Divorcis, pensions alimentàries i concursos: la vaga que bloqueja 6.000 casos als jutjats
Els lletrats de l’administració de la justícia porten tres setmanes d’aturada indefinida i el ministeri no s'hi reunirà fins dijous que ve
BarcelonaSón una figura força desconeguda per als milers de ciutadans que cada dia acudeixen als jutjats, però la seva feina és una de les peces clau de l'engranatge judicial. Els lletrats de l'administració de la justícia –que porten la direcció de l'oficina judicial, donen fe de tots els procediments que es tramiten als jutjats, registren les demandes o posen data als judicis, entre altres funcions– van començar una vaga indefinida el passat 24 de gener per demanar que se'ls retribueixin les funcions que han anat incorporant des del 2009. Els efectes de l'aturada amenacen de portar fins al col·lapse la saturació que ja de per si acumulen els jutjats, sobretot en l'àmbit social, civil i mercantil. Només en cinc dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) calcula que la vaga ha obligat a suspendre 2.259 procediments. Però el balanç dels 14 dies d'aturada és encara més gran: més de 6.000 procediments judicials paralitzats, 12.000 vistes i compareixences suspeses, 15.000 demandes pendents d'admissió i 100 milions d'euros bloquejats als jutjats, segons les dades del Col·legi Nacional (CNLAJ) i la Unió Progressista de Lletrats de l'Administració de Justícia (UPSJ). I les xifres poden créixer, perquè el ministeri no ha convocat els vaguistes fins dijous.
El jutge José Maria Fernández Seijo està al capdavant de tres dels 30 jutjats mercantils que hi ha a Barcelona. Explica que s'hi han suspès tots els assenyalaments, excepte els que impliquen mesures cautelars, uns 25 cada setmana. Amb tots els lletrats de vaga, els funcionaris no han pogut proveir cap pagament i la majoria dels procediments estan paralitzats, perquè als jutges tampoc els han donat trasllat de les novetats. "En uns jutjats i tribunals amb problemes endèmics d'agilitat, això ens envia al pou", diu el jutge, que pronostica que les tres setmanes d'aturada que ja s'arrosseguen s'acabaran traduint "en diversos mesos de llast". L'àmbit mercantil és un dels més afectats, però també els procediments de família: moltes demandes no s'incoen perquè no hi ha lletrats per posar-los número i pràcticament no s'estan fent embargaments en els casos d'impagaments de pensions alimentàries. "L'administració de justícia ja està col·lapsada i això ho agreuja", hi coincideix l'advocada Cristina Moyano, que també és membre de la Societat Catalana d'Advocats de Família i es queixa de "manca d'informació" aquestes últimes setmanes.
En els procediments que afecten víctimes especialment vulnerables, com els casos de violència contra les dones, els de menors o les discapacitats els serveis mínims són més elevats, igual que en els procediments penals o d'instrucció. Malgrat tot, són desenes els judicis suspesos, com ara el d'una violació amb submissió química a Barcelona o el del professor de bateria de Quart acusat d'abusos.
L'antecedent del conflicte
L'any 2019, els lletrats de l'administració de justícia (aleshores anomenats secretaris judicials) van assumir més de 300 funcions que fins aleshores tenien els jutges i progressivament n'han anat sumant de noves, en un intent de redistribuir tasques als jutjats perquè els jutges poguessin centrar-se a instruir, jutjar i dictar sentències. "Hem anat assumint i assumint, i no ens han compensat en cap moment", explica el lletrat Jaime Herraiz. L'any 2021, el ministeri es va comprometre a actualitzar les retribucions i l'abril passat es van reprendre les negociacions amb la garantia, per part del ministeri, que Hisenda havia donat el vistiplau perquè es produís l'increment salarial, però des de l'estiu passat les converses es van tornar a aturar.
Ara el ministeri ha convocat el comitè de vaga dijous. La lletrada de l'administració de la justícia Patrícia Gimeno, que en forma part, explica que hi aniran amb una línia vermella: cobrar un 75% del sou de jutges i fiscals, per compensar l'increment de funcions assumides en els últims 14 anys. "Ara estem en un 63% o 64% d'aquesta massa salarial", explica Gimeno. Tant ella com Herraiz es queixen del "tracte despectiu i degradant" del ministeri en aquests últims mesos i des de l'inici de l'aturada indefinida, pel temps que han tardat a convocar-los a una mediació.
Per als lletrats la manca de resposta institucional també evidencia el poc interès de l'administració en la justícia. "Som una administració molt oblidada, perquè depenem d'altres administracions", diu Herraiz. Fernández Seijo recorda que es tracta de "l'únic servei públic" en el qual no s'ha invertit per fer "un salt qualitatiu" en noves tecnologies "per acostar-se" a la ciutadania. No fa tant eren els jutges qui protestaven i també ho han fet advocats o procuradors.