculada"

Els pèrits psicològics, que es van entrevistar amb la víctima al llarg del 2022, encara han anat més enllà: un d'ells ha detallat que Rivas no tenia "remordiments" pel fet de matar la filla. Sí que en tenia, en canvi, "pel fet que ella no s'hagués pogut treure la vida". L'assassinat el descrivia llavors sense "implicació emocional", unes paraules semblants a les que van fer servir les infermeres per descriure com l'acusada havia narrat el crim mentre s'estava recuperant del seu intent de suïcidi fallit amb fàrmacs. Els psicòlegs, igual que van fer els investigadors dels Mossos que van declarar la setmana passada, consideren que l’acusada va planificar l'assassinat de manera "freda i calculada". Han conclòs que no és una persona "impulsiva" però sí poc empàtica.

Aquestes afirmacions dels tres especialistes públics han contrastat totalment amb les paraules del psicòleg forense contractat per la defensa de Rivas. Per complementar el relat de les advocades de l'acusada, ha assegurat que la dona pateix un "trastorn de personalitat evitatiu" i que per això no era conscient del que feia quan va matar la filla. El pèrit privat va arribar a aquesta conclusió després d'entrevistar-se amb Rivas i les seves opinions han estat durament rebatudes pels psicòlegs públics i també per l'acusació particular. "Hi estem en total desacord", ha dit la psicòloga pública. Ho han argumentat indicant que hi ha elements com les cartes de suïcidi o les cerques a internet des de tres mesos abans de l'assassinat que demostren que "no estava desconnectada de la realitat". De fet, durant aquests mesos, han insistit, va continuar fent vida normal.

Dues versions

Quan el psicòleg privat ha dit que sí que mostrava penediment, els públics han rebatut: "Ni en mostra ni en manifesta". En aquest sentit, l'acusació particular ha criticat el psicòleg per haver arribat a aquesta conclusió perquè la mare explicava el crim plorant, deia que no havia pogut fer el dol a la presó o somiava amb la nena. Quan el pèrit contractat per la defensa ha afirmat que Rivas patia al·lucinacions i que aquests "deliris" van ser el que la van portar a prendre una decisió "desesperada", els psicòlegs públics han contestat: "No tenia pensaments delirants". El psicòleg privat ha acabat admetent que el crim “no va ser un acte impulsiu, sinó planificat”.

La conclusió dels tres psicòlegs forenses públics ha sigut clara: "Els fets són compatibles amb un filicidi per revenja". Per venjança, en aquest cas, cap al pare de la criatura, tal com ella mateixa va deixar escrit a les cartes. Els psicòlegs públics, de fet, han detectat un punt d'inflexió en el moment que el pare va tenir una nova parella. Consideren que va ser llavors quan va començar a planificar el crim, tot i que en les cartes la dona apunta altres motivacions anteriors com el conflicte amb el pare per decidir a quina escola anava la Yaiza. Després de quatre sessions, finalment aquest dimecres serà el torn de la declaració de l'acusada durant l'últim dia de judici.