Un estudi alerta que el 80% dels presos implicats en incidents violents no tenien valoració de risc

BarcelonaDels 7.302 presos que van protagonitzar un incident violent entre el 2017 i el 2022 a les presons catalanes, 5.785 no tenien en vigor una valoració de risc en aquell moment, bé perquè no se'ls havia fet encara, bé perquè n'havia caducat la vigència, que és de sis mesos. Això suposa el 79,22% dels presos, segons recull l'estudi Violència institucional a les presons de Catalunya, fet a partir de tots els incidents registrats pels treballadors de les presons de Catalunya al sistema informàtic penitenciari i que inclou, entre d'altres, agressions, autolesions i alteracions de l'ordre. Segons ha pogut saber l'ARA, el departament de Justícia treballa en una actualització de l'algoritme de predicció RisCanvi –un test per valorar quin risc té cada intern de reincidir– per fer-lo més acurat i amb la intenció que estigui actiu aquest mateix any.

"Veiem que hi ha un desajustament en la predicció", explica a l'ARA el catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) Antonio Andrés-Pueyo, un dels creadors de RisCanvi i autor de l'estudi juntament amb David Férez-Mangas. Al comparar les classificacions que s'havien fet als presos amb els seus historials d'incidents al centre, han constatat que "molts interns que havien estat classificats de baix risc havien comès fets violents, i alguns que eren considerats de risc alt no ho havien demostrat", si bé en aquest segon grup Andrés-Pueyo apunta que no es pot confirmar si hi va haver un error de detecció o si les mesures que s'han activat per evitar una conducta violenta han impedit que passi.

Vist aquest desajustament en algunes prediccions, els dos acadèmics proposen a la Generalitat algunes millores per tenir més encert en les deliberacions del sistema RisCanvi. Els investigadors incideixen en el fet que caldria millorar la configuració del que es considera un factor de risc, i no centrar-se només en modificar el punt de tall a partir d'on es considera que hi ha risc. Pel que fa a les dates, cal tenir en compte que les dades en què es basa l'estudi són anteriors a l'incident violent més greu viscut a les presons catalanes, encara no fa un any, quan un intern va assassinar una cuinera de la presó de Mas d'Enric.

Així es decideix si un pres està preparat per treballar en una cuina

El departament de Justícia ha explicat a l'ARA que el 2023 va encarregar una auditoria externa de l'algoritme RisCanvi, que va concloure que "té una capacitat predictiva robusta, assimilable als instruments internacionals que treballen en la mateixa línia". Fonts governamentals asseguren que el nivell d'encert de RisCanvi està entre el 75% i el 80%, si bé afegeixen que "és eina molt ajustada i alhora sensible, que de vegades pot donar falsos negatius" a causa d'aquesta sensibilitat. Amb tot, indiquen que està constantment en revisió, i ara mateix el departament "treballa en una actualització per a un nou calibratge" de l'algoritme amb la previsió que estigui en funcionament aquest any.

Dos nivells d'avaluació

Pel que fa al volum d'avaluacions fetes amb RisCanvi, les dades que aporta el departament corresponen al mes de desembre del 2024, és a dir, al tancament de l'any en què el crim a Mas d'Enric va marcar el sistema penitenciari català. Les dades governamentals indiquen que, dels 8.488 interns que hi havia en aquell moment al sistema penitenciari, 6.805 (un 80,1%) havien passat per aquesta avaluació. D'aquests, un 12,9% havien passat per una versió menys exhaustiva de RisCanvi, anomenada screening i que té en compte deu factors de risc. La versió completa de RisCanvi, que a finals d'any havien passat el 67,57% de presos a Catalunya segons dades del departament, és més exhaustiva i té en compte 43 factors de risc diferents.

L'estudi d'Andrés-Pueyo i Férez-Mangas se centra en les avaluacions completes de RisCanvi. De fet, un dels motius que Justícia apunta a l'hora de buscar els motius per què gairebé el 80% de presos implicats en incidents violents no tinguessin classificació de risc és que no se'ls hagués fet una avaluació completa. En el mateix sentit, un educador del sistema penitenciari –que vol mantenir l'anonimat– explica a l'ARA que l'habitual és fer un screening durant el primer mes d'un intern a la presó, però si no s'hi detecta cap element de risc i l'intern no provoca cap incident, l'avaluació completa es pot posposar.

Això és encara més freqüent entre els presos preventius, tenint en compte que pot ser que surtin en llibertat al cap de poc temps, afegeix el mateix treballador. També indica que, de vegades, una avaluació completa requereix temps per recopilar tota la informació que cal introduir al sistema. Per exemple, si el centre no té informació psiquiàtrica anterior del pres, aconseguir un diagnòstic pot requerir temps.

Un altre motiu que Justícia creu que pot explicar per què gairebé 6.000 presos implicats en incidents violents entre el 2017 i el 2022 no tenien classificació de risc és que en alguns casos l'avaluació no s'havia fet encara perquè l'intern acabava d'entrar o era preventiu. A més, indiquen que l'avaluació queda tancada quan un pres surt en llibertat.