Dos milions d’euros: el sobrecost del contracte irregular dels Bombers
En només sis anys el Govern ha aprovat vuit despeses extres a Iturri
BarcelonaLa investigació judicial pel manteniment dels vehicles dels Bombers de la Generalitat ha evidenciat les irregularitats d’un contracte que, en els vint anys que fa que dura, sempre ha guanyat Iturri. Un exemple d’aquest mal funcionament és que en els últims sis anys el Govern ha aprovat vuit reconeixements extrajudicials de crèdit, que és com s’anomena una figura –que en principi és excepcional– per pagar a una empresa més diners dels que posa al contracte. Segons la documentació obtinguda per l’ARA, amb una petició d’accés a la informació pública, s’han pagat més de dos milions d’euros extres a Iturri per aquest servei.
Els primers reconeixements extrajudicials de crèdit es van aprovar el desembre del 2016, amb el Govern de Junts pel Sí i Jordi Jané de conseller d’Interior. Aquell any s’havia tornat a adjudicar el manteniment dels vehicles dels Bombers a Iturri, però havien quedat pendents factures dels contractes anteriors, que havien acumulat sobrecostos. Per cobrir-ho, el Govern va pagar quatre despeses extres: una de 46.327 euros i una de 155.763 euros per revisions i reparacions prèvies als contractes i una de 168.044 euros i una de 124.846 euros per actuacions “addicionals” i “imprevistes de gran envergadura”.
És la primera demostració que el servei començava a fer aigües, perquè s’havien d’afegir diners. Les actuacions “addicionals” i “imprevistes” s’atribuïen a un envelliment dels vehicles, que feien que les reparacions fossin més freqüents i costoses. El desembre del 2019 es van aprovar els següents reconeixements extrajudicials de crèdit amb el Govern de Junts i ERC i Miquel Buch de conseller d’Interior. Van ser tres despeses extres: una de 33.399 euros, una de 292.496 euros i una de 126.221 euros pel manteniment del 2017 i la meitat del 2018. Això va coincidir amb el fet que el contracte que havia tornat a guanyar Iturri el 2017 es va anul·lar perquè l’altra empresa que hi optava el va recórrer al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.
Lluny de solucionar-se, el sobrecost més important s’estava coent i ha derivat en la investigació judicial. El gener d’aquest any es va aprovar el vuitè reconeixement extrajudicial de crèdit amb el Govern d’ERC i Junts i Joan Ignasi Elena de conseller d’Interior: s’ha pagat una despesa extra d'1.218.616 euros a Iturri pel manteniment del 2021. Per què l’import és tan alt? El secretari general d’Interior, Oriol Amorós, va argumentar fa dos mesos al Parlament que el deute del 2020 “es va traspassar” al 2021 perquè es van falsejar factures.
Un problema des del 2015
Segons Amorós, el “dèficit crònic de finançament” del contracte pel manteniment dels vehicles dels Bombers va començar el 2015 i des d’aleshores s’ha repetit: “Cada any que s’esgota la partida, els vehicles es continuen reparant i es recorre cíclicament a expedients de reconeixement de deute”. Però el 2020, en lloc de “resoldre” el sobrecost amb l’ús d’aquesta figura, es va traslladar “el problema” a l’any següent, va dir Amorós. Va assegurar que “hi ha diversos elements que permeten afirmar” que el pressupost es va acabar a la meitat del 2020 i que l’1 de gener del 2021 s’acumulava un “deute” amb Iturri d'1.589.060 euros. A més, el 31 de març del 2021 ja s’havia gastat el 71% del pressupost de tot l’any.
Amorós va advertir que, “sigui per l’escassetat de pressupost o pel poc control en l’execució de la despesa”, quan s’havien esgotat els diners del contracte s’autoritzaven igualment reparacions per mantenir operativa la flota de vehicles dels Bombers. Això provocava que es fessin factures fora de pressupost que només es podien pagar de manera “irregular”, va explicar Amorós: manipulant-les o amb la certesa que l’empresa guanyaria el nou contracte o se li prorrogaria, “perquè si no és difícil entendre que pugui acceptar que aquest deute quedi pendent”. L’única alternativa era el reconeixement extrajudicial de crèdit, però el 2020 no es va fer.
El pressupost anual del contracte ha oscil·lat entre 1.200.000 euros, des que el 2001 es va decidir externalitzar aquest servei, i 4.800.000 euros, quantitat que, segons Amorós, hauria de tenir per cobrir totes les despeses.
Les factures, el moll de l’os
Els tres càrrecs i excàrrecs de Bombers investigats que han declarat fins ara (l’exdirector d’emergències, Manel Pardo; el subdirector tècnic de Bombers, Antonio Ramos, i el subinspector Màxim del Valle) sempre han defensat que l’origen del problema és que el contracte de manteniment amb Iturri estava infradotat, perquè no es va augmentar prou el pressupost per cobrir el ritme d’envelliment de la flota de vehicles del cos, que pràcticament no es va renovar. Tant ells com el gerent d’Iturri, Eduardo Díaz Hervás, justifiquen que això feia que cada cop el contracte s’esgotés abans i que algunes factures es paguessin a destemps.
Malgrat tot, neguen que es falsifiquessin aquests documents, com apunten els investigadors, que estan revisant totes aquestes factures per garantir que es fessin per treballs reals i que tots els conceptes fossin correctes. També al·leguen que ells no elaboraven aquestes factures, sinó l’àrea de gestió econòmica, perquè el seu càrrec era tècnic i es limitava, insisteixen, a enumerar les reparacions que eren necessàries.
![Un bomber de la Generalitat amb l'uniforme.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3543 2362"%3E%3C/svg%3E)
En canvi, la tesi que sembla haver perdut més força és la de l’existència de comissions. També els testimonis neguen que algú s’enriquís amb tot plegat i parlen de desgavell. Una de les sospites dels investigadors és una anotació relativa a un 2% que Pardo hauria fet en un dels contractes. Pardo va declarar davant de la jutge el 25 de febrer passat i va assegurar que aquest 2% feia referència únicament a un percentatge de despesa variable que s’havia pagat a l’empresa des del 2012 per les reparacions imprevistes que quedaven fora del contracte.
L’altra sospita prové d’alguns viatges que Iturri hauria pagat als investigats, entre ells la desena que va fer del Valle a Sevilla, on l’empresa té la seu. Divendres el subinspector va intentar justificar-los explicant que eren per provar els productes que es compraven a Iturri. I per què els pagava la firma sevillana? Segons va declarar del Valle, van voler incloure-ho als contractes perquè Interior no hagués de pagar a banda també per aquestes proves.
Una altra cosa és la credibilitat que donin la Fiscalia i la jutge a aquests extrems. La magistrada manté la causa oberta per falsedat documental, frau a l’administració, prevaricació i malversació de diners públics.
- Contractes a diferents departaments, sobretot Interior El primer contracte d’Iturri amb la Generalitat data del 1997, l’adjudica l’antic departament de Governació –de qui inicialment penjaven els cossos de seguretat i emergències– i suma 37.379 euros. Un any després obté la primera gran adjudicació, la compra de vint vehicles d’autobomba pesants per als Bombers per valor de 3 milions d’euros. Des de llavors, d’acord amb les dades obtingudes per l’ARA a través de Transparència, la firma sevillana ha aconseguit prop de mig miler d’adjudicacions de diferents departaments, sobretot d’Interior, per valor de 98 milions d’euros (sense IVA), i hi ha un últim gran contracte –adjudicat el 29 de desembre del 2021, però encara no formalitzat– per gairebé 18 milions més, una adjudicació per al subministrament de vehicles de diferent tipologia per als Bombers. Si aquest últim contracte s’acaba formalitzant, en els últims dos anys s’haurà adjudicat més de la meitat dels 120 milions totals.
- Vestuari també per als hospitals i derivats del coronavirus Un dels principals encàrrecs sostinguts en el temps és el vestuari, no només per als Bombers i els Mossos d’Esquadra sinó també per als hospitals de la xarxa pública: de bates a gorrets per a nounats, passant per diversos contractes d’emergència derivats de la pandèmia del coronavirus; de 20.000 mascaretes FFP2 per als treballadors de Ferrocarrils o més de 140.000 per als del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a equips d’emergència per al Clínic, bates, guants o matalassos per a les unitats de crítics dels hospitals. En total, 50 contractes el 2020 per una suma de 6.837.551,84 euros.
- Compres segons el color polític i el salt amb la pandèmia Durant el primer govern tripartit, just unes setmanes abans de les eleccions del 2006, es va adjudicar a través d’un procediment obert el fins llavors contracte més abundant de la Generalitat a Iturri. En aquest cas van ser més de 3,5 milions d’euros per comprar vestuari per al SEM. En els set anys del tripartit la companyia andalusa va percebre dels diferents departaments i organismes de la Generalitat 17 milions. Durant els anys posteriors, amb executius de Convergència i Unió i Junts pel Sí, les xifres es van mantenir estables, sense que el canvi de color polític signifiqués una despesa superior, i fins i tot el 2012 el volum de negoci amb l’administració autonòmica catalana va caure fins als 22.000 euros. És el 2020 quan les adjudicacions es disparen fins als 45 milions d'euros, sobretot per la compra de 92 vehicles per part dels Bombers, un únic procediment per valor de 33,5 milions, i els grans contractes d’emergència –sense necessitat de concurrència, de més ofertes– per obtenir material de protecció per als treballadors públics. Precisament, segons les dades de la mateixa companyia, el 2020 Iturri incrementa en 100 milions la seva xifra de negocis, fins a arribar als 350. És en l’any de la pandèmia quan el grup empresarial fa un salt quantitatiu molt alt en la xifra d’ingressos i dispara les vendes després d’una sèrie d’exercicis amb un creixement moderat.
- Centralització que afavoreix empreses amb més estructura Fonts coneixedores del sector expliquen que un dels motius pels quals Iturri ha anat guanyant pes a l’hora d’endur-se grans licitacions del sector públic és la centralització dels processos d’adjudicació, derivat de la llei de contractes. Abans moltes licitacions les feien cadascuna de les àrees territorials dels cossos policials o de bombers en què està dividida Catalunya, donant accés als processos a empreses locals. En canvi, a mesura que les adjudicacions són més grans i abasten tot el territori, moltes companyies no hi poden optar i, en canvi, són empreses amb una estructura més gran, com Iturri, les que acaben participant-hi i guanyant. Això també fa, per exemple, que en el manteniment dels vehicles dels Bombers només hagi tingut competència en comptades ocasions.
- No només grans imports, sinó també contractes menors Malgrat ser una companyia de fora de Catalunya, Iturri ha sigut una empresa sempre present per a molts òrgans licitadors. Així, a través dels contractes menors, ha percebut més de 620.000 euros al llarg dels últims 25 anys.
