BarcelonaUna crítica habitual al sistema judicial és que continua funcionant "com al segle XIX". Ara, però, s'hi podria començar a posar remei: al llarg del 2025 es desplegarà una llei que vol posar al dia la justícia i fer que sigui més àgil. La llei d'eficiència canviarà la forma com s'organitzen els jutjats –fins i tot com es diuen– i portarà novetats que busquen millorar la protecció dels infants i de les víctimes de delictes sexuals. El nou sistema s'aplicarà esglaonadament en tres fases –al juny, a l'octubre i al desembre–, i afectarà primer els municipis més petits i finalment les ciutats més grans.
Jutjats que desapareixen i nous tribunals d'instància
En els pròxims mesos deixarem de sentir a parlar dels jutjats d'instrucció, del penal o del social, perquè els jutjats a càrrec d'un sol magistratdesapareixeran com a tal. En el seu lloc, s'instaurarà un sistema diferent amb els nous tribunals d'instància: n'hi haurà un de sol a cada partit judicial —a Catalunya n'hi ha 49, una distribució territorial que sí que es conservarà— que aglutinarà tots els jutges, si bé es podran distribuir en diferents seccions especialitzades.
En conseqüència, els funcionaris judicials ja no estaran assignats a un sol jutge, sinó que, sota la direcció d'un lletrat de l'administració de justícia, se'ls podrà destinar a una tasca o a una altra segons el volum de feina que hi hagi.Per a la secretària de l'Administració de Justícia de la Generalitat, Iolanda Aguilar, és clau la flexibilitat que dona aquest model. De fet, confia que "ajudarà a descongestionar els jutjats i fer que funcionin de manera més àgil".
Tot i que la majoria de canvis que portarà aquesta llei estan relacionats amb l'organització dels tribunals, una de les novetats més rellevants és que en les macrocauses es podran assignar fins a tres jutges en lloc d'un de sol. Amb aquesta actuació es vol evitar que absorbeixin tota la capacitat de treball d'un jutjat.
Nova especialitat en violència contra la infància
Les seccions especialitzades en què es distribuiran els jutges als nous tribunals d'instància corresponen en bona part a les especialitats actuals. Ara bé, la nova llei n'habilita dues de noves. En l'àmbit civil, es crea la de família, infància i capacitat (a diferència dels fins ara jutjats de família) i, en l'àmbit penal, la de violència contra la infància i l'adolescència. Aquesta última s'encarregarà dels casos en què les víctimes siguin menors, que fins ara requeien en els jutjats penals, amb l'excepció dels que estiguin relacionats amb un cas de violència masclista, que es derivaran als jutjats d'aquesta especialitat. La llei també estableix que aquestes causes s'hauran de tramitar de forma preferent. En canvi, es manté la secció de menors, que s'ocupa dels casos en què el processat té entre 14 i 18 anys.
Més competències a violència sobre la dona
A partir del mes d'octubre, els jutges de violència sobre la dona es faran càrrec d'alguns delictes que no s'havien inclòs en aquesta especialitat perquè s'ocupaven només de la violència dins de la parella. Incorporaran competències en delictes de mutilació genital femenina, matrimoni forçós, assetjament amb connotació sexual i tots els delictes sexuals, que fins ara requeien en els jutjats d'instrucció. Un canvi que ja es preveia a la llei del només si és sí del 2022.
En l'àmbit de la violència masclista, la nova llei també estableix que totes les dones i els menors víctimes de delictes sexuals tenen dret a un advocat d'ofici independentment dels seus ingressos. A més, una de les possibilitats que obre aquesta llei és que els jutjats especialitzats puguin actuar en més d'un partit judicial. De fet, la Generalitat pretén unificar l'especialitat de violència masclista a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat amb set jutjats. Actualment en tenen cinc i un, respectivament.
Reorganització pendent
Les noves competències suposaran més càrrega de feina per als jutjats de violència masclista. El ministeri de Justícia calcula que serà aproximadament un 20% més, si bé fonts de la judicatura i la fiscalia adverteixen que podria ser molta més. Alhora, el canvi descarregarà els jutjats d'instrucció que fins ara s'ocupaven dels delictes sexuals fora de la parella.
Encara està pendent de refer l'organigrama que aclareixi quants jutges es dedicaran a cada àmbit i també quants es dedicaran a la nova especialitat de violència contra la infància i l'adolescència. El ministeri és l'encarregat de calcular quants jutges caldram per a cada especialitat i plasmarà la nova distribució en un reial decret, del qual ja ha avançat que una possibilitat és que jutges que fins ara eren d'instrucció passin a dedicar-se en exclusiva a casos de violència masclista.
Diferents veus consultades per l'ARA creuen que per absorbir el volum de feina previst caldria ampliar la plantilla judicial i, així, posar fi al col·lapse de la justícia. La reclamació de la Generalitat, que manté malgrat aquesta nova organització, és que Catalunya necessita 55 jutges més.
Sense pressupost
Ara bé, la llei no preveu cap partida pressupostària i l'ampliació de la plantilla queda en mans de futures decisions. Des de la fiscalia, s'ha pronunciat al respecte la cap de Barcelona, Neus Pujal: "Cal destinar recursos a l'administració de justícia. Si no s'hi destinen recursos, aquesta reforma no tirarà endavant".
Un altre aspecte que afecta l'àmbit econòmic és que la llei crea nous llocs de responsabilitat per a funcionaris i lletrats de l'administració de justícia, que suposaran, per tant, nòmines més altes. La Generalitat encara no ha calculat quin augment de cost suposarà per a l'administració catalana.
Mediació obligatòria en l'àmbit civil i mercantil
La mediació o un altre mètode alternatiu de resolució de conflictes serà obligatòria per poder iniciar un procediment judicial civil o mercantil. Aquest requisit pretén descongestionar els jutjats i evitar que hi arribin litigis que es podrien haver resolt amb una negociació. Aquest mecanisme obligatori haurà d'estar cobert per l'advocacia d'ofici en els casos en què la persona afectada tingui dret a la justícia gratuïta, un aspecte sobre el qual la Generalitat encara no ha calculat l'impacte econòmic que tindrà, però que preveu vehicular a través del torn d'ofici.
Jutjats de pau
La nova organització judicial també suposarà que els jutjats de pau siguin substituïts per oficines municipals de justícia a les localitats on no hi hagi la seu de cap tribunal d'instància. A grans trets, tindran les mateixes competències que ja tenien els jutjats de pau amb petites ampliacions. Un dels objectius de la Generalitat és potenciar la digitalització d'aquestes oficines perquè puguin ser un punt d'accés segur per a videoconferències judicials, per exemple de testimonis o perits que hagin de comparèixer en un judici sense necessitat de desplaçar-se.
Desplegament per fases
El nou model organitzatiu que descriu la llei d'eficiència es desplegarà en tres fases, començant pels partits judicials més petits i acabant pels més grans. A Catalunya, des del 2012 els funcionaris judicials s'organitzen amb aquest model en algunes localitats, i ara mateix 28 dels 49 partits judicials ja funcionen d'aquesta manera. Fins ara s'ha implantat a poc a poc, fent obres als edificis judicials per crear espais de treball més diàfans, però durant el proper any es farà als edificis que ja estan operatius.
Els primers tribunals d'instància que han de començar a funcionar tenen com a límit per posar-se en marxa l'1 de juny. A Catalunya, aquesta data afecta 33 partits judicials, però només n'hi ha set que encara no treballen amb el model d'oficina judicial. Són Valls, Santa Coloma de Farners, Vic, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Rubí i Gavà.
La segona tongada té com a data límit el 30 d'octubre. En aquest cas, hi ha dos partits judicials a Catalunya que encara tenen tota la feina per fer: l'Hospitalet de Llobregat i Badalona.
L'última tongada d'adaptacions a la nova organització conclourà el 31 d'octubre. Afecta 14 partits judicials en total: les quatre capitals de demarcació (a Girona s'ha aplicat parcialment), Arenys de Mar, Figueres, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa, Mataró, Reus i Granollers.
