Colau demana al jutge que deixi d’investigar-la per les subvencions

BarcelonaFalten tres setmanes perquè l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entri a la Ciutat de la Justícia per declarar davant el jutge que l’investiga per les subvencions. Però la defensa de Colau ha mogut fitxa per intentar evitar-ho: ha demanat al jutge que arxivi el cas i que deixi sense efecte la declaració del 4 de març. En l’escrit dirigit al jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, els advocats de l’alcaldessa –Olga Tubau i Àlex Solà– desmunten la querella de l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica contra ella argumentant que "no descriu ni un sol acte ni una sola intervenció" de Colau per tramitar les ajudes sota sospita. També qüestionen que pel fet que l’alcaldessa sigui la màxima responsable de l’Ajuntament això permeti "atribuir-li una responsabilitat penal" de les decisions que pren "la complexa organització municipal".

En el mateix text, avançat per El País i al qual ha tingut accés l’ARA, els advocats discrepen del jutge, que ha vist indicis per admetre a tràmit la querella i citar Colau, perquè pensen que sense "cap intervenció penalment rellevant" de l’alcaldessa no s’hauria hagut d’obrir la causa judicial ni hauria de declarar com a investigada. Pel que fa als delictes que s’atribueixen a Colau, sobre el de prevaricació administrativa per un acord a favor de l’Observatori DESC, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i Enginyers Sense Fronteres (ESF), expliquen que el va aprovar una comissió de la qual no forma part l’alcaldessa i que el ple municipal es "va limitar" a ratificar-lo.

Del delicte de malversació de cabals públics, la defensa de Colau critica que la querella plantegi que l’alcaldessa té "per si sola una lliure disponibilitat dels fons de l’Ajuntament, per al que vulgui i per a qui vulgui", com si fos la seva "economia domèstica". Per això els advocats recorden que el pressupost del consistori el controlen la gerència i la tresoreria. Així mateix, sobre el delicte de frau a l’administració pública asseguren que la querella no exposa "res" que permeti atribuir-lo a Colau. Del delicte de tràfic d’influències, els lletrats apunten que la querella no recull quin funcionari o quina autoritat hauria tractat d’influir en l’alcaldessa. Pel que fa al delicte de negociacions prohibides, neguen que Colau no complís el deure d’abstenir-se.

Una investigació "prospectiva"

En l’escrit, els advocats també veuen "l’absoluta falta de fonament" de la querella en el fet que proposa que declarin com a testimonis regidors o exregidors dels comuns "sense precisar quin coneixement o quina intervenció haurien tingut" en el cas. Per això parlen de la manca de "rigor" de la querella i argumenten que "sense cap indici material" suposa una investigació "prospectiva", cosa que està prohibida constitucionalment. "No resulta sostenible", segons la defensa de Colau, que se l’investigui "sense determinació de la concreta aportació o intervenció en unes suposades subvencions atorgades de forma delictiva", motiu pel qual consideren que es vulnera el dret constitucional de no patir indefensió.