El cas del 'nen robat' de Banyoles, pendent que s’assenyalin “responsables"
El jutge prorroga la investigació mig any més a l’espera de l’informe dels Mossos que ha de desencallar el cas
BarcelonaEl compàs d’espera en el cas del presumpte nen robat de Banyoles continua allargant-se. Després d’anys de lluita per reconstruir el puzle de la seva vida, Joan Beamonte va aconseguir que una jutge anul·lés la seva filiació d’adopció, després de demostrar que els seus pares adoptius el van inscriure com a fill de manera irregular, i es va querellar contra ells per haver-li falsejat la identitat. La investigació fa més de tres anys que està en marxa. Beamonte va declarar el desembre del 2020. Poc després, el jutge va encarregar un informe als Mossos. El magistrat confia que aquesta investigació policial sigui el desllorigador que ajudi a assenyalar els “presumptes responsables” de l’adopció irregular.
Per això el titular del jutjat d’instrucció 3 de Badalona ha prorrogat la investigació, a l’espera que arribi aquest informe policial. En el seu últim escrit, al qual ha tingut accés l’ARA, el jutge dona per fet que les conclusions dels Mossos d’Esquadra suposaran un punt d’inflexió en la causa, perquè establiran “la filiació” de les persones que van participar en el procediment d’adopció i això obligarà a “practicar nombroses diligències i, previsiblement, a l’anàlisi de voluminosa documentació”.
L’opinió del jutge coincideix amb la de la Fiscalia i la del mateix Beamonte, representat pel penalista Samuel Guerrero, que van demanar prorrogar la investigació mig any més tenint en compte, com el jutge, que s’hauran de practicar nombroses proves noves. De moment, en el procediment no hi ha ningú investigat i el temps juga en contra per localitzar possibles implicats en un procés d’adopció que es va produir fa dècades. Conscient d’això, el magistrat fa mesos que va requerir al cos policial que avancessin en la investigació i li entreguessin les seves conclusions.
Beamonte fa anys que va emprendre un llarg camí per reconstruir la història de la seva vida i ha topat diverses vegades amb un mur judicial a l'hora d'intentar esbrinar per què quan tenia sis anys, després que la seva àvia el deixés en un orfenat –però sense autoritzar-ne l’adopció–, va acabar en mans d’una altra família que el va inscriure com a fill biològic. El primer intent per la via penal va acabar arxivat per prescripció dels delictes, però finalment Beamonte va aconseguir el juny del 2018 que una jutge anul·lés la filiació d’adopció per irregular i es va querellar contra els pares adoptius per haver-li falsejat la identitat, en la segona causa penal que encara continua oberta.
Legislació a favor
Si bé el temps juga en contra en un procediment complex que intenta esbrinar fets que es van produir fa dècades, la nova legislació sembla garantir l’impuls de la causa. A finals del 2020 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat la llei 16/2020 de desaparicions forçoses de menors, que pretén donar una resposta a centenars de persones que creuen que ells o un fill seu van ser víctimes d’una adopció irregular durant el franquisme i els primers anys de la democràcia. La llei insta els cossos policials i el poder judicial a col·laborar amb les investigacions.
De fet, la Fiscalia de Barcelona va ser una de les més proactives en la investigació de la presumpta trama de nens robats a l'Estat. Després d’anys d’exhumacions de fosses individuals, de proves d’ADN per mirar de trobar coincidències entre mares i fills i d’una extensa recerca de documentació a les clíniques de l’època –moltes de les quals ja no existien o no conservaven els historials mèdics–, el fiscal que portava el cas, Miguel Ángel Aguilar, va concloure que no hi havia proves d’una trama de sostracció d’infants, però sí de males praxis i irregularitats a l’hora de registrar els naixements i les adopcions.