Judici de l'atac homòfob al metro: la víctima diu que ha marxat de Barcelona per por al transport públic

BarcelonaEl jove de 23 anys que el gener del 2019 va ser agredit per la seva condició d'homosexual al metro de Barcelona ha hagut de marxar a viure fora de la capital catalana. Ho ha explicat durant el judici dels fets, que ha començat aquest divendres a Barcelona. Segons el noi, des d'aleshores té certa por a viatjar en transport públic i ha anat a viure al seu poble d'origen. A més, també li costa donar la mà a altres nois en públic. Les acusacions han retirat els càrrecs contra un dels tres acusats i demanen cinc anys de presó per als altres dos, que han admès que eren al lloc dels fets però no han reconegut ser els autors de l'agressió. El judici s’havia de fer al febrer, però es va ajornar perquè un dels acusats no s’hi va presentar.

Segons la Fiscalia, el dia dels fets la víctima va pujar a la línia 1 del metro cap a les 6 del matí, per anar a treballar. El grup format pels tres acusats i un altre menor –que ja va ser condemnat a 22 mesos de llibertat vigilada– va incomodar i increpar el noi per la roba que portava, fins que la víctima va prémer el botó que comunica amb el conductor del comboi i va aconseguir baixar-ne, a la parada d'Urquinaona. Segons el ministeri públic, però, els acusats van seguir la víctima i finalment el menor li hauria clavat un cop al coll que el va fer caure a terra. Aprofitant la caiguda li van propinar una pallissa, que hauria acabat quan els agents de seguretat van arribar.

A conseqüència de l'atac, explica la Fiscalia, la víctima va patir diverses ferides i lesions a la cara i ansietat posttraumàtica, i va requerir baixa laboral, punts de sutura, medicació i psicoteràpia durant dos mesos. Per tot això, la Fiscalia els acusa d'un delicte de lesions amb l'agreujant de discriminació per orientació sexual i demana per a ells cinc anys de presó i prohibició d'aproximació i comunicació amb la víctima durant deu anys. Per a un dels acusats, que és estranger i podria no tenir permís per residir a l'Estat, es demana substituir la presó per l'expulsió del país durant vuit anys. També se'ls sol·liciten gairebé 12.000 euros en indemnitzacions a la víctima per les seqüeles físiques, psicològiques i morals. La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Observatori contra l'Homofòbia també formen part de l'acusació en aquest cas.

Tres anys a l'espera d'una reparació

Abans de l’inici del judici, diversos representants de l’Observatori contra l'Homofòbia (OCH), així com el regidor de Drets de la Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, han acompanyat els advocats de la víctima i han remarcat la bona “coordinació” entre els agents implicats. Tot i això, Cristian Carrer, membre de l’OCH, ha lamentat que aquests casos no s’arreglen a “cop de sentència” i ha demanat que tot plegat es complementi amb mesures de caràcter pedagògic.

Carrer també ha lamentat la demora en la celebració del judici, que s'ha acabat retardant tres anys. “S’ha de garantir la reparació de les persones afectades, oferir un ampli ventall de recursos perquè tant de temps pot generar molta fatiga emocional”, ha insistit. En la mateixa línia s’ha pronunciat Serra: “Què hauria passat si l’Ajuntament i l’Observatori no haguessin estat allà? Doncs que no hi hauria judici. El sistema judicial és massa lent i presenta una manca de recursos”, ha sentenciat.

Serra ha recordat que des de l'Oficina per la No Discriminació es registren unes 80 agressions a l’any, si bé la gran majoria no són agressions físiques. “El d’avui és un fet especialment greu”, ha afegit, però també ha valorat que hagi servit, per exemple, per millorar la seguretat dels espais del transport públic.