Tensió entre els interns de les presons catalanes per les noves mesures d'Illa: "La seva vida depèn d'això"
Alguns interns denuncien que el veto a les cuines pel crim a Mas d’Enric és massa genèric i pot interferir en la consecució del tercer grau
BarcelonaL’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric va encendre el debat sobre la seguretat a les presons, i fixar mesures per evitar que es repeteixi un crim com aquell ha estat el primer gran moviment en l'àmbit penitenciari del nou Govern. L’equip del conseller Ramon Espadaler ha endurit els requisits perquè els interns puguin treballar a la presó amb una circular que amplia els llocs de treball que es consideren de risc i ha vetat que hi treballin els condemnats o els que esperen judici “per delictes violents amb resultat de mort o lesions greus”. Això inclou no només les cuines, sinó també algunes posicions a la bugaderia, la botiga, la fleca i l'àrea de manteniment. Les presons ja han començat a rellevar interns, sobretot de les cuines, si bé diverses fonts penitenciàries expliquen a l’ARA que bona part dels canvis encara s’han de fer. Ara bé, els relleus efectuats han despertat malestar entre els afectats, fins al punt que alguns presos han recorregut a la via judicial per intentar revocar l’acomiadament.
La xifra de quants volen impugnar l'acomiadament és difícil de calcular perquè “la immensa majoria” no tenen advocats particulars per poder presentar un recurs, explica el director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona, Iñaki Rivera. Ara bé, a partir del seu contacte amb presos i els seus familiars preveu que els jutjats rebin més denúncies. “Ho viuen com un càstig”, reflexiona. Hi coincideix una professional amb contacte directe amb interns que vol mantenir l’anonimat: constata com molts dels que han estat apartats no comprenen els motius i es troben sense l’activitat que els omplia bona part de les hores a la presó i els servia per aconseguir alguns ingressos.
Un dels presos que sí que ha acudit a la justícia per protestar contra la seva destitució ho ha fet a través de l’advocada Mireia Salazar. L’home treballava a l’aula de formació d’adults dins la presó i “li van dir de viva veu que dilluns no tornés”. Uns dies després l'hi van notificar per escrit, i Salazar ha presentat una queixa contra l’acomiadament al jutjat de vigilància penitenciària. A més, també treballa en una demanda a un jutjat Social per acomiadament improcedent, en què demanarà que no s’apliqui la circular. Entre altres coses, argumentarà que contradiu una norma superior: el decret que regula les relacions laborals penitenciàries, amb efecte a tot l’Estat i que no fixa requisits en funció de la gravetat del delicte comès. A parer de Salazar, la circular de Justícia també vulnera el principi d’individualització científica, que diu que el tractament penitenciari es fa cas per cas per a cada intern. “El problema és que es generalitzen totes les feines extramodulars, i n’hi ha moltes, molt diferents i amb riscos molt diferents”, insisteix.
Justícia busca recol·locar-los
A preguntes de l’ARA, fonts de Justícia admeten que “l’aplicació de la nova regulació implica un ajustament de les persones internes que no està exempt de dificultats”, si bé asseguren que “s’està fent un gran treball als centres per trobar alternatives en activitats amb menor risc” perquè puguin treballar. També subratllen que “el treball és un element important en el procés de rehabilitació dels interns, principi que orienta la privació de llibertat”.
Per substituir els presos apartats cal trobar-ne d’altres que compleixin els requisits. Per exemple, tenir el carnet per conduir maquinària mòbil o haver superat un curs de manipulació d’aliments. Aquests dies ja hi ha presos que s’estan formant per ocupar les places vacants. A més, algunes posicions, com la cuina, solien ocupar-les els presos amb condemnes més llargues, perquè hi podien donar més estabilitat que un altre pres amb perspectives de sortir en llibertat aviat. Les penes més llargues solen ser per assassinat (de 15 a 25 anys) i homicidi (de 10 a 15), però un cop vetats els presos per delictes violents se’ls substituirà amb altres interns que no es preveu que surtin aviat.
“La seva llibertat depèn d’això”
Salazar també adverteix de la “tensió i preocupació” que el veto suposa per als presos. A part de les càrregues familiars que alguns assumeixen amb el salari de la presó, que sovint també fan servir per pagar els advocats, la lletrada apunta que “la seva vida i la seva llibertat depenen d’això”. Moltes condemnes inclouen una responsabilitat civil o indemnització econòmica, i pagar-la o demostrar el compromís de fer-ho a terminis és un dels elements per valorar si un pres accedeix a la semillibertat. Quan es tracta de quantitats altes, les indemnitzacions se solen pagar fraccionades i molts ho fan amb el salari que guanyen treballant a la presó. “Que això es trunqui posa en risc la seva llibertat”, alerta l’advocada.