Investiguen irregularitats per més de 10 milions d'euros en el sorteig de la Loteria de Nadal

BarcelonaEl 22 de desembre de cada any la banda sonora de moltes llars i oficines durant bona part del matí és la cantarella dels nens del Col·legi de Sant Ildefons. Ningú aixeca el cap fins que el to es torna més estrident i s'hi afegeix el rebombori del públic del Teatre Real de Madrid. Els nens han cantat un premi gros i s'acosten a la taula perquè els interventors verifiquin que els números es corresponen amb els que apareixen a les boles. Però, qui dona fe de la resta de números petits que es van extraient? Malgrat que són els números a qui ningú presta atenció, es tracta de 1.794 premis que acaben sumant desenes de milions d'euros i que suposen un premi de consolació per a molts dels ciutadans que han comprat un dècim. Fa un any una advocada de Barcelona va presentar una demanda en un jutjat civil de Madrid després d'aglutinar les queixes d'algunes persones que havien sentit com el seu número havia estat cantat en directe però no apareixia a la llista de premis. Fent casar la cantarella de les boles amb el llistat, la lletrada Olga Majoral Bustos i el seu equip van detectar 56 números erronis, que sumen uns 10 milions d'euros.

"El nombre d'errors és ínfim [en comparació amb tots els premis que se sortegen aquell dia], però hauria de ser zero", diu la jutge del cas en una resolució a la qual ha tingut accés l'ARA. De fet, a pesar que la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat no ha donat accés a les dades, el despatx d'advocats ha aconseguit –a través de la col·laboració ciutadana– la taula de premis de l'any 2017 i ha constatat l'existència de 132 números que es van cantar malament i que equivalen a prop de 23,4 milions d'euros, segons l'advocada, que considera que aquesta troballa demostra que l'existència d'errors no és "un fet anecdòtic i puntual", sinó que hi ha "greus mancances" en el sorteig més important de l'any de Loteries de l'Estat. "La magnitud del tema és grossa", assenyala Majoral.

Boles desgastades

En la seva demanda, Majoral assenyala algunes de les mancances detectades, com ara el fet que moltes de les boles tinguin els números desgastats, cosa que afavoreix els errors. Això explicaria la majoria d'errades detectades: entre el número que es va cantar i el que apareix finalment a la taula de premis canvia una xifra. Ara bé, en alguns casos no hi ha cap mena de semblança. Per exemple, el 2021 –segons ha constatat l'equip liderat per Majoral– els nens van cantar el 63.094, però el número que va aparèixer a la taula de premis va ser el 66.909. I el 2017, els nens van cantar el 75.418 com a número premiat, mentre que al llistat es va consignar el 45.719. "La culpa no és dels nens, sinó dels interventors adults que haurien de validar tots els números", considera l'advocada.

En la seva demanda, Majoral va sol·licitar una sèrie de mesures cautelars per introduir canvis que donessin més transparència i seguretat jurídica al sorteig de dijous vinent, com ara canviar les boles o que els interventors visionessin tots els premis, inclosos els menors, per verificar que els números coincideixen. Subsidiàriament, també es demanava que s'advertís els ciutadans durant la retransmissió del sorteig i al llistat de premis final del fet que hi pot haver diferències. De fet, a la web de Loteries de l'Estat s'adverteix que els números estan pendents de valoració final, perquè es tracta d'un sorteig cantat, i que el que compta és la taula de resultats final. Tal com va avançar el programa de TV3 Planta Baixa, la jutge va rebutjar les mesures. En la seva resolució considera que no ha quedat prou "acreditat", encara, que el deteriorament de les boles sigui la causa principal dels errors i descarta la revisió de tots els premis per part dels interventors, perquè "suposaria una duració excessiva d'un sorteig ja de per si molt llarg".

El jutjat també rebutja que s'adverteixi la ciutadania dels possibles errors durant la retransmissió i en el llistat definitiu. "L'única cosa que s'aconseguiria amb aquesta informació és crear inseguretat i polèmica", diu la jutge, que afegeix que aquest avís també "generaria dubtes" sobre la intervenció dels nens en el sorteig, una "tradició", que creu que "val la pena conservar, a pesar dels possibles errors humans que s'hi cometin". De fet, la titular del jutjat de primera instància 102 de Madrid creu que la mesura generaria "confusió" i obligaria a canviar la normativa del sorteig –que fa prevaldre el número extret i no el que es canta–, una iniciativa que la jutge assegura que no té potestat per prendre.

Malgrat desestimar les mesures, la jutge subratlla l'esforç de l'equip de Majoral per "donar més transparència i credibilitat al sorteig" i descarta la fiança d'un milió d'euros que havia reclamat Loteries de l'Estat per a la demandant. El cas continua obert. Ara caldrà veure si enguany es repeteixen els errors. Potser més d'un pararà l'orella a la cantarella més que no pas altres anys.