Autòpsies que donen vida

BarcelonaSón tres quarts de quatre de la tarda, el metge forense i dos tècnics entren en una de les sales d'autòpsia de l'Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya (IMLCFC) a Barcelona. Cada any, només aquest centre de referència fa de mitjana unes 3.000 autòpsies de persones mortes a les comarques de Barcelona. A les lliteres hi ha dos cossos. De manera metòdica i precisa els tres professionals examinen un dels cadàvers després de despullar-lo tallant-li la roba. Primer externament, per validar des de tots els angles les lesions i les característiques anatòmiques que s'han descrit en el primer informe d'assistència mèdica al lloc de la mort i extreure'n mostres de sang. Després internament: li obren el tòrax, l'abdomen i el cap i n'examinen minuciosament els òrgans. Perquè els òrgans parlen i poden donar informació clau als forenses per determinar la causa de la mort.

En prop d'un 70% dels casos que inicialment arriben a l'IMLCFC com a morts indeterminades, els forenses acaben establint la causa de la defunció a través d'aquests exàmens: "El cor és molt gran", diu la cap de servei de l'IMLCFC, la doctora Marisa Ortega, des de l'altra banda del vidre de la sala des d'on es poden seguir les autòpsies, mentre el metge que és a dins anota en una pissarra les mides i les lesions o alteracions observades. Gràcies als seus tretze anys com a forense i els altres deu que va exercir com a metgessa en un hospital, Ortega interpreta que aquests primers senyals poden apuntar a una patologia cardíaca que pugui explicar el decés. Però caldrà observar què diuen la resta d'òrgans i combinar tots els paràmetres en l'informe preliminar.

L'any passat, en 170 ocasions els forenses no van poder establir la causa de la mort. En aquests casos, des del 2012 s'encarrega un estudi genètic de les mostres extretes per veure si darrere la defunció s'hi amaga una malaltia congènita. Per als familiars, explica Ortega, és un doble dol, perquè al dolor per la pèrdua de cop d'un ésser estimat s'hi suma la incertesa de no saber què ha passat. Per això des del mes passat s'ha posat en marxa una unitat de mort sobtada que pretén acompanyar les famílies en aquest procés i alhora assessorar-les mèdicament perquè puguin posar-se en mans de metges des del primer moment en cas que s'acabi determinant un origen congènit de la malaltia que ha provocat la mort.

Són autòpsies que donen vida: en un dels casos ja estudiats es va determinar que el difunt patia una cardiopatia isquèmica congènita, una malformació al cor o als vasos sanguinis que pot ser hereditària. En un altre dels casos els resultats de l'estudi genètic van servir per implantar un desfibril·lador a un familiar que patia la mateixa alteració hereditària que el seu parent mort de manera abrupta. Fins ara el diagnòstic ja es feia, però podia trigar a comunicar-se molt de temps. "Quan a una família li truques al cap de vuit mesos per donar-li una informació així li fas reviure el dol altre cop, i durant aquest temps, a més, l'has mantingut amb l'angoixa de no tenir respostes", explica la doctora Ortega.

Ara la nova unitat acompanya la família des del primer moment inicial de "desorientació", comunicant-los els diagnòstics i orientant-los en els "passos a seguir", des d'anar al metge per començar les revisions fins a demanar assistència psicològica. "Poder donar tota aquesta informació i derivar-los hospitalàriament és molt important", apunta la cap de servei de l'IMLCFC. Per als forenses, aquesta feina suposa també una satisfacció extra. "Nosaltres també som metges", reivindica la doctora Ortega.

Millorar en el diagnòstic

De cara al futur el repte és continuar millorant en el diagnòstic de les autòpsies. Una de les idees, explica Ortega, és "incorporar un TAC" als exàmens forenses per obtenir encara més informació. "Millorar el diagnòstic és també millorar en medicina, aquest és el repte i així és com s’avança", conclou la cap de servei de l'IMLCFC, mentre els seus companys a l'interior de la sala continuen amb les proves.

El metge i els tècnics es mouen metòdicament: cadascú té les tasques perfectament definides i les executen de manera ràpida, seguida i neta. Un cop acabat l'examen del cor vindran el fetge, els budells i els ronyons. El següent pas és el cervell, que també s'extreu i s'analitza. En alguns casos es decideix preservar tot l'òrgan per a futurs exàmens. En d'altres se'n guarden mostres. Si la persona difunta era donant, aquest examen s'haurà fet en el moment de l'extracció dels òrgans a trasplantar a l'hospital i els forenses rebran la informació per incorporar-la a l'estudi.

Un cop acabat tota l'anàlisi es reintrodueixen els òrgans al cos i es col·loquen pensant en la dignitat de la persona que tenen davant, però també en les famílies que esperen a casa perquè la persona pugui ser vetllada i enterrada o incinerada de la mateixa manera que una altra que no ha passat per la prova. Les sutures del cos quedaran cobertes per la roba i les del cap també es dissimulen. Mentre els dos tècnics cusen, el metge forense completa a l'ordinador tots els papers amb els camps analitzats i encarrega les proves al laboratori. Els tècnics també netegen l'instrumental i les lliteres metàl·liques on han treballat per eliminar-ne qualsevol resta i perquè l'únic que quedi per fer al personal de neteja sigui la desinfecció. Passen pocs minuts de les cinc de la tarda i els dos cossos es tanquen dins la bossa amb les seves pertinences. Els tècnics els treuen de la sala i s'apaguen les llums. Demà hi haurà més autòpsies i potser alguna tornarà a salvar una altra vida.