Rebaixen 10 anys de presó a dos dels condemnats pels atemptats del 17-A

BarcelonaLa sala d'apel·lació de l'Audència Nacional, la que resol els recursos, ja s'ha pronunciat sobre les peticions que van fer els condemnats pels atemptats del 17-A i les víctimes contra la sentència inicial. Els jutges han mantingut els aspectes fonamentals de la sentència de fa un any, que va condemnar dos integrants i un col·laborador de la cèl·lula jihadista que va cometre els atemptats terroristes de l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, tot i que han acceptat parcialment el recurs de dos d'ells per una qüestió tècnica.

Així, rebaixen 10 anys i mig de presó a Mohamed Houli i Driss Oukabir, a qui havien imposat 53 i 46 anys de presó per pertànyer a una organització terrorista, tinença d’explosius i voluntat de causar estralls, que ara passen a ser condemnats a 43 i 36 anys de presó respectivament. En canvi, la pena a Saïd ben Iazza es manté a vuit anys de presó com a col·laborador. A la pràctica, però, no canvia res perquè el tribunal de l'Audiència Nacional de la sentència inicial ja va fixar que el límit màxim de compliment de Houli i Oukabir són els 20 anys de presó –i en duen gairebé cinc de preventiva–. Pel que fa a Iazza, des del setembre de l'any passat, després de complir la meitat de la pena, ja va quedar en llibertat condicional.

Els magistrats, com ja va passar amb la sentència de fa un any, també han descartat condemnar-los pels assassinats comesos per la resta de membres de la cèl·lula jihadista a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, com demanaven les víctimes en els seus recursos, perquè han considerat que no van tenir coneixement ni van participar en les accions terroristes. De fet, deneguen tots els recursos que van presentar una desena d'acusacions que representen les víctimes a la causa. Aquesta nova sentència, però, encara es pot recórrer davant el Tribunal Suprem.

El motiu del canvi en la condemna

Segons la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional, es donen per bons els fets provats per la sentència inicial: que es va constituir un grup terrorista el 2015 al voltant de la figura del líder espiritual i imam d'una de les mesquites de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. Aquest grup, del qual formaven part Houli i Oukabir, amb la col·laboració de Iazza, va adquirir grans quantitats de material explosiu per perpetrar diverses accions terroristes. D'acord amb aquest relat, el 16 d'agost del 2017 cap a les onze de la nit hi va haver una gran explosió a la casa d'Alcanar, on preparaven els explosius, i va morir Es-Satty. L'endemà, mentre es duien a terme les tasques policials i de desenrunament, hi va haver una segona explosió que va ferir de diversa gravetat una trentena de bombers i agents que eren al lloc, així com un operari.

Per aquests fets, els magistrats van condemnar Houli i Oukabir considerant també com a intencionades les lesions produïdes a aquestes persones a Alcanar. En canvi, ara la sala d'apel·lació entén que els dos acusats no tenien, en aquell moment, intenció d'atemptar contra la integritat física de veïns, policies, bombers i operaris que treballaven en les tasques de desenrunament. Va ser, de fet, l'únic punt en què el tribunal de la sentència inicial de l'Audiència Nacional va discrepar de la tesi de la Fiscalia perquè va reconèixer els 29 ferits a Alcanar amb 14 anys i mig de presó per a cadascun.

Però la sala d'apel·lació ho anul·la. Ha decidit reduir-ho a només quatre anys de presó per estralls, el màxim “atesa la summa gravetat de la imprudència comesa”, tot i que sense les lesions dels ferits. La resta dels delictes es mantenen amb les mateixes penes que va imposar la secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional. Per tant, també han rebutjat la petició de responsabilitat a l'Estat, com reclamava al govern espanyol l'acusació de la família del nen de Rubí assassinat a la Rambla, pel fet que no vigilava la venda del material per fer explosius malgrat que un reglament europeu l'hi obligava, com va explicar l'ARA.