Irídia denuncia les traves a les investigacions per violència policial

BarcelonaL'entitat de drets humans Irídia assegura que els cossos policials continuen posant traves a la identificació dels agents investigats per agressions o males praxis. En l'actualitat, els advocats d'aquesta plataforma porten 56 casos judicials –la majoria, per una denúncia de violència policial– i asseguren que només en cinc d'aquests casos el cos implicat ha facilitat la identitat dels agents sota sospita. "És especialment preocupant", segons recull l'informe del servei d’atenció i denúncia davant de situacions de violència institucional d’Irídia, que s'ha presentat aquest dijous.

El document també subratlla la passivitat de fiscals i jutges en aquest tipus de procediments. Segons Irídia, només en tres dels 56 casos la Fiscalia ha tingut un paper "proactiu" d'investigació al costat de les víctimes, mentre que 35 de les causes s'han arxivat provisionalment en algun moment abans que es practiquessin totes les proves i ha calgut presentar recurs perquè es tornessin a reobrir.

"Aquestes situacions poden comportar una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i, fins i tot, una vulneració del deure de l’Estat d’investigar denúncies de tortures i tractes o penes cruels, inhumans o degradants per part d’agents", conclou l'informe, que demana més implicació de tots els actors policials i judicials en aquest tipus d'investigacions.

Irídia és una de les entitats que han impulsat la creació de la comissió d'estudi sobre el model policial al Parlament, en la qual ja ha reiterat la necessitat que els Mossos d'Esquadra facilitin la identificació dels agents que estan encausats en un procediment policial. Tot i les crítiques, l'informe destaca l'existència d'aquesta comissió com una de les "bones praxis" institucionals d'aquest últim any.

Canvis en el protocol del foam

Un dels objectius dels treballs de la comissió és avaluar l'ús per part dels Mossos dels projectils de precisió foam. Segons Irídia, fins ara tres persones han perdut un ull per l'impacte d'un d'aquests projectils. De fet, un jutge manté investigats dos escopeters dels Mossos per les lesions a una veïna de Barcelona durant les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél. El protocol actual indica que els escopeters han de disparar-los de cintura cap avall –excepte si la persona porta algun objecte contundent– i permet fer-ho a una distància inferior a la mínima que marca el fabricant. El Parlament va aprovar l'octubre passat una resolució en la qual insta Interior a modificar el protocol policial per impedir que es pugui disparar al cap, però Irídia assegura que la normativa encara no s'ha canviat.

En canvi, l'entitat valora com a positiu el fet que s'hagi aprovat una partida pressupostària per incloure càmeres que enregistrin les actuacions amb llançadores de foam. També destaca la comunicació permanent amb la Generalitat, així com el fet que la Policia Nacional s'hagi compromès a gravar les actuacions amb pistoles elèctriques Taser.