Un femer en un petit poble del Penedès acaba en un judici amb altes penes de presó

BarcelonaAquesta història va començar el 2003 a Castellví de la Marca, un petit poble de 1.500 habitants de l'Alt Penedès, i acabarà el novembre del 2024, dues dècades després, a l'Audiència de Barcelona. El protagonista és un femer d'excrements de vaques que va construir un empresari ramader de la zona amb l'aval de l'ajuntament del poble. Una veïna que viu en una masia a tocar de la construcció va denunciar que el femer estava massa a prop de casa seva (amb la consegüent pudor) i incomplia la normativa municipal. Després d'anys de sentències i nous plans urbanístics (i amb el femer dempeus) aquest conflicte se saldarà en un judici aquest novembre amb la cúpula de l'ajuntament del moment (actualment no governen) asseguda al banc dels acusats, així com alts càrrecs del Govern, com ara el director general d'Urbanisme.

En l'al·legació inicial, dirigida al consistori, la veïna afectada deia que el femer, avalat per l'ajuntament i en construcció, era a menys de 100 metres de casa seva i que incomplia el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). L'aleshores alcalde del municipi, actualment exbatlle, va desestimar aquestes al·legacions i va concedir la llicència ambiental al ramader perquè pogués tenir més animals i pogués construir el femer. Aquest moment d'aquesta llarga causa va passar el 2007 i la Fiscalia, en el seu escrit d'acusació, apunta que l'alcalde i l'arquitecta contractada pel consistori van "ometre voluntàriament la realitat existent". És a dir, segons el ministeri públic van avalar les reformes de l'explotació ramadera sabent que incomplien el POUM. De fet, no només ho diu la Fiscalia, sinó dues sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i una resolució del conseller de Territori del moment, que tanquen el debat: el femer no era legal i s'havia de tirar a terra. Una de les sentències fins i tot diu que és "il·legalitzable". L'ajuntament va anar recorrent totes aquestes sentències i el resultat sempre va ser el mateix. El femer continua dempeus a hores d'ara.

La clau de totes les conseqüències judicials, però, arriba l'octubre del 2008. Quan ja eren coneixedors de la resolució del conseller vetant el femer, l'ajuntament va iniciar una modificació puntual del POUM del municipi. Concretament, la part que regulava els magatzems agrícoles. La nova normativa sí que permetia construir el femer i fins i tot fer-lo més gran. "Aquesta modificació puntual del POUM es va obtenir amb la finalitat de legalitzar el femer, que ja estava construït, i anticipar-se a futures sentències judicials que obliguessin la seva demolició (que van acabar arribant)", apunta la Fiscalia. Des de la defensa de la denunciant consideren que van fer una reforma del POUM només per legalitzar el femer d'un particular –una afirmació amb la qual coincideix la Fiscalia–, i d'aquí ve el presumpte delicte de prevaricació. El ministeri públic demana per a l'alcalde del moment i l'arquitecta de l'ajuntament una pena de dos anys i nou mesos de presó per un delicte contra l'ordenació del territori en concurs amb un delicte de prevaricació. La demanda d'inhabilitació puja a vuit anys.

Les acusacions

El relat de la Fiscalia acaba en aquest punt de la història, però no el de la denunciant ni el de l'acusació popular, la Federació d'Ecologistes de Catalunya. Ells també posen en el punt de mira el director general d'Urbanisme de la Generalitat, encara en el càrrec, i un tècnic de Medi Ambient per haver avalat aquesta modificació del POUM (cal l'aval de la comissió territorial d'urbanisme) que intentava legalitzar el femer. Les acusacions asseguren que ho van fer sabent totes les sentències i resolucions que dictaminaven l'enderroc del femer. I tots dos s'asseuran al banc dels acusats, ja que la jutge instructora els ha enviat a judici tot i l'oposició de la Fiscalia, que ho va recórrer. Per aquest motiu fonts de la seva defensa es mostren optimistes de cara el judici i afirmen que totes les decisions que va prendre el director van ser col·legiades i acceptant les propostes dels tècnics.

Les demandes de pena, però, són altes. Sobretot perquè les acusacions hi introdueixen dos delictes més: un de tràfic d'influències i un contra el medi ambient. Pel que fa al primer, tot i que fins ara no han pogut vincular l'empresari ramader amb la cúpula d'Urbanisme –com podria ser amb una trucada mútua o amb algun contacte per l’estil–, consideren que havia d'existir una situació de tràfic d'influències, ja que la modificació del POUM només va beneficiar una única persona: l'empresari en qüestió.

El delicte contra el medi ambient va molt més enllà de la construcció del femer i la denunciant adjunta un informe d'un pèrit particular que conclou que l'aigua dels pous d'aquesta zona agrícola té 10 vegades més nitrats que el que marca la normativa. Apunten que l'únic que ho podria provocar és aquesta explotació ramadera, que gràcies a la nova llicència també va passar de tenir 680 caps de bestiar a 1.550. D'aquesta manera, demanen per al director d'Urbanisme de la Generalitat una pena de sis anys i nou mesos de presó i una inhabilitació que ascendeix a 20 anys, la mateixa condemna que demanen per a l'exalcalde de Castellví de la Marca. Tot plegat es jutjarà el 24, 25 i 26 de novembre a l'Audiència de Barcelona.