Dues sentències donen la raó al progenitor que no volia vacunar el fill contra el covid
El Tribunal Constitucional haurà d'establir jurisprudència sobre si cal vacunar els infants en cas de discrepància entre els progenitors
BarcelonaDes de l'inici de la vacunació contra el covid en infants i adolescents van aparèixer els primers casos de discrepàncies entre progenitors sobre vacunar-los o no. Les primeres sentències a Catalunya van donar la raó al pare o mare que era partidari d'administrar la vacuna, però el criteri no és uniforme. Tant a Catalunya com a la resta de l'Estat comencen a dictar-se les primeres sentències que donen la raó als progenitors que no volen vacunar els nens. Dos jutjats diferents de la demarcació de Lleida i Barcelona han donat la raó a dos progenitors que s'oposaven a la vacunació dels seus fills amb criteris mèdics, segons les sentències a les quals ha tingut accés l'ARA.
En tots dos casos, els jutges tenen en compte que els infants tenen anticossos i fan valdre els arguments mèdics aportats pel progenitor contrari a la vacuna. En altres jutjats de l'Estat hi ha hagut pronunciaments judicials similars. De fet, el Tribunal Constitucional té sobre la taula els casos de quatre menors i tres persones grans incapacitades vacunats després d'una discrepància entre els seus pares o els tutors legals i els responsables de la residència, en el cas de les persones incapacitades. La decisió establirà jurisprudència sobre aquest tipus de casos.
Els jutjats de família no autoritzen o desautoritzen la vacuna, sinó que posen a la balança els arguments aportats pels progenitors que discrepen sobre la vacunació del fill. En un cas de Lleida, el jutge va tenir en compte que l'infant arrossega una patologia prèvia i que no hi ha cap certesa sobre com podia reaccionar a la vacuna per aquesta circumstància. Tot i que el jutge admet que l'Agència Espanyola de Pediatria recomana la vacunació de les criatures contra el covid i que hi ha proves de la seva "efectivitat", recorda que aquestes vacunes "s'han elaborat de manera urgent". Això, diu la resolució judicial, fa que no hi hagi coneixements exactes sobre "la totalitat d'efectes que poden produir, i en particular, a menors que pateixin una patologia prèvia". El progenitor partidari de vacunar-lo assegurava que els metges l'hi havien recomanat precisament pels antecedents mèdics. Però el jutge li recrimina que no aporti informes mèdics que ho sustentin. Tenint en compte aquesta "incertesa", el jutge considera que cal aplicar els principis de "prudència" i més tractant-se del cas d'un menor.
En el segon cas, de Barcelona, el jutge va tenir en compte que el progenitor contrari a la vacunació havia aportat "fins a 28 arguments" mèdics que desaconsellaven la vacunació en infants sans contra el virus. També va escoltar l'opinió de l'infant, que no volia vacunar-se. En la seva resolució, el jutge també subratlla que no hi ha ni "prescripció mèdica ni consentiment informat" al pacient i els seus progenitors sobre els beneficis o els efectes de l'administració de la vacuna, dos requisits "que haurien de pesar en tots els casos", diu Joan Mach Beltrán, l'advocat que ha portat tots dos casos.
Prioritzar l'interès del menor
"La jurisprudència fa anys que diu que en casos de conflictes d'interès en col·lectius com els menors i els discapacitats, l'interès general decau i s'ha de prioritzar el dels menors i les persones vulnerables", subratlla Beltrán, que espera que el Constitucional també tingui en compte aquest criteri en el seu futur pronunciament. El lletrat recorda que "la vacunació és voluntària" i que els convenis internacionals especifiquen que "no es pot sotmetre ningú a tractaments mèdics sense la seva voluntat, ni tan sols en el cas d'una pandèmia". Per això considera que els jutges haurien d'aplicar sempre el criteri de "prudència" sobre les vacunes i més en el cas d'un menor.
Més enllà de la decisió que prengui el Constitucional, un informe de la Fiscalia a la sala per a la protecció de les persones grans i amb discapacitat del Tribunal Suprem recorda que la vacunació "no és obligatòria" per a cap col·lectiu. Considera que això implica "que no es pot tractar de manera diferent" una persona pel fet de ser una persona gran o incapacitada. "Fins que la llei no estableixi l'obligació de vacunar-se, no es poden esgrimir raons de salut pública per justificar l'administració forçosa d'una vacuna", conclou el document, que, tot i això, deixa en mans de la jurisdicció civil la decisió a prendre en funció del cas concret.