Qui es fa càrrec de les víctimes del 'pistoler de Tarragona'?

BarcelonaLa jutge que porta el cas de Marin Eugen Sabau, el pistoler de Tarragona, està pendent d'arxivar la causa quan rebi el certificat oficial de defunció del pres, que aquest dimarts a la tarda va rebre l'eutanàsia a l'Hospital Penitenciari de Terrassa. Tant l'Audiència de Tarragona com el Tribunal Constitucional van rebutjar els recursos de les víctimes, que havien demanat aturar el procediment, per garantir el dret dels ferits a rebre una compensació. El pronunciament judicial va ser unànime: calia prioritzar el dret de Sabau a morir dignament per sobre del de rescabalament de les víctimes.

Amb la via penal esgotada, l'únic camí possible és l'administratiu, però no per a tots els ferits serà tan fàcil. En el cas dels Mossos d'Esquadra, el mateix departament d'Interior preveu una via de reclamació per als agents ferits en acte de servei. En canvi, els excompanys de Sabau només podrien demandar per la via civil els hereus de l'exvigilant, en cas que aquests acceptessin fer-se càrrec d'una hipotètica herència del pres. "És impossible", considera l'advocat José Antonio Bitos, que explica que encara que es trobés algun descendent de Sabau, seria molt difícil que aquesta persona es volgués fer càrrec de l'herència perquè implicaria posar el seu patrimoni per cobrir les indemnitzacions. "Aquestes persones quedaran desemparades", conclou l'advocat.

L'única possibilitat per als excompanys de feina de Sabau ferits seria anar contra l'empresa i denunciar-la per incomplir algun protocol de seguretat o per no adoptar totes les mesures per evitar que Sabau pogués entrar fàcilment a les oficines. Si això es pogués demostrar, s'obriria la possibilitat que la companyia d'assegurances de l'empresa indemnitzés els treballadors ferits.

Precedent

Sabau va entrar a les oficines de l'empresa de seguretat on havia treballat i va disparar contra els excompanys. Després es va atrinxerar en un mas, on va disparar contra diversos Mossos d'Esquadra abans que els agents el poguessin reduir. Bitos representa aquests policies que podran reclamar al departament la indemnització que els pertoqui. Aquesta possibilitat es va establir després de la sentència del Tribunal Suprem del 2020 que va fixar doctrina en els casos d'agents ferits durant un servei.

En aquell cas, que va portar el mateix Bitos a través del sindicat policial USPAC, era un mosso agredit en un centre de menors qui reclamava una indemnització de 180 euros. El departament l'hi va negar i va recórrer la primera sentència contenciosa –que es va pronunciar a favor de l'agent– fins al Suprem. "El tribunal va veure que aquella qüestió no s'havia abordat mai i va decidir establir doctrina a partir d'aquest cas", explica Bitos. A partir del cas, Interior ha distribuït fins i tot una instrucció per informar els agents de com es pot activar aquest procediment especial. La Generalitat té un termini de tres mesos per respondre. En cas que no ho faci o desestimi la petició, es pot plantejar una demanda contenciosa administrativa als tribunals.

La via d'Europa

Després que el Constitucional rebutgés el seu recurs en el cas del pistoler, Bitos va plantejar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què argumentava que Espanya havia vulnerat el dret fonamental de les víctimes en un judici just i demanava que es condemnés l'Estat a rescabalar-les. Com que el procediment era contra l'Estat i no contra Sabau, el tribunal de garanties europeu va desestimar aturar el procediment d'eutanàsia, però continuarà estudiant la qüestió de fons, assegura l'advocat. Si el TEDH es pronuncia a favor de les víctimes, el cas crearia també jurisprudència a escala europea. Ara bé, tan sols els policies rebrien una indemnització per aquesta via, ja que els excompanys del pres no van al·legar que els haguessin vulnerat aquests drets, ni han seguit la via europea.