L’Audiència de Barcelona proposa que la mediació sigui obligatòria per descongestionar les sales civils

BarcelonaEl president de l’Audiència de Barcelona, Antonio Recio, ha alertat aquest dilluns de la saturació que afecta les seccions civils del tribunal. Segons la memòria anual, els magistrats que treballen a les 19 sales que es dediquen a aquesta jurisdicció estan "absolutament desbordats": l’any passat van rebre 18.725 casos i només en van arribar a resoldre 13.237. "Cada cop ingressen més assumptes i cada cop en resolem menys", ha resumit Recio, que ha aclarit que el descens de resolucions no és per falta d’esforç dels jutges. En aquest sentit, proposa que es fixin per llei mesures per evitar "l’excessiva litigiositat", com ara fer obligatòria una mediació o intent de conciliació abans d’obrir el procés judicial, com ja es fa en alguns casos en l’àmbit penal. "Cal que el legislador intenti afavorir els acords extrajudicials, perquè en aquests moments no tenim recursos suficients per donar una resposta a temps. O bé augmentem els recursos, i crec que en la proporció necessària no podrà ser, o bé cal reduir els assumptes que entren", ha resumit.

Els mòduls que fixa el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d’acord amb el ministeri de Justícia estimen que cada magistrat, de mitjana, pot resoldre adequadament uns 200 procediments. Això, multiplicat pels 56 magistrats del civil que hi ha a l’Audiència de Barcelona, equival a uns 11.200 casos. En canvi, l’any passat se'n van resoldre uns 2.000 més. Per a Recio, aquesta situació de desbordament s’explica en part perquè les seccions civils ja no compten amb els reforços econòmics que li van destinar fins al 2022. "Desgraciadament, el ministeri no té capacitat pressupostària per mantenir-ho, ens diuen. Els esforços se centren en la matèria penal per la seva rellevància social", ha explicat el president de l’Audiència, que té carrera en l’àmbit civil.

En aquest sentit, Recio ha valorat el projecte que ha engegat la conselleria de Justícia per potenciar la mediació exprés als jutjats, si bé ha reconegut que els seus efectes encara no s’estan notant a l’Audiència Provincial. També ha animat a "convèncer els advocats" que la mediació "és un recurs molt interessant", que pot ajudar a resoldre un conflicte sense haver d’accedir a la via judicial.

Més de dos anys per resoldre

Bona part dels casos acumulats a la jurisdicció civil tenen a veure amb les clàusules sòl, que aborden les seccions civils especialitzades en dret mercantil. Un altre aspecte que està donant molta feina als magistrats del civil són les demandes per reclamar despeses hipotecàries o notarials, després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la UE (TJUE) hagi aclarit que el termini de prescripció és més ampli del que es creia. També reben una gran quantitat de demandes relacionades amb delictes d’usura a través de targetes de crèdit que permeten pagar compres a terminis (revolving), que imposaven interessos excessius, i molts recursos relacionats amb desnonaments.

Amb els recursos que tenen ara, el magistrat creu que l’única manera de poder assumir més casos seria reduir la qualitat de les resolucions, un extrem que descarta perquè "no tindria cap sentit": "Pot perjudicar l'administració de justícia i la resposta que reben els ciutadans, inclús vulnerar els seus drets". Però el president de l'Audiència de Barcelona també ha assenyalat que probablement no serà possible augmentar els recursos necessaris per crear les places de magistrat necessàries per assumir la feina que tenen. "El problema fonamental és que, si no es fa, cada vegada serà més gran el temps de resposta que podem oferir", ha alertat. Ara mateix l’Audiència de Barcelona triga el doble del que solia trigar a resoldre un recurs de matèria civil: d’una mitjana inferior a un any, s’han situat a més de dos anys.

Un altre factor que Recio creu que podria ajudar a alleugerir la tramitació de casos als jutjats és marcar alguns requisits formals i límit d’extensió als escrits, tant a les demandes i recursos que presenten els advocats com a les sentències dels jutges. També ha explicat que, de manera molt embrionària, s’estudia que tots els escrits incloguin una primera pàgina amb un resum de les dades del procediment, que pugui ser reconegut per una intel·ligència artificial (IA) i faciliti la resposta al procediment.

Millors xifres en l’àmbit penal

A diferència de l’àmbit civil, les seccions penals de l’Audiència tenen un temps de resposta més estable respecte als últims anys. Per exemple, els recursos d’apel·lació es resolen de mitjana en tres mesos, i els judicis es fixen com a màxim a un any vista un cop acaba la investigació del cas i l’instructor l’envia a l’Audiència.

Pel que fa als jutjats penals de la província, Recio ha aclarit que els jutjats de la zona no tenen grans retards en assenyalar judicis ràpids, si bé en alguns casos com Terrassa i Vilanova i la Geltrú se supera el termini legal de quinze dies. En canvi, aquest sí que és un problema per als jutjats de la capital catalana, on aquestes vistes ràpides s’ajornen fins a dos anys i mig.

Un edifici nou

D’altra banda, el president de l’Audiència de Barcelona també ha celebrat que s’hagi aprovat el projecte per construir un nou edifici per al tribunal, en el solar davant de l’edifici actual que comparteix amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Recio ha afirmat que l’Ajuntament de Barcelona no ha mostrat "cap oposició" al projecte, que es basa en el que es va redactar el 2010. També ha recordat que la previsió és que es construeixi entre el 2028 i el 2029, i ha aplaudit "la feina del departament de Justícia, que després de quinze anys ha aconseguit desbloquejar aquesta reivindicació".