El jutge torna a arxivar la causa per falsejar la identitat d'un 'nen robat' durant el franquisme

BarcelonaEl periple judicial de Joan Beamonte Isern perquè el reconeguin com un nen robatha estat una cursa d'obstacles. La primera investigació penal a Girona es va arxivar, però a través de la via civil en Joan va aconseguir el 2018 que li restituïssin els cognoms i que s’anul·lés la partida de naixement irregular amb què els pares adoptius el van inscriure com a fill biològic. Aleshores va engegar un nou procediment contra aquest matrimoni per haver-li falsejat la identitat als jutjats de Badalona, el partit judicial on es van formalitzar els documents irregulars de l'adopció. D’això fa més de tres anys i, durant aquest temps, el jutge ja ha arxivat dos cops la investigació. La primera vegada ho va fer perquè considerava que la causa estava prescrita, però l'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir el procediment. Ara l'ha tornat a arxivar quan encara estaven pendents de prestar declaració la principal investigada i quatre testimonis.

Segons fonts judicials pròximes al cas, l'arxivament es va notificar fa una setmana i arriba després que el jutge impulsés la causa citant a declarar com a investigats la mare adoptiva i un metge que hauria participat en el procediment i contra qui Beamonte també es va querellar. Aquest facultatiu va prestar declaració a finals de febrer. En canvi, la mare adoptiva no s'hi va presentar. En el seu últim escrit, el jutge explica que la dona no té ara per ara "les facultats físiques i cognitives" en condicions per prestar declaració i justifica per aquest motiu que s'arxivi la investigació, una decisió que no comparteix l'advocat de Beamonte, Samuel Guerrero, que ha recorregut la resolució a l'Audiència de Barcelona.

L'advocat argumenta que l'arxivament vulnera de manera "flagrant" el seu dret de tutela judicial efectiva i que els genera "indefensió". En primer lloc, critica que "es tanqui la instrucció" només per l'estat de la mare adoptiva, tenint en compte que encara no s'han interrogat quatre testimonis que podrien aportar "nous indicis de criminalitat" (estaven citats a principis de maig) i que es podrien practicar noves proves.

En segon lloc, l'escrit qüestiona que la instrucció no pugui tirar endavant pel sol fet que la dona no presti declaració, i encara més perquè els Mossos d'Esquadra van presentar un informe al jutjat aportant indicis sobre les irregularitats basant-se en diverses proves i testimonis. "La instrucció no s'ha acabat", assegura Guerrero. El recurs també posa en dubte que la dona no estigui en plenes facultats per declarar. Per una banda, perquè no s'adjunta l'informe mèdic justificant-ne la incapacitat i, per l'altra, perquè l'acusació particular ha recollit diverses proves en els últims mesos (que s'han presentat a la sala) per demostrar que la investigada és capaç de desplaçar-se i sortir de casa, tot i anar acompanyada d'un familiar. En aquest sentit, recorda que la investigada sí que es va desplaçar a la comissaria dels Mossos de Badalona per declarar fa un any i que poc abans va manifestar per telèfon als agents la voluntat de declarar "per aclarir d'una vegada per totes" els fets. Per això, l'advocat assegura que donar per fet que la dona no podrà declarar ara és "cosificar-la".

Finalment, l'advocat subratlla que la mare adoptiva no és l'única investigada en la causa, sinó que també hi ha un metge. De fet, assegura que aquest facultatiu s'ha vist "afavorit" per la decisió del jutge tenint en compte que se li ha arxivat el cas sense que la seva declaració del mes de febrer s'hagi pogut contradir amb la dels testimonis que queden pendents i amb altres proves que haurien demanat les acusacions.

Contrari a la llei catalana

L'Audiència de Barcelona ja va ordenar continuar investigant la causa el 2020. Aleshores, el tribunal va dir al jutge que alguns dels delictes que preveia la querella de Beamonte no estaven prescrits i que calia practicar totes les proves per aclarir "la presència d'alguns il·lícits penals que el recurrent suggereix al seu escrit". Al recurs, l'advocat considera que l'arxivament de la causa és "obertament contrari" a la llei catalana de desaparició forçosa de menors 16/2020, que reconeix "el dret a la reparació" i el "reconeixement" de les persones a qui es va "falsejar la identitat" després de donar-les per mortes o desaparegudes davant la seva família biològica i que una altra se les emportés. Aquesta llei també estableix que els jutges, la Fiscalia i els Mossos (igual que les institucions públiques) estan "obligats" a investigar, tramitar i donar resposta a aquests casos.