Augmenta l'agressivitat entre els menors: creixen els delictes violents i els conflictes a l'aula
La Fiscalia alerta de la banalització de la violència i els psicòlegs de manca de comunicació per gestionar la impulsivitat
BarcelonaLa denúncia per una agressió sexual en grup de vuit adolescents a una menor de 13 anys a Alacant o l'atac amb ganivet a tres professors i un alumne de Jerez per part d'un altre estudiant de tercer d'ESO són només dos dels exemples de l'augment de delictes violents entre menors. Tot i que la gran majoria de les infraccions comeses pels adolescents d'entre 14 i 17 anys són furts –sense violència– o lesions, els robatoris amb violència i les agressions amb navalles o altres armes continuen creixent. La Fiscalia de Menors ha detectat un "enquistament dels comportaments violents" en general a tot l'Estat i, en particular, a les grans ciutats, inclosa Barcelona. Els intents d'homicidi i els homicidis consumats comesos per menors han augmentat un 14% el 2022 respecte a l'any anterior, els robatoris violents un 6% i les agressions sexuals s'han disparat un 45% en tan sols un any.
Un dels factors que preocupen més a la Fiscalia de Menors –que és qui assumeix la investigació dels delictes comesos per menors de 18 anys i en proposa el circuit penal– és que cada vegada hi ha més "violència gratuïta" entre els joves. En aquest sentit, insta a "fer una reflexió profunda sobre l'absència d'importància i la banalització que els menors atorguen a l'ús de mitjans i mètodes violents en el seu comportament social".
Aquest augment de la violència entre els més joves també el reflecteix l'última enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya. L'estudi, fet a partir de les respostes de més de 10.000 alumnes durant el curs 2021-2022, conclou que el 64% dels estudiants són víctima d’algun tipus de violència. En aquest sentit, preocupa sobretot la situació a l'ESO, on el percentatge d'adolescents que han patit violència ha augmentat 17,5 punts des del 2017.
"Hem notat un augment significatiu de casos de famílies que venen a la consulta perquè noten un increment de les conductes impulsives dels fills", explica la psicòloga infantojuvenil i coordinadora del Grup de Treball de Psicoteràpia Relacional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Margot Fusté. Afegeix que hi ha dues causes principals rere aquesta agressivitat: "Per una banda, és una expressió emocional d'una forma totalment desadaptativa que expressa una manca de recursos per aconseguir allò que es desitja i, per una altra, és un resultat de l'època en què vivim. Adults i menors ho volem tot ara, hem perdut la capacitat d'espera i això fa que la reacció davant una frustració sigui del tot desmesurada i es pugui respondre de manera violenta". En el cas dels centres escolars, aquestes reaccions violentes es tradueixen en burles que pateixen el 46% dels alumnes, en deixar de banda companys (39,3%) i també en situacions de violència física (29,3%) i, fins i tot, en un 15% de l’alumnat que reconeix haver rebut comentaris o gestos de tipus sexual no desitjats.
Posar límits, però no de qualsevol manera
Sobre possibles solucions o mesures preventives, Fusté insisteix que cal parlar-ne molt. I això a molts alumnes no els és fàcil de fer a l'escola o l'institut: el 40% dels que han patit algun tipus de violència no ho han explicat a cap professor. I el diàleg no només coixeja en aquesta direcció. Segons la psicòloga, un dels aspectes que cal intentar millorar als centres educatius és la comunicació amb les famílies. I també fa un advertiment: "L'educació en aquest sentit ha de recaure en un 90% a casa i l'escola ha de ser el lloc on practicar el que s'ha après".
Fusté també apunta que l'entrada dels mòbils a la vida dels adolescents els ha acostat més referents violents i ha truncat la possibilitat de raonar sobre aquesta violència amb els menors. "Abans també veien situacions de violència, però a la televisió, moltes vegades amb un adult al costat amb qui comentar-ho. Ara aquesta violència la veuen sols i es perd aquest procés de reflexió davant el que observen".
La psicòloga també explica que una de les mesures més importants que s'ha de prendre a casa és saber posar regles. "No hem de confondre posar un límit amb ser agressius", adverteix Fusté, i destaca que els adults també haurien de donar exemple als petits. "L'agressivitat és un comportament que s'aprèn. Si els nens veuen que cada vegada que els seus pares volen que facin alguna cosa els amenacen o aixequen el to de veu, entendran que mostrar-se agressiu pot ser efectiu per aconseguir el que es vol", conclou.
