La Fiscalia proposa equiparar el mòbil a una obra d'art per castigar la multireincidència

BarcelonaLa reforma penal del 2022 que va afegir les penes de presó per als multireincidents del furt "no està donant els resultats esperats" per la Fiscalia. Així ho ha assegurat el tinent fiscal en funcions de Barcelona, Amadeu Melis, en la memòria de la Fiscalia sobre l'any 2023, on també ha exposat la seva recepta per fer-hi front. D'una banda, en el cas de la sostracció de mòbils, el principal problema de la multireincidència a hores d'ara, el fiscal proposa aplicar una pena agreujada que impliqui entrar a la presó tot i que el valor de l'objecte sostret no superi el llindar fixat per llei. Actualment, el furt es castiga amb presó només si se superen els 400 euros. De l'altra, demana que els fiscals puguin accedir al registre central de penats per consultar tots els antecedents d'un detingut per agilitzar els judicis.

Per començar, el fiscal veu imprescindible poder saber com més aviat millor quin és el valor de tot el que ha robat un multireincident fins al moment en què torna a ser jutjat per un nou furt. A escala penal, hi ha diferència entre si el furt és d'un objecte de més de 400 euros o de menys. Per exemple, una persona que avui encari un judici ràpid per furtar un mòbil valorat en 300 euros s'arrisca a una pena de multa, però si abans ha estat condemnat almenys tres vegades per altres furts, encara que siguin lleus, i tots els objectes sostrets sumen més de 400 euros, l'acusat podria enfrontar-se a una condemna d'entre sis i divuit mesos de presó.

Ara per ara, per accedir a aquesta informació el fiscal ha d'anar demanant les dades a cadascun dels jutjats que hagin condemnat anteriorment l'acusat, cosa que sovint alenteix el procediment. De fet, això fa que moltes vegades els fiscals no sàpiguen si el cas es pot resoldre amb un judici ràpid o no, ja que fins que no han consultat tots els antecedents del processat no poden decidir quin tipus d'acusació han de presentar. Per això, Melis demana que es reformi el registre central de penats perquè quan els fiscals el consultin tinguin de seguida accés a totes les sentències respecte a aquella persona, per poder saber ràpidament la quantitat exacta que sumen els furts que ha comès abans del cas que els ocupa.

El fiscal proposa aplicar una pena agreujada que impliqui entrar a la presó malgrat que l'objecte furtat tingui un valor de menys de 400 euros. El Codi Penal preveu una categoria de furts anomenats qualificats, que són una excepció que protegeix objectes d'especial valor, per exemple artístic o científic, i de primera necessitat, entre altres, encara que el seu valor purament econòmic no sigui tan elevat. En aquest punt, la proposta del fiscal és que les sostraccions de mòbils siguin considerades dintre d'aquesta categoria. Melis argumenta que en aquest cas "el valor pràctic és superior al material" i justifica que el mòbil "no pot ser valorat com un simple objecte, ja que és més que això; és un magatzem de dades".

Finalment, Melis també proposa incentivar els acords de conformitat, en què s'evita el judici amb un pacte entre l'acusació i la defensa que fixa una condemna, i que s'hi afegeixin els robatoris amb intimidació per tal d'alleugerir el col·lapse judicial. "Actualment, no hi ha opció a conformar en cap cas delictes de robatori amb intimidació, per exemple, encara que siguin de menor entitat, flagrants, i en grau de temptativa, la qual cosa és una llàstima, tenint en compte el col·lapse en què es troba l'assenyalament de judicis ràpids", conclou el fiscal.

Propostes de l'advocacia

La multireincidència també preocupa l'advocacia institucional, i precisament aquest dilluns el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) ha traslladat la seva inquietud al nou Govern. Aprofitant la primera trobada amb el president Salvador Illa i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, el degà de l'Icab, Jesús Sánchez, ha reclamat un increment de jutges, fiscals i funcionaris a la capital catalana per contribuir a combatre aquesta problemàtica.

Els furts en xifres

La memòria del 2023 de la Fiscalia reflecteix que l'any passat hi va haver un repunt de delictes contra el patrimoni, amb un 2,4% més que el 2022. Els principals protagonistes van ser els furts: en un any, van passar d'haver-n'hi 2.895 a la demarcació a créixer fins als 5.075, un 75% més. En canvi, els robatoris amb violència o intimidació van baixar un 46%, al passar de 7.543 a 3.988, i els robatoris de vehicles van pujar un 29%.

En canvi, les dades actualitzades d'aquest any que aporten l'Ajuntament de Barcelona i el departament d'Interior ja mostren un canvi de tendència. A la capital catalana, el furt és el delicte més habitual (són més de la meitat dels delictes que es denuncien a la ciutat), i durant el primer semestre d'aquest any n’hi va haver 47.521. Amb tot, van caure un 5,1% en comparació amb el primer semestre de l’any passat, quan n’hi va haver 50.091.