La jutge exculpa Colau d'un delicte d'odi per suspendre les relacions amb Tel-Aviv

BarcelonaLa decisió de l'anterior alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de suspendre les relacions amb Israel el febrer passat –quan Colau encara governava a l'Ajuntament– pot ser qüestionable socialment o fins i tot administrativament, però no és delictiva. Aquesta és la conclusió de la jutge titular del jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona, que ha decidit arxivar les denúncies per prevaricació, invasió de competències i incitació a l'odi presentades pels advocats Francesc Jufresa i Ferran Grases i l'entitat Acció i Comunicació Sobre Orient Mitjà (ACOM). "Sigui políticament oportuna o no la comunicació a les autoritats israelianes sobre l'opinió de l'alcaldia de Barcelona sobre l'actuació de les autoritats d'Israel en relació amb el conflicte amb Palestina, aquesta actuació no pot considerar-se un delicte d'odi", assegura la jutge en la seva resolució, a la qual ha tingut accés l'ARA.

Els denunciants afirmaven que el llenguatge utilitzat en el decret podia incitar a l'odi perquè s'hi utilitzaven expressions com per exemple "estat apartheid" a l'hora de referir-se a Israel. Però la jutge recorda que el Codi Penal exigeix una incitació directa o indirecta a la discriminació contra un col·lectiu (com ara els jueus) perquè existeixi aquest delicte. "En aquest cas, en el decret d'alcaldia i en la comunicació al primer ministre i a l'ambaixada d'Israel s'indica que es tracta de consideracions respecte d'Israel i les seves institucions oficials", afegeix la jutge.

Igual que amb el delicte d'odi, la jutge va tombant un per un els arguments dels denunciants pel que fa als delictes de prevaricació i invasió de competències. Les denúncies qüestionaven la potestat de l'Ajuntament per poder suspendre les relacions amb Tel-Aviv i més quan la decisió s'havia pres sense consultar la resta de formacions presents al ple, per la manca de suports. La jutge, però, recorda que l'agermanament entre les dues ciutats ja va ser una decisió de l'Ajuntament –en època de Joan Clos– i afegeix que si els denunciants creuen que no s'ha tramitat "per les vies pertinents" haurien de recórrer a la via administrativa i no a la penal.

Una qüestió "política"

"Sigui o no procedent el manteniment d'una relació de cooperació amb les altres ciutats, en opinió d'aquesta instructora, és una qüestió de caràcter polític que haurà de valorar-se a través dels mecanismes propis de l'activitat municipal", insisteix la jutge a través de la seva resolució. Per tot plegat, la jutge descarta que Colau –i l'exdirector de Justícia Global de l'Ajuntament, David Llistar, que també constava com a querellat– hagin prevaricat a l'hora de signar el decret que deixava en suspens les relacions.

Pel que fa a la suposada invasió de competències, la titular del jutjat d'instrucció 5 de Barcelona recorda que el decret deixa clar que la suspensió de les relacions és únicament pel que fa a la cooperació entre l'Ajuntament de Barcelona i les institucions d'Israel i no afecta la resta d'administracions de l'Estat, i per això també descarta aquest delicte.

La causa contra Colau per la suspensió de les relacions amb Tel-Aviv és la més nova de les set que acumulava fins ara l'equip de govern dels comuns pels seus anys al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona. Les altres sis encara continuen obertes: es tracta de la querella contra Colau i l'extinenta d'alcaldia d'Urbanisme Janet Sanz per les superilles, la causa per diverses subvencions atorgades a entitats, la querella per coaccions al fons Vauras pel Bloc Llavors (que a més de l'exalcaldessa afecta també els regidors Marc Serra i Lucía Martín), una altra de similar de la immobiliària Juninmo, la causa contra Sanz per paralitzar un hotel de luxe a la Casa Buenos Aires i la impulsada contra l'exregidor Eloi Badia per la gestió d'un local ocupat a Gràcia.