El Constitucional tampoc aclareix les incògnites que queden del 17-A, i el cas acabarà a Europa

BarcelonaFins a 338 persones van quedar afectades, ja sigui físicament o psicològicament, pels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. I el Tribunal Constitucional ha fet servir 46 paraules per tancar totes les preguntes que, a parer d'una de les víctimes, va deixar sense resposta una sentència de l'Audiència Nacional de 1.018 pàgines. La mort d'Albdelbaki Es-Satty, els seus contactes amb el Centre Nacional d'Intel·ligència, una suposada tercera víctima mortal a l'explosió d'Alcanar... els advocats del pare del nen de Rubí mort a la Rambla plantejaven tots aquests interrogants, i els van portar al Constitucional en un recurs d'empara on reclamaven el seu "dret a la veritat". El Constitucional, però, ha tancat el tema de forma breu i sintètica: "No hi apreciem especial transcendència constitucional".

Fonts de la defensa, pilotada pels advocats Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas, apunten que després del veto del Constitucional tenen previst portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El partit, però, pot acabar jugant-se en més d'un estadi a la vegada perquè els advocats també plantegin que les víctimes estrangeres acudeixin a la justícia dels seus respectius països per demanar que s'aclareixin aquestes incògnites. Aquest escenari, però, encara està lluny i es valorarà en funció de com avanci la causa al TEDH, on els advocats són més optimistes perquè asseguren que "el dret a saber la veritat està reconegut pel TEDH i, en canvi, i el TC mai s'ha pronunciat sobre la qüestió".

En el seu recurs d'empara al Constitucional, els lletrats argumentaven que les preguntes sense resposta no només afecten les víctimes d'uns atemptats que van matar 16 persones sinó també una societat colpida per aquest tràgic balanç. Sobretot, els advocats centren les preguntes en la figura d'Albdelbaki Es-Satty, imam de Ripoll i cervell de la cèl·lula terrorista. Creuen que ni l'Audiència Nacional ni el Tribunal Suprem hi van aprofundir prou: "Les tres sentències dictades en les tres instàncies han volgut donar respostes als nostres plantejaments probatoris amb versions dispars, però en cap cas han negat que el que defensem podria ser que hagués passat".

Preguntes

El primer dels elements que qüestionen és la mort d'Es-Satty. En el seu moment, la sentència va concloure que va morir el 16 d’agost del 2017, en la primera explosió del xalet d’Alcanar. L'Audiència ho justifica amb les diverses declaracions de Mohamed Houli Chemlal, el supervivent d’Alcanar, que va situar l’imam a la casa. I afegeix que un dels dos perfils genètics extrets del xalet –una orella– "correspon" a Es-Satty, perquè coincideix amb el d’una túnica que hi havia al seu pis i el d’una llauna de la seva furgoneta. Per assegurar-se'n, segueix la sentència, els Mossos van fer una comissió rogatòria al Marroc per demanar extreure ADN de familiars d’Es-Satty. Els resultats van ser que compartien "la meitat de les cèl·lules" i, per tant, "un vincle biològic".

Al seu torn, els advocats del pare del nen de Rubí mort a la Rambla van aportar un altre informe que qüestionava la validesa d'aquest peritatge perquè no complia els estàndards que exigeix la justícia espanyola. També hi afegien que alguns testimonis van afirmar haver vist sortir de la finca d'Alcanar una furgoneta blanca conduïda per un home just després de l'explosió i que, també amb posterioritat, algú va utilitzar la targeta SIM de telèfon mòbil que feia servir l'imam i un compte de correu que els terroristes utilitzaven "com a bústia morta". En la sentència, però, l'Audiència pensa que tot això ho va fer Younes Abouyaaqoub –el conductor de la furgoneta de l’atemptat de la Rambla– perquè “continuava viu i fugit, independentment que hi hagués altres persones amb el mateix accés”.

Els advocats del pare de la víctima també se centren en els contactes entre el CNI i Es-Satty, que fins i tot recull el sumari del cas. "Per a la investigació era intranscendent que Es-Satty, essent a la presó, hagués rebut la visita d'agents del CNI", "o que després de complir condemna no fos expulsat al Marroc, com estableix la llei, sinó que se li concedís un permís de residència de llarga durada", critiquen en el recurs els advocats. Tot això apareixia en el sumari del 17-A, però la sentència no entra en aquests contactes. "No hi ha cap base per atribuir responsabilitat a l’Estat", va concloure el jutge Félix Alfonso Guevara. Ara, el Constitucional tampoc hi ha entrat.

La sentència de l'Audiència Nacional va reconèixer 338 víctimes dels atemptats, però va deixar impunes els 16 morts, perquè només va condemnar Driss Oukabir i Mohamed Houli com a membres de la cèl·lula de Ripoll i Saïd ben Iazza com a col·laborador, mentre que va fer responsables dels atacs a Barcelona i Cambrils els terroristes morts, que no poden ser jutjats.