La justícia rebutja la petició d'un pare per aturar l'eutanàsia de la filla

BarcelonaLa justícia ha dit no a la petició de l'home que volia aturar l'eutanàsia de la seva filla. El procés judicial que el pare va engegar a l'agost, tres dies abans de la data en què estava previst que la noia rebés l'eutanàsia, ha allargat vuit mesos l'espera. La sentència del primer cas a tot l'Estat per intentar aturar una eutanàsia resol que l'home, assessorat per Advocats Cristians, no estava legitimitat a intercedir davant la petició de la noia, adulta i amb plena capacitat mental per decidir i entendre la seva petició.

La sentència que signa la titular del jutjat contenciós 12 de Barcelona, Irene Urbón, condemna l'home a pagar les costes del procediment judicial. La resolució es pot recórrer durant els pròxims 15 dies hàbils, i, de fet, Advocats Cristians ja va advertir que estaven disposats a portar el cas fins a la justícia europea si la jutgessa no els donava la raó.

Primer judici per frenar una mort digna: la Noelia vol l'eutanàsia, la seva família no

La Noelia, de 24 anys i amb paraplegia arran d'un intent de suïcidi, ja comptava amb l'aval unànime dels 19 membres de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) per rebre l'eutanàsia. Al judici, ella va reiterar la seva voluntat i tots els especialistes que l'han tractada van coincidir que té les capacitats mentals per poder decidir lliurement i que compleix els requisits que fixa la llei: un patiment físic i psíquic constant, expressat com a intolerable i sense pronòstic de millora.

Durant el procés judicial, la Generalitat ha defensat la decisió de la comissió d'experts que va estudiar el cas de la Noelia. La Fiscalia, per la seva banda, ha reconegut que la noia compleix els requisits per acollir-se a l'eutanàsia i té capacitat per decidir lliurement, però també considera que el pare tenia dret a intentar aturar la seva decisió per la via judicial.

Quan pot intervenir la família?

De fet, el debat jurídic de fons que aquest cas ha posat sobre la taula és si una persona està legitimada per aturar als tribunals l'eutanàsia d'un familiar. A la sentència, la magistrada repassa la jurisprudència que acota en quins casos algú pot intervenir en defensa del dret fonamental d'una altra persona, ja que el pare ha justificat la seva acció judicial com una defensa del dret a la vida de la noia. La jutgessa conclou que, en els casos en què una tercera persona ha estat legitimada per intervenir en nom dels drets d'un familiar, l'afectat era un menor o una persona incapacitada. Cap d'aquests és el cas de la Noelia.

Malgrat que el pare ha posat en dubte la capacitat de decisió de la Noelia pels seus antecedents psiquiàtrics, tots els metges que l'han tractat coincideixen que té les facultats intactes per entendre la seva petició. El pare tampoc ha promogut cap procediment per incapacitar la noia i no ha aportat "cap prova de la presumpta incapacitat". A més, recorda la sentència, la noia fa anys que no conviu amb el seu pare ni amb la seva mare perquè els en van retirar la custòdia quan era menor. La Noelia va viure en un centre tutelat de la Direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) des dels 13 anys fins que va ser adulta, i ara viu ingressada en un hospital residencial.

"La batalla ideològica de l’eutanàsia", l'anàlisi d'Ester Busquets Alibés

Denuncia coaccions de l'entorn

Durant el procediment judicial, el pare i els advocats d'Advocats Cristians han mantingut que la Noelia ha canviat diverses vegades d'opinió sobre la seva eutanàsia, però no han aportat cap testimoni que ho corrobori. L'única prova amb què ho van intentar demostrar ha quedat sense valor. Es tracta d'una carta signada per la Noelia en què demanava ajornar sis mesos l'eutanàsia per madurar la decisió. Ella mateixa va explicar a la jutgessa que l'hi van fer escriure dues noies que coneix, "que estan en una comunitat religiosa i sovint es colaven a la seva habitació sense avisar", en un moment que ella estava molt adormida i medicada.

"Ella no sabia ni què escrivia ni el que deien, i només volia que se n'anessin per poder seguir dormint", recull la sentència a partir del testimoni de la Noelia al judici. La noia també va explicar al jutjat que havia patit coaccions del seu entorn perquè es fes enrere, que algunes companyes del centre de menors on havia estat tutelada a partir dels 13 anys li posaven a l'habitació estampetes, creus i símbols religiosos.

Un pas per consolidar el dret a l’eutanàsia

Per a l'Associació pel Dret a Morir Dignament, la sentència que s'ha fet pública aquest dilluns suposa "un pas endavant en la consolidació del dret a l’eutanàsia". La presidenta de l'entitat, Cristina Vallès, ha afegit que amb aquesta resolució "es reafirma la importància de respectar la voluntat i l’autonomia de les persones en el procés final de la seva vida, sense interferències indegudes".

"Ens preguntem si la llei que determinades forces polítiques no van poder aturar al Congrés ara es vol anul·lar mitjançant els tribunals", diu l'associació, que recorda que ja hi va haver dos recursos infructífers contra la mateixa llei davant del Tribunal Constitucional. Vallès ha advertit que "la judicialització de resolucions de la CGAC per qüestions ideològiques es podria considerar fins i tot un abús de dret, ja que podria equivaler a entorpir de manera fraudulenta l’aplicació d’una llei".