Els "llimbs jurídics" dels nascuts de ventres de lloguer

BarcelonaMalgrat que la legislació espanyola no permet els contractes de ventre de lloguer, cada vegada hi ha més casos de famílies o parelles que se'n van a un país estranger on sí que estan permesos i tornen amb un nadó després d'una gestació subrogada. Un cop aquí, xoquen amb les dificultats per inscriure l'infant, i algunes han acudit als tribunals buscant un reconeixement de la parentalitat. Aquesta setmana, el Tribunal Suprem ha refusat homologar una sentència dictada a Texas que validava un contracte de gestació subrogada. L'ARA ha contactat amb dues especialistes per conèixer quines són les escletxes legals que aprofiten les agències dedicades a la gestació subrogada per driblar la prohibició.

Als Estats Units, aquest tipus de contractes poden superar el centenar de pàgines, amb clàusules que estipulen detalls com què pot menjar la dona mentre està embarassada, quina roba ha de fer servir i quan pot sortir al carrer. La sentència que aquesta setmana ha publicat el Suprem reitera la seva posició sobre la nul·litat a Espanya dels contractes de gestació subrogada que s'hagin signat en altres països on sí que és legal pagar per un ventre de lloguer. Per a l'advocada especialista en dret internacional de família Cristina Díaz-Malnero, que presideix la secció de família del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab), "el que és interessant d’aquesta sentència és que va més enllà, perquè la llei no diu que el contracte no està permès perquè va contra els drets de la mare, i la sentència sí que ho diu".

El pronunciament que el tribunal va emetre dilluns és contundent pel que fa a la vulneració de drets de les dones i els infants, i entre altres coses afirma que la gestació subrogada comporta una “explotació de la dona i un dany als interessos superiors del menor”. Els tribunals afegeixen que atempta contra la integritat moral de la mare i del nen, que són tractats com a "coses susceptibles de comerç" o "simples mercaderies" i privats de dignitat humana. "El Suprem, una altra vegada, supleix la funció parlamentària. En aquesta sentència fa un pas més en la qualificació del contracte de mercantilització de la dona", valora Díaz-Malnero. L'activista Maria de la Coba, coordinadora de l'equip de treball d'explotació reproductiva de Feministes de Catalunya, valora que es tracta d'un pronunciament que ha "agradat molt" al moviment feminista. "Diu el que estem cansades de dir, la llei espanyola diu clarament que els ventres de lloguer són il·legals", afirma.

"Uns llimbs jurídics"

Ara per ara, la llei de tècniques de reproducció assistida aprovada l'any 2006 fixa que els contractes de gestació subrogada fets a l'estranger són nuls de ple dret per a la llei espanyola, però, a la pràctica, continuen arribant famílies amb infants nascuts arran d'aquests contractes. "No podem dir que aquests nens no existeixen. Estan en uns llimbs jurídics, tenim una imprecisió legal", assenyala Díaz-Malnero. Amb tot, lamenta que "no hi ha voluntat política" per abordar la qüestió malgrat que no deixen d'aparèixer casos que arriben a judicialitzar-se en l'intent que els infants puguin ser inscrits a Espanya.

Per exemple, al setembre el Suprem va permetre modificar la inscripció al Registre Civil d'un nen nascut per gestació subrogada a l'estranger perquè constés que havia nascut a Espanya, ometent el seu país de procedència, una sentència pionera en aquest àmbit que el tribunal va justificar en benefici del dret a la intimitat del menor. Díaz-Malnero subratlla que aquesta sentència suposava validar el procés de gestació subrogada, si bé al parer de De la Coba va suposar "vulnerar encara més els drets de la criatura": "Totes les criatures tenen dret a conèixer els seus orígens, i aquestes no els coneixeran mai".

Una via penal?

De la Coba considera que la llei hauria de castigar "els compradors i les agències" que fan d'intermediàries. A parer seu, podria aplicar-se l'article 221 del Codi Penal, que preveu penes de presó de fins a cinc anys per a qui pagui o cobri diners per entregar, rebre o fer d'intermediari d'un fill o de qualsevol menor sense seguir els procediments legals d'adopció o acollida. En canvi, Díaz-Malnero indica que aquest article només es podria aplicar si la gestació subrogada es fes a Espanya.

Una altra via que proposa De la Coba és tipificar la gestació subrogada com a tràfic d'éssers humans, i recorda que a través de Feministes de Catalunya han presentat al·legacions a l'avantprojecte de llei espanyola contra el tràfic d'éssers humans, en què reclamen que es reconeguin com a víctimes les dones i les criatures.

Inscripcions als consolats

Quan una família vol portar un nen que ha nascut d'un ventre de lloguer a l'estranger, és habitual que intenti inscriure'l en un consolat espanyol al país on ha nascut. Des del 2010, una instrucció de la direcció general dels Registres i del Notariat fixa les condicions per poder fer-ho, i entre altres cal que una sentència judicial determini la filiació de l'infant.

Díaz-Malnero reconeix que aquesta direcció és l'organisme que més s'està enfrontant al dilema de la gestació subrogada, mentre que De la Coba és partidària de derogar la instrucció del 2010 perquè "cap consolat registri els nens i el negoci s'acabi". Considera que la instrucció es va fer "dient que era perquè criatura tingui una vida digna, com a manera de disfressar que era perquè la gent que fa negoci amb els ventres de lloguer no tingui problemes", afegeix en referència a les agències que s'hi dediquen. "Amb això acabaríem amb aproximadament el 90% dels casos de parelles o famílies que van a països on està permès fer tot aquest procediment de ventre de lloguer", insisteix.