Fugir d’un accident, un delicte encara poc castigat

BarcelonaFugir del lloc de l’accident sense socórrer la víctima és considerat un delicte des del març del 2019 i pot comportar fins a quatre anys de presó. Però en els tres anys que la norma ha estat fins ara en vigor s’han registrat molt poques condemnes a Catalunya per aquesta conducta. La més recent és de l’Audiència de Barcelona, que va condemnar un home a gairebé sis anys de presó per haver matat un motorista després de saltar-se un control de trànsit perquè anava begut, drogat i a més velocitat de la permesa. La sentència condemna l’acusat per omissió del deure de socors, però en grau de temptativa.

El que tampoc és freqüent és que un accident de trànsit mortal arribi a un judici amb jurat, un tipus de judici només reservat a determinats delictes. Aquest matí, a l’Audiència de Barcelona s'ha començat a jutjar un conductor acusat d’haver envestit un motorista que va acabar morint l’agost del 2017. Les acusacions li demanen quatre anys de presó per un homicidi imprudent i quatre més per haver fugit del lloc de l’accident sense socórrer la víctima.

L’accident es va produir a la carretera BV-2115, a Castellet i la Gornal, quan el BMW que conduïa l’acusat va sortir del carril en un revolt i va acabar envestint una motocicleta que circulava en direcció contrària. La Fiscalia considera que el conductor “va accelerar” conscientment a l’hora d’agafar el revolt “com una forma de divertiment personal” i fer derrapar el cotxe. Després, tot i ser “perfectament conscient” que el motorista havia quedat malferit, va fugir.

L’acusat ho ha negat. Ha al·legat que “va perdre el control del vehicle” perquè una llum el va “enlluernar” i que va xocar “contra alguna cosa”. Assegura que quan va baixar del vehicle va veure un motorista de genolls, malferit, que li va demanar que truqués a una ambulància. Ell no va arribar a trucar perquè estava “indisposat”.

La fiscal Teresa Yoldi ha retret a l’home que sí que estigués en condicions de tornar a agafar el cotxe i que no es quedés al costat de la víctima. Ell s’ha defensat explicant que va veure que l’home estava “conscient” i ha dit que va “donar per fet” que rebria l’ajuda d’un grup de persones que s'hi van acostar corrents. “Estava molt nerviós”, ha dit el processat, que ha definit la seva decisió de fugir com un “impuls”.

Dos dels tres testimonis que han declarat han contradit la versió de l’acusat en dos punts: d’una banda, han assegurat que la víctima estava estirada a terra, i no de genolls, i de l’altra, han negat haver vist l’acusat sortir del vehicle. Això corrobora la tesi de les acusacions, que consideren que l’home va fugir del lloc sense ni tan sols aturar-se. Les acusacions també han intentat demostrar que la carretera és una via freqüentada per aficionats del motor pels seus revolts pronunciats. De fet, l’acusat ja havia estat multat per circular-hi amb moto sense assegurança, sense haver passat la ITV i amb la matrícula tapada.

Els precedents

Des del 2019 hi ha pocs precedents del delicte d’abandonament del lloc de l’accident, sobretot en les instàncies superiors. De fet, el Tribunal Suprem va absoldre el març passat un conductor que va atropellar begut un ciclista a Ciudad Real el 2016 i va fugir. Els magistrats van tenir en compte que la víctima havia mort immediatament després del xoc i van entendre que el conductor no hauria pogut fer res per salvar-li la vida.

Malgrat tot, els Mossos d’Esquadra i la Fiscalia estan plantejant cada vegada més en els seus informes el delicte d'abandonament del lloc d'accident. L’any 2020 –l’últim amb dades disponibles– la Fiscalia de Seguretat Viària de Barcelona va redactar 74 atestats per aquesta causa només a la demarcació de Barcelona. En la seva memòria anual, la responsable del servei, Isabel López Riera, admetia que una de les dificultats a l’hora de jutjar aquesta mena de casos és determinar si la fugida del conductor és voluntària o “fortuïta”.

En el cas del judici amb jurat que s’està fent a l’Audiència de Barcelona, les acusacions consideren que l’acusat sabia que el motorista estava malferit i que “podia necessitar assistència sanitària urgent”. Tot i això, va fugir i “va abandonar la víctima a la seva sort”.