Delinqüents als 13 anys: com s'evita que reincideixin?
Només l’any passat la DGAIA va atendre 883 menors inimputables, la majoria per lesions i furts
BarcelonaEls adolescents d’entre 14 i 17 anys que cometen un delicte entren als programes de reinserció del sistema de justícia juvenil de la Generalitat, que només l’any passat va atendre 5.594 joves infractors, la gran majoria en règim obert. Però què passa quan el delicte el comet un menor de 14 anys? El codi penal espanyol considera que aquests infants són inimputables, és a dir, que no poden respondre davant dels tribunals per les infraccions comeses. Ara bé, això no vol dir que no hagin d’assumir cap responsabilitat. La via per a ells és a través dels serveis socials de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que només l’any passat va atendre 883 nens i nenes menors de 14 anys denunciats.
De fet, el nombre d’infants menors de 14 anys infractors ha crescut en els últims tres anys. L’any 2019 es van registrar denúncies contra 763 infants inimputables, mentre que l’any 2020 van ser 669, si bé la dada és més baixa fruit del descens de la delinqüència en tots els àmbits a causa de la pandèmia i el confinament. Gairebé la meitat de les infraccions comeses per aquests menors són lesions i delictes contra la propietat sense violència, per exemple petits furts, però només l’any passat l'11% de denúncies eren per assetjament escolar i un 8,5% per delictes contra la llibertat sexual. L’últim exemple és el menor de 13 anys denunciat per violar una adolescent de 15 a Tarragona el cap de setmana passat.
Quan un menor de 14 anys és denunciat per un delicte, els Mossos d’Esquadra posen el cas en coneixement de la DGAIA, que obre un expedient. Des de fa una dècada, la Generalitat compta amb el programa EMI-14 per als casos més complexos. Quan s’activa, no només hi ha una coordinació immediata de tots els tècnics implicats (psicòlegs, educadors, etc.), sinó que es fa una avaluació de risc de l’entorn de l’infant. Després de plantejar una primera hipòtesi sobre què l’ha portat a delinquir, es decideix el circuit que seguirà, que pot anar des de la derivació als serveis socials fins a l’atenció dels equips de la DGAIA. En funció de la diagnosi prèvia i de les circumstàncies a treballar, s’estableix el tipus de tractament, que sovint implica també un treball en l’entorn del menor: la família, l’escola, els amics... Si cal una intervenció superior, es fa un acompanyament educatiu o un acompanyament extern terapèutic.
L’objectiu, segons la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, és evitar “que torni a passar”, és a dir, que l’infant reincideixi, sigui mentre és adolescent o ja d’adult, però també que assumeixi la responsabilitat pel que ha fet i “empatitzi” amb la víctima. “No podem entrenar els menors perquè no tinguin determinades conductes, hem de fer-los entendre com se senten els altres envers el que han fet, ensenyar-los a gestionar l’empatia i les emocions”, diu.
La taxa de reincidència en menors infractors és baixa i sovint, explica Cabanes, si tornen a delinquir hi influeix l’entorn i, sobretot, la motxilla d’experiències que alguns d’aquests menors carreguen a les espatlles. “Quan de tan petits cometen un delicte greu és perquè ja hi ha un malestar previ”, assegura la directora de la DGAIA.
Descentralitzar la intervenció
Actualment el programa d’intervenció en menors inimputables de la DGAIA es concentra a Barcelona, però ja fa temps que els tècnics del departament estudien com descentralitzar-lo. Cabanes admet que és “necessari” arribar a la resta de territoris, però assegura que cal una reflexió profunda sobre com fer-ho sense perdre "l'essència del programa”, que fins ara ha donat molt bons resultats, i confia que aquest mateix any es pugui tancar una proposta en aquest sentit.
De fet, Catalunya té una llarga tradició de treball en justícia restaurativa i reeducativa en medi obert, no només per als menors, sinó també al sistema penitenciari. En altres punts de l’Estat, davant l’augment de delictes per part dels menors de 14 anys, s’ha obert una reflexió sobre si caldria rebaixar als 12 o 13 anys l’edat en què la llei valora un menor com a imputable, per inserir aquests infants en el circuit de justícia juvenil. Cabanes ho descarta i recorda que a Catalunya la DGAIA ja es coordina amb Justícia Juvenil perquè no es perdi el seguiment dels menors infractors. “Calen mesures reeducatives i no des del punt de vista punitiu”, conclou la directora.
