L'explosió d'Iqoxe es va produir per les "deficiències" que arrossegava l'empresa per guanyar més diners

BarcelonaLa jutgessa que durant tres anys ha investigat l'explosió a la planta d'Iqoxe que va provocar la mort de dos operaris i un veí de Tarragona i tretze ferits més el gener del 2020 ho té clar: l'empresa feia temps que només estava preocupada per "incrementar la producció" i "reduir els costos" per generar més beneficis i això va derivar en una sèrie de "deficiències" en matèria de seguretat, de manteniment de les instal·lacions i de falta de personal. Com a conseqüència, això va provocar que no es complissin les condicions que "s'exigeixen" a una empresa química. En el seu últim escrit, la magistrada en fa responsable la mateixa empresa, el seu cap general d'operacions (CEO), el director de la planta de la Canonja i el cap de seguretat i medi ambient de les instal·lacions, als quals deixa a un pas del judici.

Segons la jutgessa, tant el CEO d'Iqoxe com el director de la planta van "implementar una política empresarial" per augmentar la "rendibilitat" malgrat els riscos que se'n podien derivar, un extrem del qual el cap de seguretat era "conscient". Tal com va avançar l'ARA, la planta va ser expedientada per produir més del que tenia autoritzat el 2015. La investigació conclou que entre el 2016 i el 2019 la indústria va augmentar un 39,2% la producció i un 62% les vendes: va passar de facturar 9,9 milions d'euros el 2014 a tenir una projecció per al 2021 de 55,4 milions d'euros, es va augmentar de tres a cinc reactors i s'hi van incorporar dues instal·lacions noves. En canvi, la plantilla només va augmentar en 11 treballadors i es van externalitzar serveis. Això hauria derivat en una "pressió i estrès laboral" superiors per als treballadors.

Bombers d'empresa fent de porters

Alguns dels operaris s'havien de responsabilitzar del funcionament de dues plantes alhora, se'ls encavalcaven les tasques i per a algunes no estaven prou preparats. A això, explica la jutgessa, s'hi afegia que l'empresa va externalitzar serveis, però utilitzava alguns dels treballadors d'aquestes subcontractades per a tasques que no els tocaven. El cas més flagrant és el de l'empresa contractada per als serveis d'extinció d'incendis. Els bombers d'aquesta empresa s'encarregaven de les tasques de seguretat i medi ambient, però també es dedicaven a "controlar els accessos, traslladar mostres al laboratori", a "repartir el correu" o a fer de "porters".

Una auditoria privada ja va advertir l'empresa de la necessitat d'incorporar més plantilla. La indústria tampoc complia amb el pla de riscos laborals, que s'havia quedat obsolet i no incloïa les noves plantes que s'havien incorporat, formació extra o uns equips de protecció adequats (els guants, les ulleres o les sabates no protegien de l'impacte de productes químics). A més, les plantes no es netejaven de manera adequada, perquè no hi havia temps, i els accidents laborals van incrementar: van passar de 2 el 2011 a 11 el 2019. L'avaluació de riscos del 2018 ja concloïa que tres quartes parts del personal treballaven en condicions "desfavorables", però els directius van contractar un treballador extra perquè "controlés els temps de producció" i si hi havia un endarreriment es "reprenia" els operaris.

Tampoc no existia pla d'autoprotecció davant d'un accident i el de la Generalitat (Plaseqcat) no havia pogut avaluar correctament els riscos d'Iqoxe, conclou la jutgessa, perquè l'empresa no li havia traslladat prou informació sobre els increments de producció i les noves matèries utilitzades.

Un dels morts va advertir de mancances

Segons la jutgessa, la planta on es va produir l'explosió presentava "deficiències" de funcionament perquè "primava la producció enfront de les aturades preventives de manteniment". Això feia que s'operés a "ple rendiment", tot i que es produïen errors en vàlvules i circuits i no se'n feia un manteniment i neteja adequats. Les alarmes sonores de seguretat s'havien desconnectat perquè el soroll no interrompés la producció i ningú estava pendent dels panells on saltaven els indicadors visuals si hi havia una fuita. El reactor d'aquesta planta només tenia un detector de seguretat i no es podia saber en "temps real" les variacions de temperatura i pressió. Segons la jutgessa, el cap de la planta que va morir en l'explosió va mencionar a l'empresa "l'existència de punts morts on es podia acumular òxid d'etilè".

Dies abans de la deflagració també s'havien detectat "errors" en el sistema de seguretat de la unitat. A més, la sala de control de la planta quedava al mig dels cinc reactors que té la indústria, però no s'havia "bunqueritzat" com estableix la normativa (es va fer amb posterioritat a l'explosió). A tot això s'hi afegeix que el dia de l'explosió la planta treballava amb un material diferent, que només s'havia utilitzat en sis ocasions fins a aquell moment i que aquell dia s'havia barrejat utilitzant una fórmula diferent.

La magistrada subratlla que l'explosió va ser "extraordinàriament virulenta" (un dels fragments del reactor va sortir disparat i va derruir una casa del barri de Torreforta de Tarragona, on va morir una persona) i adverteix que les conseqüències haurien pogut ser molt pitjors. De fet, la jutgessa obre la porta que el nombre d'acusats o responsables civils subsidiaris en un futur judici pogués ser superior i apunta a la descoordinació de l'empresa amb la direcció de Protecció Civil. Tot i que la indústria no va comunicar l'accident, la magistrada conclou que el sistema d'emergències de la Generalitat en tenia constància pels avisos rebuts i destaca que no es va activar "cap alarma" per a la població, que es van emetre "tuits confosos" i que no es va convocar un "gabinet de crisi", sinó que se'n va improvisar un a l'edifici 112, juntament amb un gabinet d'informació que va acabar sent "desastrós".