Justícia
Societat Justícia 26/03/2023

Qui cuida les que cuiden de les víctimes?

Les professionals que atenen les supervivents de violència sexual i fan seguiment dels agressors es planten reivindicant millores salarials

3 min
Judici a la Ciutat de la Justícia de Barcelona

BarcelonaFa cinc hores era en un judici on la jutge pregunta a la víctima: "Per què denuncia?". "Per por", respon ella sorpresa. "Només per por?", qüestiona la magistrada. És una de les situacions diàries a les quals s’ha d’afrontar una professional del Servei d’Acompanyament a la Víctima (SAVD). Són les encarregades de donar resposta a les dones agredides per violència masclista en el primer moment. "La càrrega emocional és enorme, fem atenció d’emergència, en les primeres 72 hores, estem portant casos d’homicidis, víctimes d’agressions sexuals, delictes greus, actuem quan la persona està en una situació vulnerable". Treballen als jutjats i són 48 professionals a tot Catalunya. Comparteixen reivindicació amb les 174 treballadores de Mesures Penals Alternatives (MPA). En aquest cas, les persones que treballen amb els agressors. Estan en una situació "límit", asseguren.

Tot i ser llicenciades en criminologia, psicologia o treball social, i acumular la majoria màsters, tenen nòmines d’entre 1.200 i 1.500 euros. Molt lluny del que cobra una professional amb la mateixa qualificació que treballi directament per a la Generalitat. Aquesta és la seva queixa. Les nòmines que aporten per comparar les compensacions a unes i altres demostren diferències de 400 i 500 euros. Per això reclamen una millora salarial d’un 33%. A principis de març van fer tres jornades de vaga per plantar-se.

Solucions per al 2025

La Generalitat va externalitzar les MPA fa 22 anys. La darrera adjudicació se la van endur tres entitats del tercer sector –la Fundació Apip-Acam, Ires i Intress–. El conveni està bloquejat i durant l’última dècada l’increment salarial ha sigut d’un 1,2%. "Hem perdut un 20% de poder adquisitiu", lamenten les treballadores, que tenen la sensació que entitats i Generalitat es passen la pilota d’un costat a l’altre. Des del departament de Justícia asseguren que s’estan "explorant" altres models de relació que permetin actuar en l’adjudicació actual. És difícil, admeten, perquè les millores salarials depenen de les entitats, però s’està valorant si l’opció de la "concertació social" permetria donar una resposta parcial a les reivindicacions i millorar tant el servei com la situació contractual de les 222 professionals. Des de la conselleria no garanteixen cap millora immediata, però sí que accepten que són peticions "legítimes" i "proporcionades".

El 2025, amb la nova adjudicació, sí que hi haurà canvis: ja s’està treballant en la redacció dels plecs tècnics que definiran la nova adjudicació. Les entitats, per la seva part, sostenen que els salaris venen fixats pel conveni i que el tercer sector "es troba en una situació d’infrafinançament". Això sí, estan d'acord que de manera "urgent" s'han d'emprendre "accions que permetin les millores salarials reclamades".

El servei se’n ressent

Les treballadores dels dos serveis —que demanen no identificar-se per no patir represàlies— denuncien que la situació genera una gran rotació de professionals i moltes baixes per estrès, ja que tracten amb situacions molt complexes. En el cas de les MPA gestionen casos de deshabituació de tòxics i fan seguiment de persones que han estat condemnades per violència masclista, terrorisme o delictes sexuals. Si els condemnats no compleixen les mesures han d’informar el jutjat, i això pot comportar que se’ls revoqui la llibertat. I poden trobar-se amb el condemnat assegut just al costat, tots dos al jutjat, i havent de declarar en contra seva. "No tenim cap reconeixement de perillositat, sabem que hi ha un risc intrínsec a la nostra feina, l’acceptem, però que se’ns reconegui", expliquen.

En el SAVD del Barcelonès, diuen, el 50% de les treballadores van arribar a estar de baixa alhora. "Això acaba repercutint a la qualitat del servei, no arribem, ens deixem dones que no podem atendre quan hauria de ser una prioritat", lamenten. "Treballem de dilluns a diumenge, descanses un dia que et dona per plorar i fer una rentadora, i hi tornes", es queixa una de les professionals que treballa amb víctimes, en referència a les setmanes que tenen torn de cap de setmana. Una feina amb una forta càrrega emocional que, a més, apunten, ha crescut durant els últims anys: des del 2018 el nombre d’atencions a víctimes ha pujat més d’un 30%.

Des de MPA asseguren que atenen el 42% de la població penitenciària amb només un 2% dels recursos econòmics, una dada que confirma Justícia malgrat remarcar que va créixer en l’últim pressupost. "Fa ràbia el discurs de portes enfora, que posa aquests casos al centre del debat, però després tens les treballadores emocionalment esgotades. Això no és treballar amb perspectiva de gènere", critiquen, a més de recordar que més del 90% de les professionals són dones.

stats