Un jutge investiga una residència de Premià amb 87 morts per covid pel "patiment gratuït" dels usuaris

BarcelonaLa situació a la residència Domus Vi Ca n'Amell de Premià de Mar ja era crítica abans de la pandèmia: segons la Fiscalia hi havia tan poc personal i la direcció posava tan pocs recursos que no es donava una higiene adequada als usuaris, sobretot als més dependents, a qui no es canviava de posició per evitar que es llaguessin. No es controlava si prenien tota la medicació que tenien receptada ni si s'hidrataven i menjaven adequadament. Tampoc hi havia cap garantia que els pacients que estaven en una situació irreversible rebessin tractament pal·liatiu. En aquestes condicions, l'impacte de la primera onada de coronavirus, que ja va ser greu a la majoria de centres, es va multiplicar en aquesta residència, que va acumular 87 defuncions entre els 230 residents. Un jutge de Mataró investiga la gestió del geriàtric arran d'una querella de la Fiscalia, que acusa el director del centre i la directora mèdica d'homicidi i tracte degradant, per causar un "patiment gratuït" als usuaris, a qui desatenien sistemàticament.

Es tracta de la tercera investigació que arriba a la justícia per la gestió de les residències durant la pandèmia. Però a diferència dels casos de la residència Fiella de Tremp (64 defuncions) i de la residència de Palau-solità i Plegamans (40 defuncions), ara la querella de la Fiscalia no només té en compte la gestió de la residència durant els mesos més durs de la pandèmia –quan va ser intervinguda per la Generalitat i després va canviar de propietat–, sinó que es remunta al 2019.

"Amb anterioritat a la pandèmia, l'atenció prestada als residents de Ca n'Amell presentava greus dèficits, coneguts i acceptats pels querellats, que van augmentar exponencialment arran de la pandèmia", assegura el fiscal, que explica que la direcció del centre tenia massa poc personal per atendre tants residents i en un espai tan gran, cosa que derivava en una atenció "deficient". Això comportava que els pacients més dependents presentessin "una important pèrdua de pes" per falta d'hidratació i alimentació; "errors" en l'administració dels medicaments, que en alguns casos estaven "caducats" o arribaven "fora de les hores prescrites" pel metge, i que durant el cap de setmana l'administració dels tractaments pal·liatius depengués de si hi podia anar el servei d'emergències mèdiques, amb el "patiment" que això comportava per als pacients "que es trobaven en les últimes hores de vida". Tampoc no es garantia que als pacients que en requerissin se'ls subministrés oxigen "correctament", perquè el personal no comprovava si s'havia engegat la bombona o si la mascareta estava ben posada. A molts dels usuaris no se'ls dutxava, sinó que només els "netejaven" de vegades, per ordre de la direcció, "amb paper de mans, que era més econòmic" que les tovalloles i les esponges habituals.

Del "desordre" al "caos"

Tot i els requeriments de la Generalitat, la Fiscalia assegura que la direcció del centre no va actuar revertir el tracte degradant que es donava als usuaris, multiplicat durant la primera onada de la pandèmia. De fet, segons la querella, els responsables de Ca n'Amell no van fer res per garantir la protecció del personal ni dels residents: els treballadors no tenien equips de protecció individual (EPI), la direcció els va "prohibir expressament portar mascaretes –sota el pretext que podia alertar els residents de la situació"–, els permetia fins i tot "fumar" a les instal·lacions i va decidir no aïllar algunes usuàries positives. "La situació prèvia de desordre es va transformar en un caos que va provocar un brot greu de covid que va derivar en la mort de nombrosos pacients, a molts dels quals ni tan sols els van donar un final de vida digne i se'ls van causar greus lesions i patiments", conclou la Fiscalia.

De fet, el descontrol era tan gran que la direcció no sabia quins treballadors havien estat en contacte amb usuaris contagiats, no es desinfectaven els espais ni es tractava adequadament els residus contaminats, i els treballadors no es canviaven els guants ni la bata per atendre pacients diferents. Quan el Consorci Sanitari del Maresme es va fer càrrec de la gestió del centre, la situació era tan "greu" que es van necessitar mesos per revertir-la i a les 64 morts en 38 dies inicials se n'hi van afegir 23 més.