Jutjada per defensar la despenalització de l'avortament a Andorra: "Sento que se m'està renyant"

Barcelona"Sento que se m'està renyant per ser democràtica, dialèctica i ciutadana", deia aquest dilluns l'activista Vanessa Mendoza a la sortida de la Batllia d'Andorra després d'afrontar el judici. L'any 2019, la també presidenta de l'associació Stop Violències va presentar davant del Comitè de l'ONU per a l'eliminació de la discriminació envers la dona un informe defensant la despenalització de l'avortament a Andorra. La Fiscalia l'acusa de "difamar" el govern andorrà i li demana una inhabilitació de sis mesos per exercir un càrrec públic, una multa de 6.000 euros i 6.000 euros més en concepte de responsabilitat civil.

El tribunal haurà de dirimir si les conclusions de l'informe i l'exposició que va fer Mendoza s'emparen dins de la llibertat d'expressió o no, com considera la Fiscalia. El veredicte no es coneixerà fins al pròxim 17 de gener, però aquest dilluns tant l'activista com les acusacions han desplegat els seus arguments davant del tribunal. La fiscal del cas ha insistit que les afirmacions de Mendoza no eren veraces perquè no es basaven en dades reals, i que atempten contra els drets dels funcionaris. "El propòsit de Mendoza no ha estat el d'informar, ha estat el de menysprear els treballadors públics, serveis socials, institucions i el Govern", ha assenyalat la fiscal durant el judici, recollit per Ara Andorra. També ha subratllat que els fets als quals feia referència l'activista "no s'han demostrat, per la qual cosa no s'han produït, i és resolt que l'activista va mentir difamant la imatge de la institució".

La presidenta d'Stop Violències ha replicat que part de l'informe es basa en la seva experiència atenent diversos casos que han arribat a l'entitat. També ha afirmat que no ha de "provar res" i que aquesta funció li pertoca fer-la a l'estat. L'activista ha dit que el govern del Principat ja tenia coneixement del text abans de la seva compareixença a l'ONU i que hi va anar amb la voluntat de dialogar i aconseguir un procés de mediació. A més, ha negat que la seva voluntat fos la de desprestigiar les institucions andorranes i que no es pensava que l'executiu se sentiria "ofès" ni que es presentaria una denúncia en contra seva. Tot i admetre que el document conté afirmacions "contundents" –l'activista opinava que l'administració andorrana persuadia les joves embarassades i sense recursos perquè tinguessin els seus fills i donar-los en adopció, entre d'altres–, ha insistit que el seu objectiu i el de l'entitat que representa és "avançar en drets".

La representació del govern andorrà, citada per la fiscalia com a testimoni, ha posat de manifest el desprestigi que van suposar les declaracions de l'acusada per al país i l'afectació per als treballadors públics d'Afers Socials, que es van sentir calumniats. Per contra, la defensa de l'activista ha recordat que el govern andorrà no ha patit cap amonestació a nivell internacional arran de l'informe i ha carregat contra la Fiscalia per "prioritzar la defensa dels interessos del govern enfront de la defensa de la llibertat individual dels ciutadans".

Seguiment

"És un procés contra el feminisme, el dret de les dones, les llibertats fonamentals i, per descomptat, contra l'avortament", afirmava Mendoza a la sortida del judici, que han seguit més d'una seixantena de persones, entre elles representants d'organitzacions com ara Amnistia Internacional, que també s'han manifestat a l'exterior de la seu del tribunal andorrà. Mònica Costa, encarregada de campanyes d'Amnistia Internacional, considera "incomprensible" que Mendoza anés a l'ONU a compartir informació sobre les conseqüències de la prohibició de l'avortament al Principat i en sortís "amb una denúncia", afirmava en unes declaracions recollides per l'ACN. En defensa "de la llibertat d'expressió", també hi han acudit representants de l'associació de juristes i advocats Drets.