El jutge exculpa el segon policia infiltrat en moviments socials de Barcelona

Barcelona"Els sentiments que hagi despertat en les querellants el descobriment de la suposada identitat real del querellat, i la possible desconfiança en les successives relacions que puguin mantenir en el futur, no poden criminalitzar-se". D'aquesta manera enrevessada el magistrat del jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona ha arxivat la querella de sis activistes del barri barceloní de Sant Andreu contra D.H.P., el segon agent de la Policia Nacional infiltrat en moviments socials de Barcelona. Les sis dones van portar D.H.P. a la justícia després de saber que l'home amb qui havien mantingut relacions sexuals i sentimentals era en realitat un policia infiltrat en moviments anarquistes des del juny del 2020 fins al desembre del 2022. Concretament, el van acusar dels delictes d'agressió sexual, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. Primer, va ser la Fiscalia la que va demanar al jutge que arxivés la demanda perquè no hi veia "cap indici de delicte". Finalment, el magistrat ha pres aquesta decisió amb el mateix argument.

En una resolució a la qual ha tingut accés l'ARA, el jutge descarta un per un la culpabilitat de l'acusat en els diversos delictes. Primer, en el d'agressió sexual: "No hi ha dubte que va existir consentiment de les querellants per mantenir relacions sexuals amb el querellat. Tant és així que es van mantenir en el temps, sense que existissin sospites d'una possible violència o intimidació", conclou el magistrat. Les dones argumentaven que s'havien "vist sotmeses a tenir interaccions sexuals continuades mitjançant l'engany": "Aquelles interaccions no eren sinceres ni reals, eren actes instrumentals que les denigraven a mers cossos utilitzats, atemptant contra la seva autonomia sexual i dignitat personal".

Tant per descartar el delicte d'agressió sexual com el de tortures, el magistrat fa servir el mateix argument: "No existia una situació de sotmetiment". "Van participar-hi lliurement, amb independència que posteriorment, en descobrir la suposada identitat del querellat, se sentissin enganyades", afegeix el jutge, i reitera que no hi va haver cap situació de violència o intimidació.

Revelació de secrets

El magistrat tampoc hi veu cap delicte de revelació de secrets i, a més, retreu a les denunciants que no hagin pogut demostrar quina informació hauria aconseguit l'infiltrat. "El fet que en les relacions personals es tingui coneixement d'aspectes personals de la vida de les persones no pot ser considerat delicte, i menys encara quan no es té coneixement del tractament posterior que el querellat va donar a la informació obtinguda", reitera el jutge. Les querellants també havien denunciat que saber la identitat real de D.H.P. havia vulnerat els seus drets cívics. Un extrem que, de nou, el jutge descarta. Les dones descrivien que la infiltració "ha posat en risc els seus vincles de fraternitat i han sentit que aquells espais ja no eren segurs": "Aquesta desconfiança i inseguretat han afectat els seus vincles personals i d'afinitat", concloïen en la querella. "No pot apreciar-se una limitació del dret d'associació i reunió dels querellants", conclou ara el jutge per arxivar la causa.

La defensa de les sis dones, coordinada per Irídia i la Confederació General del Treball (CGT), ja ha avançat que recorrerà contra aquesta decisió a l'Audiència Provincial de Barcelona. En un comunicat, critica la decisió del jutge i titlla el comportament de l'agent infiltrat de "maltractaments policials".