Catalunya, terra de pas per als nous jutges i fiscals

BarcelonaCatalunya no és terra de jutges. Les dades de cada any evidencien la manca de tradició a opositar a la carrera judicial que cada any s’acaba traduint en una gran mobilitat als jutjats i en l’existència d’un alt volum de places vacants a l’inici de cada curs judicial. Per exemple, als set jutjats de primera instància de Martorell, enguany, el jutge més veterà farà un any que exerceix: tres dels jutjats tenen un jutge de reforç i als altres quatre jutjats s’hi incorporaran jutges que enguany han triat destí. La situació es repeteix arreu i també es dona entre els fiscals: dels vuit fiscals de Lleida, la més veterana fa set anys que hi treballa i és de Madrid.

Per intentar evitar aquesta alta mobilitat i que les noves fornades de jutges i fiscals trobin una bona acollida des del primer moment d’aterrar a Catalunya, enguany la conselleria de Justícia ha posat en marxa una jornada d’acollida a les noves promocions que s’ha fet aquest dilluns a la conselleria de Justícia. Dels 76 jutges –només vuit viuen a Catalunya– i 10 fiscals que s’incorporen aquest any, una quarantena han seguit les xerrades i conferències sobre la nova organització judicial, memòria democràtica o mediació, a les quals també han assistit la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el fiscal superior de Catalunya, Francesc Bañeres. "Ens encantaria que us quedéssiu a Catalunya a llarg termini", deia Ubasart, mentre Bañeres convidava els fiscals a "arrelar" al territori a través de les lletres del cantautor Joaquín Sabina: "Al lloc on vas ser feliç, no hi hauries de tornar".

El torn de preguntes de la primera xerrada ja evidencia un dels motius que tira endarrere els jutges i fiscals a l’hora de triar Catalunya com a destí per quedar-s’hi: els 2.000 euros en números rodons que cobren els jutges donen més de si en altres zones de l’Estat on els lloguers són més baixos, per exemple. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) proposa crear un incentiu econòmic per als jutges que triïn Catalunya com a destí, igual que ja es fa amb els que trien les Balears o les Canàries (pels desplaçaments) o al País Basc (pel terrorisme). El secretari general per a la Innovació del ministeri, Manuel Olmedo, ha admès el problema, però tant ell com la secretària per a l’Administració de la Justícia de la Generalitat, Iolanda Aguilar, han rebaixat les expectatives que s’acabi materialitzant i han recordat als assistents que els recursos de l’administració són limitats.

¿És la llengua un altre obstacle? La majoria dels aspirants que aixequen la mà per preguntar a les jornades ho fan en català i només quatre de la quarantena d’assistents han demanat un sistema de traducció simultània. A la pausa, però, una fiscal explica que ella coneix el dret civil gallec, però per raó del destí que li ha tocat, li caldrà familiaritzar-se ara amb el català, perquè a casa seva no hi havia plaça.

L’alta mobilitat provoca més càrrega de feina

Entre cafè i cafè, la majoria d’aspirants consultats admeten que no saben el temps que es quedaran a Catalunya, però no tenen intenció d’arrelar-hi. Entre altres coses, perquè la seva aspiració és tornar a casa. Són conscients que l’alta mobilitat de jutges i fiscals que hi ha a Catalunya també es tradueix en una càrrega de treball més gran, ja que sovint els nous jutges han d’enllestir els assumptes de companys que han arrencat la tramitació, però canvien de jutjat quan encara no s’ha acabat. "Catalunya té dèficit i un excés de mobilitat que no ens permet ser eficients per molts canvis i inversions que fem", admetia Aguilar al final de les jornades.