Un dia de guàrdia al torn d’ofici: “El mite que no treballem bé és fals”
Advocats alerten que la precarietat amenaça el relleu d'un servei que garanteix l'accés a la defensa mentre la demanda no deixa de créixer
BarcelonaL’advocada Míriam Cabello podria prescindir econòmicament de la seva feina al torn d’ofici. En tindria prou amb els clients que rep al seu despatx. Si ho continua fent és, en part, per vocació, ja que aquest servei garanteix el dret de defensa a les persones amb menys ingressos, i perquè li permet portar causes diferents de les que acostuma a defensar al seu despatx, normalment més relacionades amb delictes econòmics. A diferència d’ella, però, l’últim any uns 350 advocats a Catalunya es van acabar desentenent d’aquest servei de justícia gratuïta. Els motius –compartits pel Consell de l'Advocacia Catalana (Cicac)– són la precarietat i les males condicions professionals amb què s'exerceix. "És una feina que ha d’existir; algú l’ha de fer i s’ha de pagar. El que no pot ser és garantir drets a còpia de pagar misèries als que fem la feina", afirma Cabello.
Segons les tarifes que acorden la Generalitat i el Cicac, els advocats d’ofici cobren 178 euros per fer una guàrdia de 24 hores, 78 euros per assistir a un detingut i 199 euros per defensar-lo en un judici penal, per exemple. I això sempre que exerceixin a Barcelona, perquè en molts dels jutjats petits del país la disponibilitat durant una guàrdia no es remunera, només les assistències que puguin fer durant aquestes hores. Al marge de la diferència entre aquestes tarifes i la mitjana dels honoraris que cobrarien en un servei privat, Cabello diu que el que més li "crema" és que hi hagi "actuacions que no es cobren" perquè no estan reconegudes en els mòduls de la Generalitat i el Cicac. L’últim conveni és del 2023 i aquest any no s’ha renovat per falta d’acord entre tots dos òrgans. Abans que acceptar una millora de mínims, el Cicac va preferir esperar uns nous pressupostos de la Generalitat que no van arribar mai.
Ara, el Consell de l'Advocacia reclama aprovar 21,5 milions d’euros més per al torn d’ofici, però el departament de Justícia descarta canvis mentre el Govern estigui en funcions. Fonts de la conselleria addueixen que l’any passat ja es va fer una inversió de 7 milions d’euros, la meitat del valor de la inversió de l’última dècada, i que la del torn d’ofici va ser la partida que més va créixer. També assenyalen que Catalunya és la comunitat que més inverteix en aquest servei i calculen que la Generalitat hauria de rebre uns 10 milions en taxes judicials que administra l’Estat.
Amb tot Cabello desgrana un dels problemes al qual s’enfronta la justícia gratuïta i que ha desencisat molts professionals de l’advocacia: si una actuació no es pot fer perquè, per exemple, el testimoni a qui s’ha de prendre declaració no s’ha presentat, només cobrarà si finalment s’arriba a fer. "Cobrem el mateix si la declaració es fa a la primera o si cal anar-hi 10 cops", critica insistint en la inversió de temps que suposa. Això és precisament el que li ha passat durant la seva última guàrdia, a la qual l’ha acompanyat l’ARA. Cabello ha començat la jornada a les 9.30 hores a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts. L’home a qui havia d’assistir, investigat per un delicte d’obstrucció a la justícia, no s’hi ha presentat. Ella sí, però no cobrarà res perquè l’actuació no s’ha arribat a fer. A més, afegeix que tampoc cobrarà aquest desplaçament ni la resta que farà durant el dia. Encara haurà de passar per la Ciutat de la Justícia, tornar a les Corts per atendre un altre detingut i assistir-ne un altre a la comissaria de Ciutat Vella.
Una guàrdia al jutjat
Després de la plantada de bon matí, l’advocada ha de ser als jutjats a les 10.40 h per a un judici ràpid a un home a qui van enxampar conduint sense carnet. L’advocada ha tancat un acord en què el client reconeix la falta i es compromet a fer treballs en benefici de la comunitat com a condemna. Mentre el jutjat plasma aquest acord en una sentència, dues plantes més amunt, Cabello atén un altre home que l’espera per al seu enèsim judici per conduir el camió de l’empresa familiar, tot i que un jutge ja li havia retirat el carnet. La fiscal demana set mesos de presó i comissar el vehicle, que no podria recuperar mai. Durant uns minuts l’advocada ha negociat un acord per aconseguir que el seu client no anés a la presó, però, coneixent els antecedents de l’acusat, el màxim a què cedeix la fiscal és pactar tres mesos de presó i que l’home pugui conservar el camió. Cabello planteja a l’afectat l’opció d’acceptar l’acord o anar a judici i jugar-se-la a passar més del doble de temps a la presó. Ell, després de consultar amb la família, resol que "l’important és el camió", perquè els garanteix la feina a tots, i accepta l’acord.
Cabello encara ha d’esperar la sentència de conformitat que ha tancat amb el primer acord del matí. Aprofita la saleta per a advocats a la zona dels jutjats de guàrdia. Al voltant d’una taula rodona, i en un sofà de dues places, hi ha uns set advocats que avui també estan de guàrdia al torn d’ofici de Barcelona. En aquesta demarcació, que engloba diversos municipis, hi ha uns 3.000 advocats d’ofici que fan, en total, gairebé 400 actuacions diàries, segons les dades que ha publicat l’Icab aquest divendres en motiu del Dia de la Justícia Gratuïta. A la sala, els advocats comenten l’últim canvi en el mecanisme per cobrar els seus serveis: ja no els podran justificar amb la citació a una vista o a un judici futur, sinó que hauran d’esperar que se celebri i facturar-los després. Calculen que això els suposarà cobrar les actuacions de mitjana un any més tard del que ho fan ara.
En canvi, tant la conselleria com el Cicac aclareixen que aquest canvi no implica fer menys pagaments, només ajornar-los fins que s’hagi acreditat que s’ha dut a terme l’actuació; una decisió en què ha influït el col·lapse en la justícia, que cada cop allarga més la data del judici, i que per a l'administració suposava avançar diners durant mesos o anys. Alguns dels lletrats a la sala creuen que "caldria una vaga", i d'altres lamenten que són un col·lectiu "difícil d’unir". Tornant a les seves condicions, un altre critica: “Hi ha un mite sobre que l’advocat d’ofici és dolent. No, sabem fer-ho. Però ho hem de fer sense recursos”.
Menys advocats disposats
Cabello tem que aquestes condicions puguin dissuadir advocats joves de dedicar-se al servei de justícia gratuïta i comprometre el relleu generacional. Diu que entre els seus companys la mitjana d’edat supera els 50 anys. I les dades del Cicac publicades aquesta setmana no conviden a l’optimisme: l’any passat les inscripcions al torn d’ofici van caure un 5% fins a "nivells insòlits des de fa 13 anys", malgrat que les assistències van augmentar un 2,3%. Aquest servei s’ha d’impartir a través dels advocats col·legiats de cada demarcació, i per ara els que hi volen participar són suficients perquè, si un altre lletrat hi és reticent, no s'hi vegi forçat.
Cabello i altres professionals consultats per l’ARA que segueixen al torn d’ofici es plantegen deixar –o ja ho han fet– algun dels torns especialitzats. Coincideixen a citar el torn que atén víctimes de violència masclista, que des de fa uns tres anys garanteix l’assistència en un marge d’una hora i cobreix l’acompanyament d’un advocat des del moment de presentar la primera denúncia a comissaria. En concret, aquest torn (que està desglossat en defensa d’agressors i atenció a víctimes) és el que més ha crescut els últims mesos a la demarcació de Barcelona. Segons dades de l’Icab, entre el gener i el juny s'han fet 5.478 actuacions, un 43,93% més que el primer semestre de l’any passat.
Una advocada explica a l’ARA que es va donar de baixa d’aquest torn, pel qual cal formació específica per accedir-hi, perquè se li feia inassumible la dedicació que requereix. D’entre els últims casos que va portar, recorda el d'una dona en nom de la qual havia de denunciar el seu ex, que reiteradament se saltava l’ordre d’allunyament. “El torn de víctimes és penjar-se medalles a costa nostra", critica una altra advocada. "Acompanyar a denunciar a comissaria suposa unes tres hores. L’endemà, les víctimes han de ratificar la denúncia al jutjat, i un percentatge molt alt es fan enrere. Si això passa, no cobrem res per l’assistència", explica la lletrada, que valora deixar aquest torn especialitzat.
"Abocats a una jubilació ridícula"
Cabello alerta sobre un aspecte que fa temps que preocupa la professió. Creu que “molts advocats estan abocats a una jubilació ridícula malgrat treballar durant 40 anys al torn”. Recorda un cas que també guarden a la memòria alguns dels seus companys advocats que són a la mateixa sala: "He tingut durant 30 anys una companya de guàrdia fins a l’any passat que va morir, amb 92 anys. Això vol dir que quan va començar ja tenia gairebé l’edat de jubilació i ho va fer perquè tenia una pensió de 300 euros".