La Fiscalia alerta d'una "proliferació escandalosa" de narcollanxes
El ministeri públic avisa que els delictes d'odi s'han triplicat i que a Catalunya hi ha un "augment incansable" de la marihuana
Barcelona"Una proliferació escandalosa". Amb aquest adjectiu la Fiscalia defineix en la seva memòria anual el fenomen de les narcollanxes a l'Estret de Gibraltar, un conflicte enquistat que en bona part ha provocat que les narcollanxes pugin a Catalunya per la pressió policial que reben a Andalusia. El ministeri públic admet "la impotència de l'Estat davant d'unes xarxes criminals que han de ser immediatament desarticulades". La majoria de vegades venen del Marroc i gairebé sempre porten el mateix: haixix.
El ministeri públic posa el focus en la situació a l'Estret i a Galícia i també qualifica "d'alarmant" que les narcollanxes requisades s'acumulin a les comissaries i no se'ls pugui donar cap sortida. Per què és alarmant? Perquè ja hi ha hagut més d'un robatori, segons la Fiscalia. Tot i que cada cop arriben més narcollanxes a Catalunya, el ministeri públic no creu que aquest sigui el principal problema del territori català. Sí que ho és la marihuana: "Es constata el seu incansable augment", afirma la memòria. I no només puja el cànnabis: "A Barcelona preocupa extraordinàriament el creixement del narcotràfic al port, que es reflecteix en un creixement alarmant del nombre de contenidors", alerta la Fiscalia.
Però si hi ha un tipus de delicte que creix a tot l'Estat és el vinculat a les conductes d'odi. Aquests delictes s'han triplicat en un any, de 166 a 501, i això que la Fiscalia es queixa que a la major part dels territoris els sistemes informàtics de gestió no permeten categoritzar-los com a tals. La majoria són per racisme i xenofòbia, seguits de les vexacions per l'orientació sexual i la identitat de gènere. La Fiscalia també deixa constància de "la repetició d'actes contra jugadors de futbol", o l'existència d'episodis de conductes violentes de grups radicals als estadis o a Rodalies. Això, segons el ministeri públic, requereix "una resposta comuna i coordinada per frenar-ne l'escalada i impedir-ne la reiteració".
Els menors en l'entorn digital
La Fiscalia posa el focus en les drogues, els delictes d'odi, però també en l'entorn digital i la vulnerabilitat dels menors en aquest àmbit. El ministeri públic assenyala els delictes als quals els menors s'exposen –i que cada vegada pateixen, però també exerceixen, amb més freqüència– quan fan ús de les xarxes socials, com ara el ciberabús, la sextorsió, el grooming, la usurpació de la identitat, el sexting o la pornovenjança. Davant d'aquesta realitat, el ministeri públic –seguint la línia d'altres iniciatives per fer front a aquesta problemàtica– proposa endarrerir l'edat d'accés dels menors a les xarxes socials sense supervisió. Alerta que l'edat d'accés dels més joves a les xarxes s'ha reduït de manera "alarmant", cosa que fa que siguin encara més vulnerables a l'entorn digital. Tot plegat —puntualitzen—, en un context en què han augmentat els delictes comesos a través de xarxes o aplicacions de missatgeria instantània com Telegram o WhatsApp.
Però no només els menors s'exposen als delictes digitals. La Fiscalia assenyala les coaccions, les amenaces, les estafes informàtiques i els delictes contra la intimitat o la llibertat sexual. Aquests són alguns dels crims als quals ens exposem quan fem ús de les tecnologies i, d'acord amb la memòria anual, suposen "una de les primeres amenaces per a la seguretat individual i col·lectiva a Espanya". Per aquest motiu, el ministeri públic insta a donar una resposta "contundent" i castigar noves tipologies delictives com el deepfake, és a dir, la manipulació d'imatges i vídeos amb intel·ligència artificial per suplantar la identitat d'altres persones.
Partint d'aquesta base, el ministeri públic exposa que el 2023 s'ha detectat un augment de delictes com les estafes, els ciberatacs a infraestructures, el ciberespionatge o la difusió d'imatges íntimes sense consentiment. Sobretot, però, alerta de l'auge en la comissió de nous tipus de delictes en l'àmbit virtual. Es tracta del ransomware, que consisteix en el segrest de dades amb finalitats d'extorsió; el deepfake, és a dir, la manipulació d'imatges i vídeos amb intel·ligència artificial per suplantar la identitat d'altres persones, o el criptojacking, que és la transacció il·legal de criptomonedes utilitzant dispositius de tercers.
En aquest sentit, adverteix que el ciberdelicte serà cada vegada més complex perquè es farà servir la IA per automatitzar aquestes infraccions, vaticina que es produiran més ciberatacs a governs i empreses, i apunta que la ciberguerra i la desinformació a través de xarxes socials són les grans amenaces emergents. Abans que aquest escenari es materialitzi, proposa reforçar la legislació, tipificar els nous delictes, enfortir la ciberseguretat i impulsar la formació i la cooperació judicial.