Irídia reclama que experts externs supervisin l'ús dels projectils foam i la resta d'armes de Mossos
L'entitat denuncia les dificultats per identificar l'autor del tret de foam que va ferir una manifestant al cap durant les protestes per la sentència del Procés
BarcelonaDos anys i mig després que una dona patís un traumatisme cranioencefàlic per l'impacte d'un projectil de precisió foam durant les protestes per la sentència del Procés a Barcelona, continua sent una incògnita qui va disparar el tret lesiu. Es tracta d'una de les quatre persones ferides greus a Catalunya per aquest tipus de projectils, que van substituir les pilotes de goma després que el Parlament prohibís als Mossos utilitzar-les l'any 2014. Les altres tres són persones que han perdut un ull, tot i que el protocol marca que els escopeters antidisturbis han d'apuntar sempre per sota de l'abdomen.
La utilització del foam és precisament un dels debats centrals de la comissió sobre el model policial català que es fa al Parlament. Recentment, Irídia ja va denunciar que el protocol de Mossos permet disparar aquests projectils a menor distància de la recomanada pel fabricant, tot i el perill de lesions greus. Aquest matí l'entitat ha presentat a la comissió un nou informe que recomana que siguin experts externs els que controlin l'ús de les armes i la munició que fa servir el cos.
El cas no resolt de la dona ferida al cap per una bala de foam és "paradigmàtic" per a l'advocat d'Irídia, Andrés García Berrio, que en una compareixença a la comissió parlamentària d'estudi sobre el nou model policial ha denunciat els nombrosos obstacles que encara hi ha avui dia per poder identificar agents que actuen de manera desproporcionada o vulnerant els seus propis protocols.
Per això, en l'informe Anàlisi dels mecanismes de control dels Mossos, Irídia reclama transparència i incloure una anàlisi de riscos de bales i armes per poder decidir si són aptes o no, és a dir, si s'ajusten als paràmetres internacionals. Els advocats afirmen que és indispensable blindar "per llei" un control "extern i independent" que faci les funcions de supervisió i de denúncia en el cas que no se segueixi l'estàndard, a l'estil dels que ja funcionen al Regne Unit, Irlanda, Noruega o Bèlgica. Es tracta d'organismes que tenen capacitat fiscalitzadora, així que han de tenir la porta oberta a conèixer informació detallada per evitar, per exemple, que es continuïn utilitzant els foam tipus SIR-X, segons el centre pro drets humans el més lesiu dels dos que hi ha, o saber a quina distància s'han de disparar.
Revisió de la localització per GPS
Irídia també reclama més facilitats per identificar els agents que puguin haver comès una mala praxi. Per exemple, en el cas de la dona ferida al cap fa dos anys i mig, els Mossos han explicat la impossibilitat tècnica que els seus dispositius de GPS puguin acotar més la localització dels vehicles que amb un marge d'error de 200 metres. Això suposa, en aquest cas, que la bala de foam podia haver sortit de vuit vehicles policials que corrien per la zona, és a dir, hi ha 56 agents que podrien ser-ne responsables. Els investigadors d'Irídia consideren que ja hi ha mecanismes més precisos per identificar als agents i suggereixen incorporar-los perquè en els casos en què es denunciï una presumpta mala praxi sigui més senzill poder depurar responsabilitats.
A l'informe Irídia admet que la comissió sobre el nou model policial—un compromís arrencat per la CUP al Govern— és una "oportunitat única" per poder posar negre sobre blanc els errors que comet el cos per tal de poder-los solucionar. Ara bé, l'entitat de defensa dels drets humans subratlla que la falta de transparència i els nombrosos entrebancs que la direcció dels Mossos posa fins i tot quan els tribunals demanen aclariments, dificulta aquesta tasca de correcció. La conseqüència directa i evident davant d'aquesta manera de fer és la "desafecció i la desconfiança" de la ciutadania cap a la policia catalana.
El tret de foam que va malferir la veïna de Barcelona es va llançar cap a les 22.45 h del 18 d'octubre del 2019, a l'altura dels Jardinets de Gràcia, quan una dona al voltant de la trentena va rebre l'impacte directament al cap, segons diu en la denúncia, des d'una curta distància i sense que al seu voltant s'estiguessin produint aldarulls greus. A conseqüència del cop, la víctima va quedar estesa a terra i va ser traslladada a l'UCI hospitalària, on l'endemà va haver de ser operada d'urgència per la gravetat de les ferides, que consistien en una fractura cranioencefàlica, trencament de la barra de la mandíbula i hemorràgia interna que van requerir una hospitalització de 13 dies. Segons es recull en els informes, la dona pateix una pèrdua del 85% de l'audició d'una orella i una epilèpsia focal posttraumàtica que li ha provocat ja algun brot.
Manca de zel de la justícia
En aquest informe Irídia també apunta als actors de la justícia per la seva manca de zel amb els Mossos. De la Fiscalia retreuen la seva "inactivitat" generalitzada en els casos de denúncies de maltractament i tortura per part de policies. Segons Irídia, el 2020 en només tres dels 60 litigis amb Mossos pel mig, la Fiscalia va tenir un paper "proactiu" a l'hora de demanar diligències a favor de la víctima, i en la meitat directament va obstruir la causa, denuncien. Pel que fa als jutges, 35 dels 60 casos analitzats es van arxivar abans d'acabar de reunir totes les proves.