Les cel·les d'aïllament i l'espera d'una sentència augmenten el risc de suïcidi a les presons

BarcelonaLes taxes de suïcidi dins de les presons són significativament més altes que entre la població general, de fins a deu vegades més: si l'any 2020 a Catalunya hi va haver una mitjana de 7,06 suïcidis per cada 100.000 habitants, el mateix any a les presons catalanes la taxa va ser de 83,2 suïcidis per cada 100.000 presos. Amb la intenció d'identificar quins factors de risc s'associen als suïcidis a les presons, el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica s'ha fixat, un per un, en els 54 suïcidis que hi va haver a les presons catalanes entre el 2018 i el juny del 2023. Una de les principals conclusions a què han arribat les cinc autores de l'informe és que un de cada quatre casos de suïcidi va ser durant l'any anterior que el pres quedés en llibertat definitiva. Una altra és l'impacte de les cel·les d'aïllament: el 80% hi havien estat en algun moment dels sis mesos previs a la mort.

Els 54 suïcidis que abasta l'estudi corresponen a 49 homes i 5 dones que portaven, de mitjana, uns 7 anys a la presó. L'informe, que busca augmentar la prevenció als centres penitenciaris, conclou que la proximitat al final de la condemna suposa un risc més alt de suïcidi. Una quarta part dels presos que es van suïcidar en el període que han estudiat tenia pendent menys d'un any de condemna, i a la meitat els quedava menys de dos anys. La psicòloga de l'Institut d'Assistència Sanitària Tura Benítez, coautora de l'informe, explica a l'ARA que en l'etapa final de la pena es barreja tot el que implica estar empresonat amb l'horitzó de la vida fora del centre: “Hi conflueixen els estressors més personals i familiars amb l'expectativa de vida i de projecció fora de la presó”. A més, subratlla que un suïcidi rarament respon a un sol motiu, “sinó als efectes acumulatius i interactius de diversos factors socials, ambientals, familiars, de personalitat i de salut mental”.

A l'altra cara de la moneda hi ha els presos preventius, que no estan condemnats i són a presó provisional a l'espera de judici. En aquesta espera es trobaven un terç dels 54 presos que es van suïcidar. Aquest percentatge és superior a les estadístiques fetes fins ara pel departament, i les investigadores recomanen fer una avaluació sistemàtica del risc de suïcidi des del primer moment que una persona entra a presó. Alerten del “xoc vital” que suposa entrar a presó, fins i tot per a les persones reincidents, per a qui “la desesperació de tornar-se a veure privades de llibertat també pot resultar altament estressant”. 

A més, gairebé la meitat dels presos que es van suïcidar tenien alguna causa pendent. L'estudi apunta que estar en presó preventiva suposa un risc més elevat de suïcidi que el fet d'haver estat ja condemnat: tot i que els presos preventius són el 20,8% dels interns a les presons catalanes, van protagonitzar el 33,3% dels suïcidis.

Davant d'aquestes dades, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha admès aquest divendres a la presentació de l'estudi que el departament té “una obligació especial per revertir aquesta situació”. També ha recordat que el seu equip està revisant els protocols de prevenció del suïcidi “per millorar-los i actualitzar-los perquè l'entorn penitenciari ha canviat”. Els departaments de Salut i Justícia tenen establert un grup de seguiment de la prevenció de suïcidis que prepara un pla de xoc per reduir les xifres actuals. 

14 morts en aïllament

L'estudi també exposa que un quart dels suïcidis a la presó ocorren poc després de canvis en la situació penitenciària, com un traslladat a una altra presó o a un mòdul més restrictiu. Aquests canvis poden influir en el risc de suïcidi, i les autores adverteixen que l'aïllament comporta un risc més elevat de suïcidi, sobretot pel que fa a la ideació. Ho evidencia el fet que el 80% dels presos que es van suïcidar havien estat en una cel·la d'aïllament els sis mesos anteriors. A més, el 30,4% dels que es van suïcidar ho van fer mentre eren a una cel·la d'aïllament. És a dir, hi va haver 14 morts en departaments de règim tancat.

Per al director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, Iñaki Rivera, això evidencia que "és insostenible mantenir l'adopció del règim d'aïllament de manera tan ordinària". Defensa que, en canvi, s'hauria d'aplicar de manera extraordinària: "Està previst a la legislació penitenciària des de fa 45 anys, però no es compleix”. També ha criticat que la resposta institucional davant d'un suïcidi sigui que cal revisar protocols: "Potser el que s'hauria de revisar és la no aplicació del règim d'aïllament”.

El 30% ja ho havia intentat a la presó

Un altre element que ressalta l'estudi és que el 61% dels presos que es van suïcidar ja ho havien intentat abans, i un 30% ho havien fet estant ja a presó. Aquest percentatge, segons alerta l'informe, és més elevat que el que apunten estudis similars d'altres països i és preocupant, ja que només un 16,6 % d'aquests reclusos amb antecedents havia entrat en un pla de prevenció del suïcidi. A més, la meitat dels presos s'havien autolesionat abans. 

"Sabem que els que ho intenten tenen una probabilitat alta de repetir-ho. És important fer un seguiment i acompanyament durant almenys dotze mesos", apunta la infermera de salut mental Judit Pons, coautora de l'informe. L'experta també considera crucial detectar si existeix algun problema de salut mental i, si és així, tractar-lo.