La mort de la Yaiza, recordada amb una papallona de colors al Parc de la Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat, va marcar un abans i un després en la tipificació dels casos de violència familiar. L'aleshores consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va admetre que aquest cas va passar "desapercebut" i va demanar disculpes en nom de l'administració a la família per haver-los "abandonat". Perquè casos com el de la Yaiza no caiguin en l'oblit, la Generalitat va modificar el Codi Civil i va crear un registre de violència familiar que està en marxa des de principis d’aquest any. Amb tot, la Yaiza no en forma part perquè el registre es va posar en marxa amb posterioritat al seu cruel assassinat.
La mare de la nena Yaiza va buscar mesos abans del crim com matar una criatura
Els Mossos asseguren que "va executar un pla fins a arribar a l'objectiu final"
BarcelonaSetmanes abans d'assassinar la seva filla Yaiza, de 4 anys, la mare i autora confessa del crim va buscar reiteradament a internet com matar amb una bossa de plàstic una criatura (el mecanisme que va acabar utilitzant) i també va cercar altres parricidis, com el cas de l'Asunta, a l'ordre del dia per l'estrena d'una sèrie a Netflix. Cristina Rivas va posar fi a la vida de la Yaiza i es va intentar suïcidar el 31 de maig del 2021 al seu pis de Sant Joan Despí. Dos mesos abans, el 30 de març, ja buscava com matar algú amb un ganivet, els efectes de tapar la boca d'algú amb cloroform o com suïcidar-se.
Aquest és un dels principals arguments, a més de les notes de suïcidi que va deixar i com va anar robant medicaments de la Clínica Plató, on treballava, que porten la Fiscalia i l'acusació particular, que representa el pare de la criatura, a pensar que Cristina Rivas va planificar el crim i sabia què feia, negant que tingués un trastorn mental com intenta esgrimir la defensa. Aquest dijous, en la quarta sessió del judici, els investigadors dels Mossos han confirmat aquesta tesi analitzant el mòbil de la dona.
"Sembla com si hagués executat un pla fins a arribar a l'objectiu final", ha assegurat un dels responsables policials. A més, ha afirmat que "aparentment" les cerques a internet eren "totalment lògiques i racionals", contradient la tesi de la defensa de l'acusada -que s'enfronta a presó permanent revisable- que es basa en el fet que no era conscient del que feia. Els agents dels Mossos van analitzar fins a 17.000 cerques a internet dels dos anys anteriors al crim i han constatat davant el jurat popular de l'Audiència de Barcelona que ja dos mesos abans de cometre el crim va buscar "bastants casos de nens morts i assassinats", sobretot "a mans dels seus progenitors". També va buscar com fer màgia negra i vudú, com aconseguir una arma, quan trigava un nen a morir ofegat o quins medicaments s'havia de subministrar per llevar-se la vida.
Durant aquests dos mesos també va buscar "de manera constant", segons els Mossos, informació sobre la presentadora i filla de Rocío Jurado, Rocío Carrasco. Llavors es va estrenar una sèrie documental en què Carrasco explica que després del divorci la seva exparella va voler posar les filles en contra seva, cosa que la va portar a una depressió i un intent de suïcidi. De fet, els pèrits de la policia han exposat que Rivas utilitzava expressions de Rocío Carrasco a les cartes de comiat que va escriure per a la seva mare i per al pare de la criatura. Una d'aquestes expressions era: "Aquesta nena l'he parit jo i me l'emporto amb mi".
"Estava tot molt pensat"
Els Mossos no només han arribat a la conclusió que l'assassinat estava planificat per les cerques a internet, sinó també per l'escenari del crim. "De vegades trobes cadires mogudes o coses fora de lloc que t'aporten informació que hi ha hagut moviments bruscos. No era el cas, tot aquest escenari era tot molt pensat", ha aclarit una agent que va inspeccionar l'escenari del crim. En un principi, es pensaven que tant la mare com la filla estaven mortes, però finalment la dona va sobreviure a l'intent de suïcidi. El judici continuarà dimarts amb més proves pericials que abordaran l'estat de salut mental de l'acusada en el moment del crim.