Carta del pare de la Yaiza: "Mai t’oblidaré, papallona"

Cristina Rivas ha estat condemnada aquest dimecres a la pena màxima de presó permanent revisable per assassinar la seva filla de només quatre anys, la Yaiza, el 31 de maig del 2021 al seu pis de Sant Joan Despí. El veredicte del jurat popular conclou que la va matar per causar el màxim dolor possible a l'exparella i pare de la criatura, el Sergio, que ha escrit una carta en record de la seva filla, que va perdre ara fa tres anys:

Hola, papallona,

S’acosta el teu aniversari, però encara no he pogut pensar què podríem fer aquest any per celebrar-lo. En faries vuit i segur que ja em llegiries tu els contes i hauries començat a multiplicar i a dividir. M’hauria agradat ajudar-te. Aviat farà tant de temps que no et veig com els anys que vaig poder gaudir al teu costat. Quina pena que fossin tan pocs, Yaiza.

Durant molt de temps vaig seguir somiant que un dia obriria els ulls i et tornaria a veure com si tot plegat hagués estat un malson. Per no despertar del somni, em vaig passar mesos i mesos sense obrir la porta de la teva habitació. Però tot això ja ho saps. N’hem parlat al cementiri cada cop que canvio les flors.

Les últimes setmanes han estat molt dures i t’he de confessar que he deixat una mica de banda la promesa que et vaig fer. Sé que et vaig dir que tiraria endavant. I ho tornaré a intentar, t’ho prometo. Espero que a partir d’avui sigui una mica menys difícil, quan ja sabem la decisió del jutge. Tothom al tribunal ha pogut veure que eres una nena meravellosa que es mereixia una vida feliç, com la que tenies abans del 31 de maig del 2021.

No tinc més que paraules d’agraïment per al jutge, però també per al jurat popular que va acudir dia a dia a escoltar una història de pura maldat, que ha deixat trencada tota una família: els avis, els tiets, els cosins, els amics, les professores… I gràcies als testimonis: Conchi, sé que la teva vida també es va trencar aquell dia i t’agraeixo moltíssim que hagis defensat la memòria de la teva neta. Moltes gràcies de tot cor també al fiscal i als meus advocats, que han aconseguit que les mentides no tinguessin cabuda en la sentència. I a la meva psicòloga, que se m’ha fet imprescindible durant tot aquest temps. S’ha fet justícia, tot i que la justícia mai ens tornarà la Yaiza.

Mai t’oblidaré, papallona.

Sergio, el pare de la Yaiza